Denuncien la "nul·la presència" del català als currículums d'FP

Plataforma per la Llengua i la UGT denuncien la nul·la presència del català als ensenyaments de Formació Professional (FP). En un manifest conjunt les dues entitats reclamen una desena de compromisos al govern de la Generalitat per garantir la formació de l'alumnat en competències lingüístiques sòlides que millorin les seves oportunitats laborals.

L'entitat i el sindicat han demanat al govern que incorpori l'ensenyament del català al currículum de tota l'FP. Així ho han anunciat en una roda de premsa, aquest dijous, durant la qual la directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, ha dit que aquesta és una situació que requereix "una intervenció urgent".

Per protegir els drets lingüístics dels estudiants d'FP, les dues organitzacions exigeixen augmentar els recursos i el nombre de professors de català, així com modificar el Decret del Règim Lingüístic impulsat pel Departament d'Educació perquè l'FP no en quedi exclosa. També han fet una crida a entitats i institucions perquè col·laborin i se sumin al manifest.

El sindicat i la plataforma han denunciat que no s'imparteixi cap hora d'aprenentatge de la llengua catalana en el currículum de l'FP, ni en la formació reglada ni en la no reglada, ni tampoc en la formació del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Una situació, que, segons han expressat, és especialment "anòmala" tenint en compte que durant el curs 2023-24 l'FP ha batut "un rècord d'alumnat", amb un creixement de 8.293 alumnes respecte al curs anterior, segons ha detallat Núria Solé, vicesecretària general d'UGT.

Segons Jesús Martín, responsable de l'FP de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya, el currículum "permet aquesta modificació" i cal fer-la per "restablir la normalitat".

"Hem de demanar al govern que inclogui mòduls d'aprenentatge de la llengua sense distinció."

Entre les peticions, la UGT i la Plataforma per la Llengua reclamen un augment del professorat de català per respondre a la demanda d'alumnat, que s'hauria de materialitzar amb la creació d'un nou grau de didàctica de la llengua o bé oferint més places del màster que permet impartir classes de català a secundària i a l'FP.

Així, també han reclamat que el Servei d'Ocupació de Catalunya s'impliqui per assolir aquest objectiu amb formacions específiques d'ensenyament de la llengua, i així poder garantir un cert nivell de domini lingüístic.

De la mateixa manera, també han reclamat la col·laboració de l'Agència Pública de Formació Professional de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística, sobretot en aquells centres on hi hagi menys competència, com per exemple als centres d'alta i màxima complexitat.

Pel que fa a l'alumnat nouvingut, el manifest reclama reforçar les aules d'acollida en llengua catalana amb l'objectiu que aquests estudiants "tinguin les mateixes competències en català" que la resta.

"El personal docent ha de tenir la capacitació lingüística i pedagògica per afavorir una immersió lingüística des del principi."

Reclamen més ambició en el decret lingüístic d'Educació

D'altra banda, la Plataforma per la Llengua ha aprofitat l'ocasió per celebrar el decret del règim lingüístic que el Departament d'Educació està preparant per reforçar la seguretat jurídica dels centres en l'ensenyament de les llengües. Però han insistit que, en el cas de l'FP, "no és prou específic".

En concret, el decret estableix que els ensenyaments en FP han d'assegurar el domini oral i escrit en català "en el nivell que sigui necessari". Segons la UGT i la Plataforma, aquesta condició "és massa genèrica" i caldria modificar-la per ajustar-la a les necessitats de la societat catalana, que "ha de poder ser atesa i viure en català", segons el manifest.