Les flames s'han propagat ràpidament per la façana (EFE/Manuel Bruque)

El material de la façana i el vent: com l'efecte xemeneia va propagar el foc a València

L'edifici tenia una "façana ventilada" que hauria facilitat que es propagués el foc

RedaccióActualitzat

Hi ha tres elements que podrien ajudar a explicar la rapidesa amb què es va propagar l'incendi a l'edifici de 14 plantes de València devorat per les flames.

El material de l'aïllament tèrmic, l'estructura de façana ventilada i el vent que bufava en aquell moment podrien haver estat un cúmul de factors crítics.


L'aïllament tèrmic

En un primer moment, diversos experts van apuntar que l'aïllament tèrmic que s'amagava darrere de la façana podria ser de base plàstica, concretament de poliuretà.

Però aquest divendres des del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials d'Espanya han volgut aclarir en un comunicat: "No podem assegurar que sigui cap material en concret fins que no s'acabi la recerca."

Ho ha explicat la vicepresidenta del Col·legi de València, Esther Puchades, que ha apuntat que "el que queda clar és que algun dels materials de la façana tenia components plàstics i es va inflamar ràpidament".

Puchades també ha indicat que "el poliuretà és un bon material i que s'ha d'utilitzar seguint les instruccions del fabricant". A més, ha aclarit que "no és inflamable, però sí combustible":

"Si acostes una flama i l'escalfes, es fon, es fa líquid, es genera flama i degota en la seva combustió."

En declaracions recollides aquest dijous al vespre per l'agència EFE, Puchades ha explicat que aquest material "hui no s'utilitza, almenys no d'aquesta manera", ha indicat l'experta, que precisament va peritar l'edifici.

En el moment de construcció de l'edifici, el 2005, segons Miriam Gorriz, responsable de Medi Ambient i Incendis del Col·legi Arquitectura Tècnica de Barcelona, el recobriment podria ser el següent: "Sembla que hi havia dues planxes d'alumini amb una injecció de poliuretà al mig."

El material de l'aïllant tèrmic podria haver estat de poliuretà

La vicepresidenta del Col·legi de València ha assegurat que aquest incendi marcarà "un abans i un després" a Espanya, on fins ara no s'havia produït cap sinistre similar, com sí que havia passat a la Xina o a Londres, on 72 persones van morir en l'incendi de la torre Grenfell.

Precisament aquesta tragèdia va provocar un canvi de normativa per fer-la més restrictiva en l'àmbit europeu.

Puchades ha indicat que l'ús de poliuretà no està prohibit a la construcció, però atesa la virulència d'aquest incendi se'n podria replantejar l'ús.


Façana ventilada

Un altre element que podria haver tingut un paper destacat en la propagació de les flames és el sistema constructiu de l'edifici, amb façana ventilada.

Les façanes ventilades, com la de l'edifici sinistrat, tenen un buit entre el totxo i els panells exteriors. Una tècnica que va ser molt habitual sobretot entre els anys 2000 i 2010, en ple boom immobiliari.

Els panells aïllants es col·loquen a l'exterior, a una petita distància del totxo
Els panells aïllants es col·loquen a l'exterior, a una petita distància del totxo

L'arquitecte i professor de l'ETSAV/UPC Roger Sauquet ha explicat al programa "Tot es mou" de TV3 que "el sistema de façana ventilada, amb un material ignífug, és un sistema excel·lent per aïllar l'edifici del fred i de la calor. El problema és quan això s'acompanya d'uns materials a l'interior que fan que es propagui el foc".

Al mateix programa, el president de l'Associació de Constructors d'Estructures, Enric Heredia, també ha apuntat al factor dels materials "perquè estàs fent una xemeneia":

"En el cas de les façanes ventilades, s'ha d'anar molt amb compte amb el material que s'aporta per a l'aïllament. Si el material es fon i degota, l'incendi es propaga també cap a baix."

Per la càmera de ventilació de 30 centímetres es va estendre el foc ràpidament. 

El sistema de façana ventilada busca aïllar tèrmicament l'edificació generant un corrent ascendent

Heredia ha explicat que en el sector de la construcció "es va innovant i es van aportant noves solucions i materials":

"Històricament el sector s'ha comportat així i de vegades ens adonem que hem comès errors."

Quan hi ha façana ventilada, actualment s'exigeix col·locar tallafocs entre plantes per evitar que, en cas d'incendi, les flames pugin o baixin amb la facilitat que ho han fet en aquest cas.


El vent

L'altre punt crític hauria estat el vent. L'enginyer d'Edificació Marcel·lí Rosaleny apunta que les ratxes de vent que van bufar al llarg de la tarda afectaven de ple tota la façana de l'edifici i van ajudar a la propagació de les flames.

Segons els registres, aquest dijous n'hi ha hagut de fins a 60 quilòmetres per hora a la ciutat de València.

Rosaleny, que també és excomandament del Cos de Bombers de València, ha explicat a À Punt que els sistemes de compartimentació de l'edifici --és a dir, elements com ara portes ignífugues-- podrien haver quedat oberts en el moment del desallotjament.

Això, explica l'expert, també hauria facilitat la creació de corrents d'aire interns i un augment molt ràpid de la temperatura de l'edifici.

ARXIVAT A:
País ValenciàBombersArquitecturaIncendi València
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut