Destapen a Pompeia una illa de cases en obres: maons, teules i notes al carbonet dels paletes

Les últimes excavacions que s'han fet a Pompeia, a Itàlia, han fet sortir a la llum una zona amb eines de treball, teules, munts de calç i maons de tova apilats que han permès obtenir noves dades sobre com es construïen les cases de l'època a la ciutat arrasada per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC.

Els arqueòlegs expliquen que a la Regió IX, la zona que estan excavant, hi havia algunes cases en obres i tot va quedar congelat en el temps per l'abrupta erupció del volcà, que va començar a l'hora de dinar i es va prolongar fins al matí de l'endemà.

Les obres abastaven tota l'illa de cases, però on és més evident és a la casa de la fleca Rustio Vero, on hi ha el ja famós bodegó amb la representació d'una mena de pizza i una copa de vi.

En aquesta zona s'han trobat munts de materials de construcció i també les notes al carbonet dels paletes que treballaven en la reforma d'aquesta casa, que gairebé amb tota certesa va ser malmesa pel terratrèmol que va sacsejar la zona 17 anys abans.

En una casa de la vora, a la qual es pot accedir des d'una porta interior, s'han trobat nombrosos testimonis d'una gran obra en construcció, com ho testifiquen també els enormes munts de pedres a punt per ser utilitzades en la reconstrucció de les parets i àmfores, ceràmiques i rajoles recol·lectades per ser transformades en material de construcció.

Noves campanyes d'excavació

"Pompeia és un cofre del tresor i encara queden coses per revelar amb tota la seva bellesa. Encara ha de sortir molt material. A la darrera llei de pressupost financem noves excavacions a tot Itàlia i una part important d'aquesta assignació està destinada a Pompeia", va assegurar el ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano.

Pel director del Parc Arqueològic, Gabriel Zuchtriegel, el descobriment és "un exemple més de com la petita ciutat de Pompeia ens fa comprendre moltes coses sobre el gran imperi romà, entre elles l'ús del ciment": "Sense ciment no tindríem ni el coliseu, ni el panteó, ni les termes de Caracalla."

"Les excavacions en curs a Pompeia ofereixen la possibilitat d'observar gairebé en directe com funcionava una antiga obra de construcció", explica.

El secret del formigó romà

Una de les revelacions més importants de l'excavació és sobre l'ús de la calç per a la construcció.

Fa un any, un grup d'experts de l'Institut Tecnològic de Massachusetts a Boston, els Estats Units, ja va revelar la utilització de "la barreja en calent, és a dir, a altes temperatures, on la calç viva (i no la calç apagada) es barrejava amb putzolana seca i posteriorment s'hidratava i s'aplicava a la construcció".

Normalment, expliquen des de Pompeia, la calç viva se submergeix en aigua, és a dir, s'apaga, molt abans del seu ús a l'obra, formant l'anomenada calç apagada, un material de consistència plàstica.

No obstant això, en el cas de l'obra de Pompeia sembla que la calç viva, és a dir, que encara no ha entrat en contacte amb l'aigua, inicialment es barrejava únicament amb sorra putzolànica, mentre que el contacte amb l'aigua es produïa poc abans que s'instal·lés el mur.

Això significa --expliquen els estudiosos que treballen a Pompeia-- que, durant la construcció del mur, la barreja de calç, sorra putzolànica i pedres encara estava calenta a causa de la reacció tèrmica en curs i, en conseqüència, es va assecar més ràpidament, fet que va escurçar el temps de tota la construcció.