Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El nou disc de Manel: una guia de "Per la bona gent", cançó a cançó

El grup ratifica la seva aposta per l'electrònica i "sampleja" clàssics de la música catalana

Carolina Rosich Actualitzat
TEMA:
Manel

S'han fet esperar. Gairebé tres anys i mig després del seu últim disc, Manel publica avui el seu cinquè àlbum, "Per la bona gent" (Ceràmiques Guzmán, 2019), envoltat de l'expectació que sempre desperten els nous treballs de la banda. Una col·lecció de 12 cançons que demostren les ganes de no repetir-se i de seguir experimentant amb noves sonoritats.

Han fet un pas endavant en la seva aposta per l'electrònica, que ja apuntaven en l'anterior treball, flirtegen amb el rap i el hip-hop i ens sorprenen "samplejant" clàssics de la música catalana.

Maria del Mar Bonet és la gran homenatjada del disc. La seva veu a "Alenar", un clàssic del 1977, fa de tornada de la cançó "Per la bona gent", però durant l'escolta, s'aniran descobrint "samplers" de Llach, els Pets, Maria Cinta i Josep Maria Bardagí o Gato Pérez. "La idea era teixir un fil invisible que unís diferents generacions de la música catalana", explica Guillem Gisbert.

Enregistrat amb Jake Aron, el mateix productor de "Jo competeixo", és el primer treball que el grup publica sota el seu propi segell, Ceràmiques Guzmán. Arrencaran gira el 9 de novembre a València i, abans de la publicació del disc, ja han esgotat entrades per a l'estrena en directe a Barcelona, al Cruïlla de Tardor (Poble Espanyol) i pel Festival Temporada Alta de Girona.


Aquesta és una guia del nou viatge sonor de Manel. L'analitzem cançó a cançó:


1) CANVI DE PARADIGMA

No deixa de resultar curiós que el primer tema d'aquest nou disc es tituli "Canvi de paradigma". I, per molts, serà inevitable llegir-lo com un advertiment dels canvis, sobretot sonors, que presenta el nou disc.
Amb una lletra força enigmàtica i un to trist i melangiós, aquesta cançó té un protagonista que ha fet un canvi de vida radical després d'un trencament amorós. Encara que, com de costum, està oberta a diferents interpretacions.

Un fragment de "Canvi de paradigma":


2) PER LA BONA GENT

Pels seguidors de Manel, va ser una sorpresa absoluta sentir la veu "samplejada" de Maria del Mar Bonet a la tornada d'aquest tema, que dona títol al disc. "Tres portes tinc a ca meua obertes a tots els vents: la que està oberta per tu, l'altra, per la bona gent", cantava la mallorquina l'any 1977 al clàssic "Alenar". Ara, més de quaranta anys després, sona embolcallada de bases electròniques en el primer senzill del disc de Manel. En aquesta cançó s'evidencia el gir definitiu del grup cap a l'electrònica.

El videoclip, inquietant i amb una estètica propera als anuncis d'assegurances, està dirigit per Lluís Sellarès i rodat en un hotel, ple de famílies perfectes i gent aparentment exemplar. És una cançó que reflexiona sobre "les fronteres que separen el bé del mal".

 

 
3) FORMIGUES

Aquest és un dels temes més desconcertants del nou disc, amb una arrencada d'ambient místic i eclesiàstic, on Gisbert canta versos del poema "La formiga", de Jacint Verdaguer. Però la cançó fa un gir inesperat i explota en sintetitzadors i veus distorsionades, amb un so molt pròxim al techno dels vuitanta. La lletra recupera els temes quotidians típics de Manel i parla d'un exèrcit de formigues que envaeix una cuina. Es pot llegir en sentit literal o buscar-hi significats ocults.

Un fragment de "Formigues":

 

4) AQUÍ TENS EL MEU BRAÇ

Aquesta cançó té un aire més reggae i un narrador que, amb l'habitual ironia maneliana, demana a crits poder funcionar per inèrcia i tenir una vida rutinària. Cal parar l'orella a l'arrencada, que amaga un altre dels "samplers" d'aquest disc (Feu l'intent d'endevinar-lo sense mirar el llibret del disc).


5) L'ADELA I EL MARGE

Un tema que arrenca amb guitarres que ens recorden els Manel més "folkie" i on reapareix el personatge de l'Adela, que ens presentaven a la cançó "Quin dia feia, amics" del disc "Atletes, baixin de l'escenari". "Darrere dels marges sempre hi ha un sender amb ombra per caminar!", crida ara l'Adela, una frase que resumeix bé l'essència d'aquesta cançó, que convida a prendre riscos i explorar nous camins. Els més atents, caçaran al vol un "sampler" de Lluís Llach.


6) ELS ENTUSIASMATS

El títol d'aquesta cançó ho diu tot. Un clam a vibrar i a viure amb entusiasme que ens expliquen a través d'una història de segrestos i bandes organitzades, amb Barcelona com a teló de fons. Lletra d'esperit combatiu i veus manipulades amb "autotune".

Un fragment d'"Els entusiasmats":


7) AMB UN RAM DE CLAMÍDIES

Història d'amor plena d'amargor que continua amb el joc del "sampleig". A la tornada apareix la veu distorsionada de la cantant Maria Cinta -nena prodigi de la Nova Cançó- interpretant un fragment de "Ràdio Capvespre", (2007), que va compondre amb Josep Maria Bardagí. A l'hora d'interpretar la lletra, és important no confondre clamídies amb flors.

Un fragment d'"Amb un ram de clamídies":

8) LES RESTES

Roger Padilla és l'autor i la veu d'aquesta cançó, també amb bases electròniques, que relata una troballa arqueològica sota la plaça d'un mercat, amb final imprevisible.


9) TUBS DE VENTILACIÓ

Rock i psicodèlia per a un dels temes amb més reflexió existencial del disc. Els tubs de ventilació poden servir de metàfora de les vies d'escapament davant l'angoixa i l'asfíxia de la vida monòtona.


10) BOY BAND

Segon senzill del disc, que ens mostra uns Manel desconeguts, que s'autoparodien i es desinhibeixen ballant coreografies en un videoclip amb estètica de videojoc. "Boy band" ironitza sobre les bandes prefabricades de nois i és una de les peces més ballables. Ells ja fa més de deu anys que caminen junts a la seva "boy band", i ara s'han desprès de seriositat i solemnitat i se'n riuen d'ells mateixos. Només cal veure com se'ns presenten: Martí, el macarra; Arnau, l'esportista; Roger Cadillac, el shy boy, i Guillem, el fanàtic cristià. A les xarxes podeu votar el vostre preferit.


11) LES ESTRELLES

És l'única cançó versionada del disc. Guillem Gisbert ha adaptat la lletra de la cançó "Stars", de la cantautora nord-americana Janis Ian. Un tema sobre el preu de la fama i la decadència de les estrelles. Aquesta balada romàntica ens treu de la pista de ball de "Boy band" i ens porta a un terreny més íntim i reflexiu.


12) EL VELL MÚSIC

Final de disc galàctic i festiu a càrrec de Jaume Sisa, amb una arrencada per a nostàlgics que conté una gravació de "Carabruta" de Gato Pérez. És un homenatge clar a un dels seus referents, que, a més, coincideix amb la publicació d'"Els llibres galàctics", un recull de la vida creativa de Sisa.

ARXIVAT A:
Manel Música

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut