Un home intenta protegir una dona de les càrregues dels antiavalots, l'1 d'octubre a Barcelona (ACN / Jordi Play)
Un home intenta protegir una dona de les càrregues dels antiavalots, l'1 d'octubre a Barcelona (ACN / Jordi Play)

L'Audiència de Barcelona no investigarà els caps policials per les càrregues de l'1-O

Els magistrats descarten que hi hagués cap ordre concreta d'actuar "amb contundència" el dia del referèndum convocat per la Generalitat

Actualitzat

L'Audiència de Barcelona conclou que no hi va haver cap ordre concreta de carregar en l'operatiu policial de l'1 d'octubre ni tampoc un disseny anterior preestablert. Els magistrats rebutgen investigar el cap dels antiavalots de la Policia Nacional, el cap d'Informació i el cap de la Brigada d'Informació a Barcelona.

Així doncs, la investigació judicial no anirà més amunt en la cadena de comandament i, finalment, no investigarà els tres comandaments màxims, com reclamaven la Generalitat, el centre Irídia i acusacions particulars de diversos ferits, que els consideraven responsables del disseny de l'operatiu.

 

Càrregues policials a Barcelona, l'1 d'octubre de 2017
Càrregues policials a Barcelona, l'1 d'octubre del 2017

 

L'Audiència descarta que la Policia Nacional tingués una ordre per actuar "amb contundència" el dia del referèndum convocat per la Generalitat i creu que els comandaments superiors no tenen "responsabilitat" perquè "no van ser als col·legis electorals":

"No hi ha cap indici de l'existència d'una instrucció concreta d'actuar l'1 d'octubre del 2017 amb contundència o fer servir una violència més gran que la imprescindible per a l'objecte de l'operatiu."

 

Actualment hi ha una seixantena de policies imputats per les càrregues a Barcelona i els magistrats consideren que la presumpta responsabilitat de les lesions dels ciutadans que hi havia en alguns col·legis és dels agents i dels comandaments en cada escola. En la interlocutòria, remarquen que els casos d'"ús de violència innecessària i desproporcionada" han d'estudiar-se en cada punt de votació:

"Va haver-hi casos d'extralimitació de la força per agents policials, d'ús de violència innecessària i desproporcionada, que hauran de valorar-se a cada col·legi electoral i en cada cas"

Els policies de més rang investigats són els vuit inspectors en cap de la Unitat d'Intervenció de la Policia (UIP) que van comandar les respectives unitats en els centres de votació. El desembre de 2019, quatre inspectors en cap van assenyalar el cap dels antiavalots de la Policia Nacional, conegut amb el nom policial de "Marte", com la persona que va donar l'ordre d'actuar als col·legis aquell dia a les 8 del matí.

 

Un jove crida enmig d'agents de la Guàrdia Civil, l'1-O
Un jove crida enmig d'agents de la Guàrdia Civil, l'1-O (Reuters)

 

Al llarg de la investigació, tots vuit han declarat que les ordres dels seus superiors per actuar l'1-O estaven basades en els principis de proporcionalitat, oportunitat i ús progressiu de la força. Així constava també en la instrucció prèvia redactada per l'aleshores secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que davant del jutge es va responsabilitzar de l'operatiu. Precisament sobre Nieto, la interlocutòria recorda que Nieto "va assumir la responsabilitat de l'operatiu" i "no ha estat imputat".

L'Audiència assenyala que, després de tres anys d'investigació, no hi ha indicis que s'hagués donat cap ordre als agents d'actuar "amb contundència" ni tampoc que es dissenyés un operatiu "sever i violent".

 

Interactiu relacionat: Memòria audiovisual de l'1-O

 

 

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OJudicialPolicial
Anar al contingut