Una mà amb un dit blanc pel fenomen de Raynaud (iStock)

Els dits et canvien de color i et fan mal quan fa fred? Què és el fenomen de Raynaud

A Catalunya, un 4% de la població està afectada per aquest problema, que en la immensa majoria de casos no comporta cap gravetat

Actualitzat

Tenir la sensació que se't congelaran els dits. Això és el que experimenten les persones que viuen amb el fenomen de Raynaud. El fred, però també l'estrès, fan que els dits de les mans o els peus se'ls posin molt freds, perden la sensibilitat i canvien de color. Es tornen primer blancs, o fins i tot blaus, i vermells. Pots passar per les tres fases, però no cal que sigui per totes. Hi ha entumiment i, de vegades, dolor, perquè el que passa és que no hi arriba bé la sang. 

"La falta de sang als dits és molesta quan és lleu i molt dolorosa quan és greu, hi ha una alteració de la circulació dels capil·lars i això provoca dolor isquèmic, com passa quan tens un infart", explica la doctora Carmen Pilar Simeón Aznar, internista de la unitat de malalties autoimmunitàries sistèmiques de l'Hospital Vall d'Hebron. "El canvi de color és fonamental. Si no es dona, no és el fenomen de Raynaud", remarca. 

L'afectació més freqüent és a la part distal dels dits (la punta), però també pot notar-se a les orelles o el nas. És fàcil de veure perquè el dit es pot tornar blanc, com si te l'haguessis pintat, quan la resta de la palma té el color habitual. 

Perquè es doni el fenomen no cal arribar a temperatures extremes. Pot passar a 10 graus o, fins i tot, a 15. Dependrà de la persona. 

També pot arribar a passar pel contrast de temperatures, pel fet que als capil·lars els costi més adaptar-se al canvi. 

Un metge francès va donar nom a aquest fenomen, que a Catalunya afecta un 4% de la població. En canvi, als països nòrdics el percentatge arriba al 20%.

 

És més comú en dones que en homes i sol començar al voltant dels 30 anys, o fins i tot un xic abans. 

En la immensa majoria de casos, tot i ser dolorós, no té gravetat. És el que s'anomena fenomen primari. I únicament en un 10% dels casos (del 4% abans esmentat) és un fenomen secundari, símptoma d'un problema de salut més important. Principalment, de malalties autoimmunitàries sistèmiques i, entre aquestes, destaca l'esclerodèrmia o esclerosi sistèmica, una malaltia molt poc freqüent. A Espanya hi ha al voltant de 250 pacients per milió d'habitants.
 

Què has de fer i com alleujar-lo si et passa? 

Davant del fenomen de Raynaud, el més crucial és la prevenció i avançar-se al possible malestar. Com més aviat reaccionem, més aviat desapareixeran el dolor i les molèsties.

Per això, hem de ser previnguts si sabem que ens exposarem a temperatures que ens provoquin el fenomen. Aquests són els consells a tenir en compte: 

  • Posar-se guants (i potser només amb guants no serà suficient)
     
  • Fer servir fonts de calor: es poden comprar en botigues de muntanya, són petites bossetes que, quan retires el protector que porten, desprenen calor. D'altres són bosses que s'escalfen al microones, similars a les que es poden fer servir com a font de fred per desinflamar 
     
  • Escalfadors de mans que es carreguen amb l'USB: de mida petita, similar a una bateria externa, t'ho emportes de casa carregat i ho actives quan notes la sensació de fred
     
  • Guants amb sistema de calefacció (calefactables): com els dels motoristes o esquiadors, porten una bateria recarregable a la zona del canell, tenen l'inconvenient que són més aparatosos i més cars

Si som a casa o en un establiment, qualsevol font de calor que tinguem ens anirà bé. Posar les mans al voltant d'una tassa calenta de cafè o te, o en una palangana amb aigua calenta, per exemple, o aprofitar l'aire dels aparells que hi ha als lavabos per eixugar-se les mans.  

Escalfar-se les mans amb una tassa calenta pot ajudar a reduir la molèstia
Escalfar-se les mans amb una tassa calenta pot ajudar a reduir la molèstia (Pexels)

Si el problema el tenim als peus, les recomanacions són del mateix estil: 

  • Fer servir bons mitjons, plantilles escalfadores i bones botes o sabates: anar sempre preparats com si anéssim a la muntanya, amb materials que aïllin bé 
     
  • Plantilles amb sistema de calefacció (calefactables): també es connecten amb l'USB 

Com se sap si indica una malaltia o no?

Per determinar si és un fenomen de Raynaud primari o secundari es fan dues proves.

D'una banda, una analítica que indicarà si la persona té o no determinats auto-anticossos. De l'altra, es mira la microcirculació, a partir de l'observació al microscopi dels capil·lars que estan just al voltant de l'ungla, amb una tècnica que s'anomena capil·laroscòpia, una prova que actualment es fa en molts hospitals. 

"Si hi ha una alteració en alguna de les dues proves, o en totes dues, aquest pacient ja considerarem que té un fenomen de Raynaud secundari, d'origen autoimmunitari, i haurem de fer un estudi per esbrinar quina malaltia té. La més freqüent és l'esclerodèrmia", destaca la doctora Simeón.

La situació de cada pacient portarà el metge a demanar més proves complementàries per determinar si es té o no aquesta malaltia rara i quina part del cos està afectada.

Un 90% dels pacients diagnosticats d'esclerodèrmia, el primer símptoma que van tenir va ser el fenomen de Raynaud. Ara bé, no tothom que tingui anticossos l'acabarà desenvolupant i, com hem dit, en 9 de cada 10 persones que viuen amb aquest canvi de color transitori, però molest, dels dits, la situació no passarà d'aquí perquè no hi ha cap malaltia associada.

La doctora llança un missatge tranquil·litzador:

"Els estudis ens diuen que, si les dues proves surten normals, al cap de 15 anys les persones que hauran desenvolupat esclerodèrmia no arriben ni al 2%. És molt poc freqüent. Dona molta tranquil·litat fer-se aquestes proves, que no són complicades ni molestes." 

Si els resultats de les dues proves són normals únicament es ha de tornar a consultar si apareixen símptomes nous o empitjorament dels símptomes.

Les persones que tenen el fenomen de Raynaud han d'anar ben equipades
Les persones que tenen el fenomen de Raynaud han d'anar ben equipades (Pexels)

Quins són els senyals d'alarma per anar al metge

La doctora Simeón, que fa més de 30 anys que es dedica a la investigació d'aquest fenomen, recomana fer-se les proves a totes les persones que en pateixin però, sobretot, a les dones.

El motiu és que en les malalties autoimmunitàries sistèmiques hi ha un "clar predomini" de les dones entre les persones afectades. 

Un altre criteri és que els episodis del fenomen de Raynaud siguin més recurrents o amb dolor i que apareix en temperatures més altes.

La norma general és que l'entumiment o el dolor duri pocs minuts, sobretot si es troba una font de calor.

Si dura més, és un altre senyal d'alerta. Quan es tracta d'un fenomen secundari, aleshores és més intens i durador, fins i tot pot acabar provocant llagues als dits.
 

És hereditari? 

En el cas del fenomen primari, pot passar en membres d'una mateixa família. No hi ha estudis que confirmin que sigui hereditari, però s'ha observat una certa predisposició. Per això una de les preguntes que els metges fan als afectats és si algun parent passa pel mateix. 

Respecte de l'esclerodèrmia, s'ha demostrat que hi ha persones que tenen el mateix perfil genètic i no totes la desenvolupen. Per això encara falta establir marcadors nous, per saber la incidència que hi poden tenir els tòxics, la dieta o les infeccions.

Respecte de l'esclerodèrmia, es coneix el genoma de la malaltia i s'han identificat marcadors genètics que poden implicar una major susceptibilitat a desenvolupar-la, però no es considera una malaltia hereditària. Per això encara falta establir biomarcadors nous, per saber la implicació que hi poden tenir altres factors: els tòxics, la dieta, les infeccions..

Justament, una part dels diners de La marató de TV3 de l'any 2019, dedicada a les malalties minoritàries, es destina a investigar biomarcadors i factors genètics de l'esclerodèrmia. 

"En realitat l'esclerodèrmia són un grup de malalties que tenen el mateix nom, però diferents cognoms, perquè el comportament variarà segons els anticossos i altres factors que encara no coneixem", comenta Simeón. Ella és coordinadora del Registre Nacional d'Esclerodèrmia (REMSCLE), que aglutina informació de tots els pacients diagnosticats a un nombre important d'hospitals del conjunt de l'estat. 
 

Quin pronòstic té l'esclerodèrmia? 

Tot i que no es pot curar, en els últims anys s'ha avançat molt en el tractament de l'esclerodèrmia. Hi ha fàrmacs per frenar la progressió de la malaltia i, com sol passar, és important tenir un diagnòstic precoç. "El pronòstic cada vegada és millor, ha millorat moltíssim", assegura l'experta del Vall d'Hebron. 

Per una banda, des del 2003 es van començar a fer servir vasodilatadors pulmonars específics per via oral (en comptes d'endovenosa), de manera que l'administració és més senzilla. I, sobretot, ha millorat la supervivència d'una complicació poc freqüent de la malaltia com és la hipertensió arterial pulmonar.

Per l'altra, a més de l'ús de fàrmacs immunosupressors, també es fa servir un medicament antifibròtic per combatre la fibrosi pulmonar, una altra manifestació de la malaltia.

"Hi ha hagut moltes millores al voltant de les complicacions i també s'ha disparat la recerca" al voltant de l'esclerodèrmia, explica la doctora. 

Actualment, en persones afectades de 60 anys o més el risc de mortalitat és molt similar al de la població general d'aquesta edat. En el cas de persones més joves, sí que hi ha més risc en comparació a la població de la mateixa edat i sexe, "però s'ha passat de 4 o 6 vegades més risc al voltant de 2 o 3, i encara millorarà més", pronostica la doctora Simeón.

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut