Els 7 acords de Pedro Sánchez i la llista de compromisos per ser president
Els acords que el PSOE ha pactat amb set forces polítiques -Sumar, Esquerra, Junts, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària- condicionaran la legislatura
Pedro Sánchez podrà ser reelegit president del govern espanyol probablement aquesta setmana, després de tancar acords amb 7 partits diferents: Sumar, Esquerra, Junts, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària.
Set acords que li asseguren 179 vots, tres més dels que necessita per ser investit en una primera votació per majoria absoluta. I set acords que també asseguren al nou govern molta feina ja abans de ser constituït: tots els compromisos que els socialistes han signat amb les forces polítiques que els donaran suport. Uns partits que ja han avisat que, si no es compleixen, la legislatura podria acabar abans dels quatre anys. El nou govern de Sánchez naixerà amb una densa carpeta sota el braç.
Repassem quins són aquests compromisos.
Acord PSOE-Sumar
El 24 d'octubre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz firmaven l'acord per reeditar un govern progressista. Els 121 diputats del PSOE sumaven així els 31 de Sumar. L'actual president en funcions i vicepresidenta en funcions van lluir complicitats i van presentar un acord per rebaixar la jornada laboral, via llei. L'any que ve la jornada està previst que sigui de 38 hores i mitja, però l'objectiu és que el 2025 sigui de 37 i mitja.
També van pactar l'augment del salari mínim, l'ampliació fins a arribar a les 20 setmanes dels permisos de paternitat i maternitat i impostos a la banca i grans energètiques. Segons Pedro Sánchez, "un acord per a tots els espanyols i espanyoles". Yolanda Díaz remarcava que "l'acord és una segona onada de drets laborals."
Acord PSOE- Bildu
Amb Bildu, cap signatura ni cap document públic. Els abertzales van ser dels primers a garantir el suport a Pedro Sánchez des de la mateixa nit electoral, però ho feien públic a finals d'octubre.
Els sis diputats abertzales votaran a favor de Sánchez a canvi de més drets per als treballadors i que s'obri el debat sobre la plurinacionalitat de l'Estat i els drets nacionals del poble basc. Arnaldo Otegi deia que el mandat de les urnes és "impedir que la ultradreta governi a l'estat espanyol."
Acord PSOE-ERC
El primer que es va fer públic de l'acord del PSOE amb Esquerra va ser la llei d'amnistia. La nit de la castanyada, una conversa telefònica entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès ho desencallava.
I el dos de novembre, Félix Bolaños i Oriol Junqueras encaixaven de mans pel traspàs de Rodalies, que Esquerra insisteix que acabarà sent integral, i pel perdó d'una part del deute del FLA, que seran 15.000 milions per a la Generalitat. Una mesura que beneficiarà també la resta de comunitats.
En l'acord es manté la taula de diàleg i negociació entre governs, però també compromís d'una taula dels dos partits acompanyats per un verificador. Els acords polítics que s'aconsegueixin seran referendats per la ciutadania. Així, s'obtenia el suport dels 7 diputats republicans.
Oriol Junqueras assegurava que l'acord "és bo per la democràcia, és bo per la democràcia del nostre país i és bo pel benestar de la nostra gent."
Acord PSOE-BNG
El tercer acord fet públic -- el 6 de novembre-- va ser amb el Bloc Nacionalista Gallec, que, amb un únic diputat, ha aconseguit que se'ls condoni una part del deute, rebaixes en autopistes i la implantació de trens de rodalies. Ana Pontón assegurava després de la firma que "Galícia ha de tenir un tracte anàleg."
Acord PSOE-Junts
L'acord amb Junts va costar més i va ser Jordi Turull, secretari general de Junts, qui va firmar-lo amb el PSOE, però sense càmeres, el dijous 9 de novembre.
La imatge va ser abans: la del número 3 dels socialistes, Santos Cerdán, amb el president Puigdemont. El compromís és la llei d'amnistia que, segons Turull, "no serà una amnistia només per a VIPs".
També es pacta un mecanisme internacional que verifiqui els acords entre els dos partits. Es reconeix que el conflicte ve del 1714 i que els desacords entre les parts són grans.
Junts proposarà un referèndum per la via de l'article 92 de la Constitució. El PSOE defensarà desplegar del tot l'actual Estatut.
Finalment, i avalat l'acord per les bases, els 7 diputats de Junts votaran a favor de Sánchez.
Carles Puigdemont va comparèixer per explicar l'acord i assegurava que "significa un canvi d'enfocament en la narrativa oficial que s'ha anat sentint fins ara i és bo que s'avanci en aquesta línia."
Acord PSOE-PNB
I l'endemà de Junts, Pedro Sánchez apareixia públicament per signar l'acord amb Andoni Ortuzar, president del Partit Nacionalista Basc, pel suport dels seus 5 diputats. Tot un gest perquè Sánchez només havia aparegut firmant amb la líder de Sumar.
L'acord fixa un termini de dos anys perquè Euskadi tingui un nou estatus polític i totes les competències pendents, inclosa, segons el PNB, la gestió econòmica de la Seguretat Social i també els ferrocarrils.
Andoni Ortuzar resumia així el pacte: "Es garanteix la negociació i el traspàs efectiu de totes les competències pendents."
Acord PSOE-CC
L'últim acord, amb Coalició Canària, arribava divendres passat per sorpresa, quan ja no hauria fet falta perquè Sánchez ja tenia els vots necessaris.
Els canaris han deixat per escrit que no estan obligats a aprovar la llei d'amnistia, però, amb un diputat, han acordat 100 milions per al pla de recuperació de La Palma, després de l'erupció del volcà. El vot de Coalició Canària va ser a favor de Feijóo en la seva investidura fallida.
