Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El jutge envia a judici 45 policies nacionals per les càrregues de l'1-O a Barcelona

La investigació se centra en l'actuació dels agents i els seus comandaments i obre la porta perquè els ferits puguin acusar els agents no només de lesions, sinó també de tortures

RedaccióActualitzat

Després de més de cinc anys, el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha tancat la instrucció per les càrregues de l'1 d'octubre del 2017. El jutge ha decidit enviar a judici 45 agents i deslliurar-ne 20 més.

Tots són agents de la Policia Nacional, que podrien ser autors de delictes de lesions i, fins i tot, de tortures i contra la integritat moral dels votants.

El jutge instructor, Francisco Miralles, apunta que els ferits poden acusar els agents d'un delicte de lesions lleus o menys greus, però també dels "delictes previstos als articles 174 i 175 del Codi Penal". En aquests articles s'inclouen els delictes de tortures i es recullen unes penes de 2 a 4 anys de presó.


Ara són les acusacions --Fiscalia i acusacions particulars-- les que han de redactar l'escrit d'acusació per asseure els agents al banc dels acusats. Tenen 40 dies per fer-ho.

Càrregues en 25 centres de votació

En una resolució de 70 pàgines, el magistrat detalla l'actuació policial en diversos punts de la ciutat que van servir de centre de votació:

- Hi ha 23 escoles i instituts: Institut Pau Claris, Escola Ramon Llull, Institut Joan Fuster, Escola Àgora, Escola Marenostrum, Escola Aiguamarina, Escola Tomàs Moro, Escola Pau Romeva, Institut Joan Boscà, Escola Prosperitat, Escola de Joves Trinitat Vella, Escola L'Estel, Escola Víctor Català, Escola Pia Sant Antoni, Escola Mediterrània, Escola Infant Jesús, Escola Dolors Monserdà, Escola Infant Jesús i Escola els Horts, Fedac Horta-Santa Caterina de Siena, CEIP Tibidabo, CEIP Diputació i Centre de Formació d'Adults Freire.

- El CAP Guinardó i els Serveis Centrals d'Ensenyament.

Alguns d'aquests centres es van convertir en un símbol d'aquell dia, com l'Escola Pau Claris, on hi va haver el que es va conèixer com a "puntada de peu voladora" quan un agent va saltar sobre els concentrats a les escales.

A l'Escola Ramon Llull és on hi va haver el tret de pilota de goma que va buidar un ull a Roger Espanyol.

A l'Escola Dolors Monserdà hi va haver una altra de les imatges impactants de la jornada, amb agents de la policia arrossegant una dona agafant-la per la cara.


Aquest és el mapa de la memòria audiovisual de l'1-O, on es recullen els vídeos i les notícies del dia del referèndum:


La investigació no arriba als comandaments

La investigació se centra en els agents que van protagonitzar les càrregues i els seus comandaments sobre el terreny, però no arriba a la cúpula operativa i política que va decidir l'actuació durant l'1-O.

El maig del 2021, l'Audiència de Barcelona ja va deixar clar que no s'investigarà els caps policials per les càrregues. Llavors, els magistrats van descartar que hi hagués cap ordre concreta d'actuar "amb contundència" el dia del referèndum convocat per la Generalitat.

La pregunta sobre qui va ordenar les càrregues ha estat una constant des dels fets del Primer d'Octubre que fins i tot va aparèixer al judici dels presos polítics. Una pregunta, de moment, sense resposta a nivell oficial.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés catalàPolicia Nacional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut