Pere Aragonès signant el decret que deixava sense efecte la convocatòria d'eleccions del 14 de febrer (ACN/Rubén Moreno/Presidència)
Pere Aragonès signant el decret que deixava sense efecte la convocatòria d'eleccions del 14 de febrer (ACN/Rubén Moreno/Presidència)

El TSJC manté per ara les eleccions el 14F i podria dir en plena campanya si les ajorna

El govern no es planteja ni un nou decret ni una nova data electoral i esperen la decisió definitiva del Tribunal Superior de Justícia, que podria ser com a màxim el dia 8 de febrer

Redacció Actualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

Les eleccions al Parlament es mantenen per al 14 de febrer. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acceptat les mesures cautelars que li demanaven i manté, per tant, suspès el decret que les ajornava.

La decisió no és encara una sentència sobre el fons de l'assumpte, però sí que té conseqüències sobre la data de les eleccions i tot el procediment.

 

De fet, la decisió definitiva --si les eleccions es fan o no el 14F-- pot arribar un cop començada la campanya electoral, que es podria iniciar sense saber quan es faran els comicis.

 

El tribunal ha escurçat, "per raons d'urgència", de vuit dies a quatre el termini establert per llei perquè les parts puguin presentar al·legacions, amb l'objectiu de tenir com a molt tard una sentència abans del 8 de febrer.

Aleshores, estaríem a mitja campanya electoral, que hauria començat el 29. Per tant, ens podríem trobar que el tribunal desestimés el 14F i que se suspengués la campanya electoral, amb les conseqüències econòmiques que això comportaria.


Ni nou decret ni nova data

El govern no es planteja ni un nou decret ni una nova data electoral. Esperen les explicacions i la decisió definitiva del Tribunal Superior de Justícia. Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Ester Capella.

Un dels firmants dels recursos contra l'ajornament, Esquerra en Positiu, ha proposat un pacte per anar a votar el 28 de març. El govern diu que no ho contempla.

Capella ha titllat d'escàndol que es pugui forçar un calendari on els ciutadans hagin de "votar amb por de contagiar-se". I s'ha preguntat a qui li poden interessar unes eleccions amb baixa participació, estil europees.

En una compareixença després de conèixer la nova decisió del TSJC, al matí, el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha denunciat el que considera una "permanent judicialització de la política catalana" i ha titllat els processos oberts arran de l'1-O de "causa general contra l'independentisme".

En canvi, aquest dimecres, la Fiscalia Superior de Catalunya s'ha posicionat a favor de la suspensió cautelar.


Les al·legacions del govern

El govern ha presentat aquest dijous al matí les al·legacions a la suspensió temporal de l'ajornament que el TSJC va dictar en resposta a una cautelaríssima. El govern hi ha defensat els criteris sanitaris, jurídics i de processos electorals per celebrar els comicis el 30 de maig.

El govern explica que la tria del 30 de maig no és aleatòria i que està fonamentada: més població vacunada, decaurà l'estat alarma, canvi d'estació i canvi de comportament del virus. I alhora que el vicepresident té competències per firmar el decret. 

El govern diu que el fet que el tribunal encara no hagi resolt sobre el fons genera una incertesa sobre la campanya electoral que comença la setmana que ve. La consellera de Justícia, Ester Capella, hi ha afegit que reactivar el procés electoral pendents que la justícia decideixi la data pot fer perdre vots i diners. A més, la Generalitat calcula que canvis i suspensions de les eleccions podrien costar 30 milions d'euros.

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021 TSJC

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut