El paper del verificador: experts en mediació defensen la figura com a solució de conflictes

Les negociacions entre Junts i el PSOE es fan amb aquesta figura

Carles CastellnouActualitzat

Just després de firmar l'acord amb el PSOE per investir president Pedro Sánchez, Carles Puigdemont va exigir la figura d'un mediador perquè vigilés i ajudés a complir el que s'havia firmat i el dia a dia de les negociacions.

En un primer moment, el PSOE veia amb molts dubtes acceptar aquesta possibilitat, però va acabar acceptant-la després que Puigdemont la considerés indispensable per intentar llimar o suavitzar el que les parts anomenaven una "falta de confiança mútua".

"Hi ha d'haver algú que ajudi, un facilitador, un relator, un intermediari que ajudi a posar confiança entre dues parts", va dir Puigdemont llavors.

Aquest dissabte, després de la reunió s'ha sabut que aquest paper l'ha assumit el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez.


El mediador en els conflictes

El mediador és una figura que diversos tractats internacionals, també firmats per Espanya, reconeixen com a necessària per intervenir en conflictes.

Per exemple, el 2001 es firma a Göteborg el programa que converteix la prevenció de conflictes en objectiu essencial i sistèmic de les relacions exteriors. De la mateixa manera, el 2007, en el Tractat de Lisboa, es crea un departament només dedicat a la prevenció de conflictes, en el qual la mediació és un element prioritari.

El 2009, sota presidència de Suècia, la Unió Europea aprova augmentar els pressupostos per a les mediacions de cara a equilibrar-los amb els pressupostos destinats a les operacions del manteniment de la pau. Espanya sempre ha considerat la mediació com una eina fonamental per a la gestió de conflictes i s'ha adherit a tots els acords internacionals.

Més enllà de la participació del diplomàtic salvadorenc, el PSOE i Junts no han donat detalls sobre el mecanisme de verificació internacional. En els últims dies els focus apuntaven cap als mediadors d'Henry Dunant, que van intervenir en les negociacions entre el govern espanyol i ETA que van acabar amb la fi de l'organització terrorista, i en les del govern britànic amb l'IRA.

Els experts, a favor de la mediació

Els experts consultats per TV3 defensen la utilitat de la figura. En aquest sentit, Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals a la UAB i expresident de l'Institut Català per la Pau, ho argumenta així: "Que la gent s'assegui, dialogui, que hi hagi mecanismes de confiança, que hi hagi portes obertes... Això és important. Per tant, si això es manté amb discreció, jo crec que la cosa funcionarà raonablement".

Per la seva banda, Jordi Palou Loverdos, advocat i mediador al conflicte de Ruanda, destaca: "Acudir a la mediació no és símbol d'impotència, sinó que justament és símbol de coratge, i si estem parlant de qüestions polítiques, es tracta d'un gran coratge polític".

També Mireia Vives, advocada mediadora, assegura: "Ens hem d'anar acostumant al fet que aquestes eines faciliten i milloren la vida de tots, la vida de la ciutadania de l'Estat".


Cal, el secretisme?

El secretisme de les parts és una exigència del mediador. En el cas de Junts i el PSOE, ha estat acceptada per les dues parts. Coincideixen que la discreció i la prudència són indispensables per avançar en les negociacions per a un futur acord.

Així ho veu també Palou Loverdos: "Seria molt important que aquesta primera fase fos totalment discreta. L'opinió no té per què saber-ho, i així no compromet cap de les parts".

"El PSOE i Junts són els primers interessats que no es filtri res de la negociació. Cap acord es fa amb llum i taquígrafs i res està acordat fins que tot està acordat", descriu Grasa.

I per a aquells que no ho tenen clar, el mediador ajuda, aconsella i pot donar alternatives, però l'acord és només cosa dels actors principals del conflicte.

"El mediador ajuda, dona alternatives, intenta desbloquejar qüestions, però mai no decideix. L'acord, si n'hi ha,  sempre és cosa i gràcies als protagonistes", diu Grasa    

La negociació entre els independentistes i el PSOE

Pels experts, negociar a diverses bandes i asseguts a diferents taules, com fan el PSOE i els independentistes, no és la millor opció, però és la que han triat Esquerra i Junts, que volen treure rèdit electoral per veure qui aconsegueix més i millors pactes.

Per Grasa, "això és un disbarat, i és un disbarat no imputable al PSOE". "És una qüestió imputable als dos partits que són pilar de l'independentisme català".

I sabent que l'acord és molt més que difícil, els experts en mediació fan un raonament en positiu: "Una qüestió que plantegen els mediadors, potser no a la primera sessió, però sí en un moment donat, és dir a les parts... 'Vostè té una alternativa millor a l'acord?'", explica Vives.

Sobre les negociacions entre Junts i el PSOE, els experts coincideixen a dir que els dos partits han cedit ja per asseure's a una taula. Els de Puigdemont, diuen, ja han renunciat en els documents que s'han intercanviat a parlar d'unilateralitat i el PSOE ha traspassat la línia vermella que suposava l'amnistia, que sempre havien rebutjat. A més, totes dues formacions ja parlen, quan en els últims anys ni es dirigien la paraula.

ARXIVAT A:
JuntsPSOE
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut