Imatges d'una ressonància magnètica al cervell
Els mecanismes s'han estudiat amb imatges de ressonància magnètica (Europa Press)

El bilingüisme potencia connexions cerebrals que protegirien contra l'Alzheimer

A la seva tesi doctoral, Lidón Marín Marín, de la Universitat Jaume I de Castelló, ha conclòs que el bilingüisme potencia connexions entre regions del cervell específiques i això en protegeix el deteriorament

Actualitzat

L'Alzheimer sol aparèixer més tard en les persones bilingües que en les monolingües. La raó seria que els bilingües potencien connexions entre regions cerebrals específiques relacionades amb llenguatge i demència i això els protegiria contra els símptomes d'Alzheimer.

Així ho ha demostrat en la seva tesi doctoral Lidón Marín Marín, investigadora al grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I de Castelló.

Des de fa uns quants anys, diversos estudis han constatat que en les persones bilingües els primers símptomes de demència apareixen més tard que en els monolingües. S'han fet a diversos països: al Canadà amb anglès, francès i altres llengües; a Holanda, amb holandès, francès i espanyol; a la Xina, amb cantonès i mandarí, i a l'Índia, amb anglès i altres llengües. En bilingües de català-castellà s'havia trobat un retard en l'aparició del deteriorament cognitiu lleu.

La tesi de Marín tenia com a objectiu estudiar quins mecanismes neuronals estan implicats en la relació entre bilingüisme i demència i les seves implicacions. Per això, l'autora va comptar amb persones amb deteriorament cognitiu lleu --una fase prèvia a l'Alzheimer en què els pacients encara poden fer vida independent però comencen a mostrar símptomes inicials de la malaltia- que eren bilingües català-castellà o monolingües en castellà.

En total, va comptar amb 88 participants, homes i dones aproximadament al 50%, amb una edat mitjana de 73 anys, dels quals es van obtenir ressonàncies magnètiques. Amb les ressonàncies es poden veure característiques específiques d'un cervell, com la mida, les connexions o quines regions s'activen quan es fan determinades tasques.

Lidón Marín va resumir la recerca i els resultats en un fil de Twitter:


Els resultats finals indicaven que les persones bilingües tenien menor volum cerebral a regions que se solen deteriorar amb la demència. Vist així, podria semblar que la conclusió és l'oposada: les persones bilingües tindrien més deteriorament cerebral.

Però l'autora ho matisa: la gravetat dels símptomes era la mateixa en bilingües i en monolingües. Per tant, la deducció és que els bilingües han de tenir més deteriorament cerebral per arribar a mostrar la mateixa gravetat en símptomes que els monolingües. En altres paraules, amb el mateix deteriorament, els bilingües mostrarien menys pèrdua de capacitats cognitives que els monolingües.

Foto de Lidón Marín
Lidón Marín ha fet la recerca per a la seva tesi doctoral(Damián Llorens)

Aquesta característica s'anomena reserva cognitiva, la capacitat que tindrien alguns cervells de "suportar" més atròfia cerebral sense mostrar els símptomes que s'esperarien segons aquesta atròfia.

Sobre la hipòtesi de quins serien els avantatges i desavantatges dels bilingües respecte als monolingües quan estan sans, l'autora ho explica així al 324.cat:

"Els resultats semblen indicar que els bilingües tindrien un avantatge en funcions executives (com per exemple atendre selectivament a informació, inhibir distraccions o canviar d'una tasca a una altra), però un desavantatge en tasques de llenguatge, amb menys vocabulari per a cada llengua."


Per tant, afegeix, la hipòtesi és que "la necessitat contínua de controlar quina llengua s'ha d'utilitzar en el moment i inhibir aquella que no s'ha d'utilitzar, a més de fer canvis entre una i l'altra (l'anomenat switching) en major o menor mesura, fa que els bilingües potenciïn connexions entre regions cerebrals específiques relacionades amb llenguatge i demència que els podrien protegir contra la presentació de símptomes d'Alzheimer".


Un bilingüisme actiu

A l'estudi, l'autora va controlar factors que podien influir en el resultat. Tots els participants estaven igualats en edat, s'havien criat en un entorn cultural similar, a la regió de València, i no es van trobar diferències entre ells en nivell d'estudis o socioeconòmic.

Si bé hi ha pocs estudis al respecte, alguns també apunten que el bilingüisme també podria protegir contra altres malalties neurodegeneratives, com el Parkinson, l'esclerosi múltiple o la malaltia de Huntington, per la simptomatologia i l'atròfia cerebral que les caracteritza. Però de moment no hi ha conclusions clares.

Una cosa que s'ha de deixar clara és que, si bé el bilingüisme pot protegir contra la demència, això no significa que el monolingüisme l'afavoreixi. El que revela la tesi doctoral és per quin mecanisme l'Alzheimer apareix més tard:

"Els bilingües tenen més atròfia cerebral que els monolingües en estadis previs a la malaltia, però aquesta atròfia és compensada amb connexions més fortes que els monolingües entre regions cerebrals relacionades amb el llenguatge i el deteriorament en Alzheimer".

Per tant, el que es pot deduir és "un mecanisme pel qual el bilingüisme pot protegir contra la demència, i no un mecanisme pel qual ser monolingüe la pot afavorir".

Un altre element important és que el bilingüisme passiu no aporta aquest factor de protecció, sinó que cal utilitzar totes dues llengües. Els monolingües inclosos a l'estudi viuen a València i voltants i comprenen el català, però no l'usen activament en el seu dia a dia. Per tant, conclou Marín, "això posa el focus de la protecció del bilingüisme en l'ús actiu de les dues llengües".

I si el bilingüisme protegeix, el multilingüisme seria encara millor? Marín ens ho ha explicat:

"En un parell d'estudis s'ha trobat que la protecció seria major en multilingües que en bilingües i monolingües, tant pel que fa a edat a la qual es presenten els primers símptomes com per la probabilitat d'arribar a presentar la malaltia, però es necessitarien més estudis per a traure conclusions."

Ja com a doctora, Lidón Marín continuarà uns mesos en el grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional, on segueixen investigant sobre la demència i, en concret, la neuropsiquiatria associada a la malaltia: símptomes depressius, agitació, al·lucinacions...".

A la científica li agradaria seguir en aquest mateix camp, però afegeix que "com a treballadora en el món de la investigació és molt difícil saber si podràs aconseguir finançament per continuar".

 

ARXIVAT A:
AlzheimerRecerca científica
Anar al contingut