De l'ovella Dolly a l'últim mico clonat: un procés poc eficaç superat per altres tècniques

Un equip de científics de Shanghai, el mateix que fa sis anys va reproduir per primera vegada al laboratori dos macacos, ha aconseguit clonar un mico Rhesus ("Macaca mulatta"). És la segona espècie de primat clonat que arriba a adult. En aquest cas, ha sobreviscut dos anys.

Aquest èxit científic, publicat aquesta setmana a la revista Nature Comunicactions, s'ha fet gairebé trenta anys després de la primera clonació d'una animal, l'ovella Dolly.

Durant aquests anys s'han desenvolupat treballs de clonació amb moltes espècies d'animals com ratolins, gossos, cavalls, porcs, vaques, gats, però l'experimentació de clonació de primats només és possible legalment i tècnicament a la Xina, mentre que a Europa només es permet clonar micos per tractar malalties mortals.

Els investigadors catalans Lluís Montoliu, investigador en el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i Marc Güell, professor de l'ICREA-UPF, reflexionen sobre les actuals aplicacions de la tècnica de la clonació d'animals i com ha avançat la tecnologia en el camp de la recerca biomèdica.

La tècnica de clonació

La clonació d'aquest mico Rhesus s'ha fet utilitzant un mètode diferent del de l'ovella Dolly. 

"Donat que és tan difícil clonar. L'equip d'investigadors xinesos han combinat l'ús de petites molècules que ajuden al procés de reconstrucció de l'embrió. Han substituït les cèl·lules que embolcallen l'embrió i que donaran lloc a la placenta. Fan servir aquestes cèl·lules d'un altre embrió, li buiden les cèl·lules embrionals, posen aquestes cèl·lules embrionàries clonades i així obtenen aquest únic mico que neix de més de 100 embrions reconstruïts", explica Marc Güell.

El professor reconeix que "la feina és interessant perquè han clonat una segona espècie de primat, i han portat llum a una de les causes perquè la clonació és tan poc eficient".

Però els investigadors consideren que l'eficàcia del procés continua sent baixa. Una eficàcia que Lluís Montoliu considera que no ha millorat gaire en tots aquests anys.

"No representa un avenç important, encara és un procediment extremadament difícil. L'eficàcia és del -1%, i hem de fer servir més de 100 embrions per aconseguir que un d'ells arribi a terme". 

Xenotrasplantaments, clonació per replicar òrgans 

L'objectiu de la clonació d'animals és poder fer recerca biomèdica, estudiar malalties humanes i provar teràpies. I a la pràctica es fa servir per finalitats molt concretes, com ara replicar òrgans de porcs per trasplantar-los a persones, el que es coneix com a xenotrasplantament.

"El clonatge és una aplicació molt concreta per exemple per fer animals models. Hi ha alguns casos com el xenotrasplantament on encara és molt necessari el clonatge", diu Güell, i per això cal investigar sobre les dificultades que comporta.

"El problema de xenotrasplantament és que s'han de fer molts canvis genètics perquè aquell òrgan s'ha d'assemblar una mica als òrgans humans. El porc i els humans tenim moltes diferències i s'han de fer canvis al sistema immunitari perquè s'assembli a l'humà, que faci al sistema de coagulació més semblant a l'humà i altres canvis."

Els científics continuen investigant aquest tipus de clonació davant la falta d'òrgans humans per fer trasplantaments.

Crispr: un mètode més eficient per a la recerca

Més enllà d'aquesta aplicació, però, els investigadors catalans apunten que per investigar i curar malalties la tècnica Crispr d'edició genètica és més eficaç que la clonació. Lluís Montoliu diu que "permet modificar el genoma de les espècies que fem servir en investigació biomèdica amb experimentació animal sense haver de fer cap experiment amb clonació".

"Si volen fer servir aquests micos en recerca, ara tenim altres eines més útils, més robustes que donen resultats sense haver de fer experiments tan sofisticats com és la clonació", afegeix Montoliu que explica que "ja es fan experiments on s'apliquen modificacions genètiques dirigides als gens causants de malalties sense haver de fer servir experiments de clonació."

"Amb la tècnica Crispr es modifica directament l'embrió. No hem de reconstruir cap embrió per fer la modificació genètica."

Amb l'avantatge que aquestes eines d'edició genètica es poden fer servir a qualsevol laboratori del món, mentre que la clonació de primats només es permet legalment als laboratoris de l'Acadèmia de Ciències xinesa a Shanghai on s'ha fet aquesta última clonació.

Clonar persones: il·legal i, per ara, ciència-ficció

Fa 30 anys, la clonació de l'ovella Dolly, va aixecar debats i dilemes ètics sobre una possible clonació humana. El professor Montoliu, en un article a Science Media Center, creu que per ara és impossible i seria "innecessari i injustificable", gràcies a tècniques com la Crispr.

"Si algú tingués la mala pensada d'aplicar aquestes tecnologies per clonar éssers humans, nosaltres som una altra espècie de primats, el que poblament passaria és que seria tècnicament igual o més difícil, seria innecessari i èticament injustificable fer servir més de 100 embrions per aconseguir un fetus que arribés a terme."

Montoliu recorda que la clonació d'éssers humans és il·legal i està molt lluny de ser possible. Afegeix que les clonacions de primats de l'equip xinès "demostren dues coses: primer, que és possible clonar primats. Segons, i no menys important, que és summament difícil tenir èxit amb aquests experiments amb eficiències tan baixes, descartant de nou la clonació d'éssers humans."