Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El TC tomba l'impost de plusvàlua que cobren els ajuntaments en la venda d'immobles

És la tercera vegada que el TC sentencia contra la reforma de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals feta pel govern d'Aznar el 2004

Redacció Actualitzat
TEMA:
Habitatge

Cop definitiu del Tribunal Constitucional contra l'anomenat impost de les plusvàlues, el que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l'herència d'un habitatge: ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular l'impost, de manera que fa inviable que s'apliqui.

En un posicionament fet públic aquest dimarts, el tribunal aclareix que la decisió no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm. En els casos en què s'hagi impugnat i no hi hagi resolució, els ajuntaments hauran de tornar els diners.


Un mètode "objectiu" independent de la realitat

La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular la base imposable de l'impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja:

" [...] estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hi ha hagut augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la xifra real d'aquest increment."

En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l'article 107, que establia fins ara la base imposable de l'impost i fixava com s'havia de calcular, perquè el resultat era que sempre hi havia plusvàlues, encara que la propietat es vengués a un preu inferior al registrat.

L'impost sobre les plusvàlues ha estat una important font de finançament dels ajuntaments: per exemple el 2018 van recaptar més de 2.600 milions d'euros amb aquest impost.

Això és gairebé el 10% del total dels seus ingressos fiscals, i era el segon impost en importància, per darrere de l'IBI, que aquell any va superar els 14.000 milions.


Dos vots discrepants i un de concurrent

És una sentència que respon a un recurs posat pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga, i té dos vots discrepants, els de Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

També el president del TC, Juan José González Rivas, ha fet un vot particular, en aquest cas, concurrent, és a dir, que matisa alguns aspectes de l'argumentació de la sentència amb què no està del tot d'acord.

Aquest dimarts, el TC ha anunciat la sentència i ha afegit que "en els pròxims dies es notificarà" el contingut del text sencer i també dels vots particulars.

Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
El Constitucional sentencia per tercera vegada contra la Llei Reguladora d'Hisendes Locals d'Aznar (Piqsels)

Reforma del govern Aznar del 2004

És el tercer cop que el Constitucional sentencia contra aspectes d'aquest impost: el 2017 va declarar nul l'impost si no hi havia hagut guanys, i el 2019 en els casos que la quota a pagar fos més alta que l'increment real que hagués aconseguit el venedor.

La sentència del 2017 va intentar resoldre's el gener del 2018 amb una reforma de la llei pactada entre el govern espanyol i la federació de municipis i províncies perquè la venda amb pèrdues dels habitatges no comportés haver de pagar aquest impost.

La reforma d'aquesta llei tal com estava fins les sentències del TC la va aprovar el govern de José María Aznar el març del 2004 amb un reial decret.

La crisi posterior va fer que es venguessin immobles o terrenys per un preu inferior al que marcava el cadastre, la referència per calcular-lo, alguns afectats van portar-ho als tribunals i finalment ha estat el TC el que l'ha invalidat.


El PP acusa al PSOE d'"inactivitat"

Malgrat que és una llei obra d'un govern del PP amb majoria absoluta al Congrés, ha estat aquest partit el primer a queixar-se de la sentència del TC i ha culpat al PSOE que ara els ajuntaments rebin menys diners.

Ho ha fet per boca del sotssecretari de Política Territorial, Antonio González Terol, que ha assegurat que el govern de Mariano Rajoy "va deixar en tramitació parlamentària" una llei per donar "seguretat jurídica" als municipis:

"El govern espanyol no ha fet res durant tres anys i avui el TC acaba de declarar nul l'impost, cosa que suposa un impacte directe sobre els ingressos dels ajuntaments que estan elaborant els seus pressupostos."

González Terol ha exigit que es faci un fons de compensació que permeti als ajuntaments "recuperar els ingressos" que perdran amb la desaparició de l'impost.

Per la seva part l'Ajuntament de Madrid, també en mans del PP, ha dit que la "inactivitat" del govern de Pedro Sánchez els farà perdre els 500 milions que diuen que recaptaven.

Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
 
ARXIVAT A:
Habitatge

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut