En una entrevista al "FAQS"

"El niño de fuego", la història de superació d'Aleixo Paz, amb l'ajuda del rap

Als vuit anys va tenir cremades al 90% del cos i és el protagonista d'un documental que explica la seva vida quotidiana

Actualitzat

Quan tenia vuit anys, l'Aleixo Paz va tenir un accident greu que li va provocar cremades en el 90% del cos. Anava adormit al camió del seu pare, que el va agafar a coll i el va treure corrents. El camió portava gasoil i el nen va caure i va quedar-ne impregnat.

Va complir els nou anys a l'Hospital Vall d'Hebron, on hi va passar catorze mesos, des de l'accident, i va escriure algunes coses que li passaven pel cap:

"Per què m'ha hagut de passar això a mi? La meva mare em diu que miri al voltant, als nens dels altres llits. Em diuen que soc un campió. Jo tinc ganes de plorar, però m'aguanto perquè, si no, el meu pare i la meva mare també ploren i no ho vull."

 

Ara, amb vint anys, ha perdut el compte de quantes operacions li han fet, però més de quaranta. "El dolor emocional és el que més costa, més que el físic", ha explicat en una entrevista al programa de TV3 "Preguntes freqüents".

 

 

L'Aleixo viu a Salt, al Gironès. Durant cinc anys, una càmera l'ha seguit en el seu dia a dia per fer el documental "El niño de fuego", que mostra la seva dura experiència.

 

 

La vida se li va capgirar aquell 8 de setembre del 2009. "Quan em vaig despertar, no va fer falta que m'expliquessin què havia passat", explica, però el més difícil va venir després.

"No ets conscient del que t'envolta, del rebuig que comences a veure quan comences a sortir al carrer. L'adolescència va ser dura fins que vaig aprendre a aïllar-me i a tancar-me."

 

Cantar rap l'ha ajudat a passar la ràbia que, en alguns moments, l'ha fet donar cops de puny a la paret amb els seus guants de boxa.

 

 

Li agrada conduir i estaria encantat de trobar una feina que hi tingués a veure, però sap que no és moment per triar gaire i es conformaria amb poder treballar.

Quan parlen de l'aïllament de la pandèmia, l'Aleixo recorda que, de petit, no tenia ni internet ni res per distreure's, més enllà de l'escriptura. A més, explica que ell ja està acostumat a estar sol, sovint.

"Si puc evitar sortir o trobar-me amb gent, ho evito. Moltes vegades m'he sentit sol i he hagut d'aprendre a portar la soledat."

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut