Els EUA decideixen pagar els salaris als soldats iraquians per evitar mobilitzacions
La coalició anglonord-americana ha decidit pagar els salaris als soldats iraquians del règim de Saddam Hussein, que havien amenaçat de recórrer a accions violentes si no rebien els seus sous. Les forces de la coalició han informat en un comunicat que "es pagarà als soldats a partir del 14 de juliol i el seu salari oscil·larà entre els 50 i els 250 dòlars", com la resta de funcionaris. Aquesta mesura afectarà entre 200.000 i 250.000 iraquians.
Les amenaces han donat fruit. Els manifestants s'han fet escoltar. Les autoritats d'ocupació nord-americanes a l'Iraq tornaran a pagar els sous dels militars profesionals iraquians tan pomposament acomiadats fa just un mes per l'administrador Paul Bremer.
La mesura afecta un quart de milió d'antics uniformats, que cobraran a partir del 14 de juliol sous d'entre 50 i 250 dolars mensuals com la resta de funcionaris.
Es demostra així el grau de preocupació de Washington pel goteig pràcticament diari de soldats nord-americans morts en accions de la resistència iraquiana.
Els soldats desmobilitzats havien amenaçat, en diverses manifestacions la setmana passada, de sumar-se a la lluita armada contra l'ocupació si no continuaven rebent la paga de la qual es calcula que depenen, de mitjana, més d'un milió de familiars. En un primer moment, l'única resposta va ser la repressió dels que protestaven, amb la mort de dos soldats iraquians acomiadats.
Però les forces d'ocupació s'han adonat que ja tenen prou enemics a l'Iraq. Des que l'1 de maig Bush va donar per acabats els combats han mort mig centenar de soldats nord-americans en desenes d'emboscades. I per si fos poc, la resistència ha començat a colpejar el nucli mateix del gran objectiu econòmic darrere l'operatiu militar anglo-nord-americà: l'explotació del petroli iraquià.
Nou sabotatge a un oleoducte
Avui ha estat sabotejat l'oleoducte que connectava els pous iraquians amb Síria. Dissabte saltava pels aires un gasoducte al nord de Bagdad, i el dia 12 va quedar inutilitzat el principal oleoducte que connectava l'Iraq i Turquia.
La factura de l'ocupació no para de créixer, mentre els beneficis de l'ambicionat petroli continuen fent-se esperar. Les cerimònies inaugurals d'ahir a Turquia per les primeres exportacions de cru iraquià es van haver de fer amb or negre prèviament emmagatzemat.
