Criticar el cap de l'empresa no és motiu per acomiadar i vulnera la llibertat d'expressió, diu el TEDH

Criticar el cap de l'empresa no és motiu suficient per acomiadar un treballador, perquè forma part d'un dret fonamental com és la llibertat d'expressió. 

Així ho ha dictaminat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en una de les seves sentències més recents, emesa al febrer, després d'examinar el cas presentat per Mehmet Tahir Dede, un ciutadà turc resident al Regne Unit, on treballava d'informàtic al banc Takasbank, empresa amb seu a Istanbul.

El desembre del 2016 va fer un correu electrònic en què denunciava la gestió del president del consell d'administració del principal accionista de Takasbank. Un correu que va enviar al departament de recursos humans, amb còpia a un vicedirector.

Comparació sarcàstica

El correu es titulava "Jeff Bezos versus H. K.", sigles, aquestes, de l'alt directiu en qüestió, els mètodes del qual comparava sarcàsticament amb els del conegut fundador d'Amazon, i també comparant el valor en el mercat de les respectives empreses.

En concret, Dede criticava que H. K. es mostrés distant amb els treballadors, obligant-los, entre altres coses, a treballar en un espai diferent del seu i a entrar "per la porta del darrere, sense ser vistos, com si fossin fugitius".

També que hagués anul·lat algunes ajudes econòmiques, com la del transport o la compensació per conèixer llengües estrangeres. I li retreia, a més, un estil autoritari i el fet que mostrés favoritisme en els processos de selecció.

Tancava el missatge amb aquesta conclusió: "Espero que aquests tres punts expliquin per què el 70% de les 500 companyies més grans del món són empreses americanes i per què no n'hi ha ni una de sola que sigui turca." 

I amb aquest missatge a recursos humans: "Com que sé que vostès, com a departament de personal, no podran transmetre amb valentia el que els he dit, i que no se senten prou forts per actuar, penso que, almenys, en prendran nota com una petita informació, encara que sé que no tindrà cap utilitat." 

Acomiadat l'endemà

Aquell mateix dia, l'empresa va iniciar un procediment disciplinari contra Dede, i l'endemà mateix ja el va acomiadar, amb l'argument que contenia falsedats i es burlava d'H. K., sobrepassant els límits de la crítica acceptable, i que havia pertorbat l'ambient de treball.

Dede va denunciar el seu acomiadament davant d'un tribunal laboral d'Istanbul, que li va donar la raó, però Takasbank va recórrer davant d'un tribunal regional d'apel·lació, que es va pronunciar a favor de l'empresa.

Ara, el TEDH torna a donar la raó al treballador, que considera que va ser acomiadat de manera improcedent i incorrent en una violació l'article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans, relatiu a la llibertat d'expressió.

Argumenta el TEDH que els tribunals que van donar la raó a Takasbank no sembla que hagin examinat amb prou detall el contingut del correu que Dede va enviar, ni el context en què va enviar-lo, ni tampoc l'abast o les conseqüències suposadament negatives que va tenir per a l'empresa. Tampoc, d'altra banda, el fet que se li imposés la màxima sanció possible. 

L'alt tribunal amb seu a Estrasburg remarca, a més, que tots aquests aspectes ja els havia tingut en compte en casos anteriors relatius a la llibertat d'expressió dels treballadors.

Motivació no demostrada

Sobre el contingut, el TEDH admet que Dede va utilitzar el sarcasme i un estil provocatiu que pot resultar ofensiu, però considera que no es pot considerar que contingui insults gratuïts i afegeix que va ser enviat en el context d'un debat sobre qüestions que eren d'interès de l'empresa. 

Pel que fa a les conseqüències del correu, recorda que va ser enviat a un grup reduït de persones i que, per tant, l'impacte en el conjunt de l'empresa havia de ser molt limitat. 

Sobre la decisió d'acomiadar Dede, el TEDH remarca que era la màxima sanció possible i que es va adoptar sense tenir-ne en compte altres de més lleus.

Per tot plegat, considera "que les autoritats nacionals [els tribunals turcs], en desestimar la demanda per acomiadament improcedent, no van demostrar de manera convincent en la motivació de les seves decisions que s'hagués aconseguit un equilibri just entre la llibertat d'expressió del demandant i el dret de l'empresa de protegir els seus interessos legítims".

Violació de drets i compensació econòmica

És per això que el TEDH conclou que "hi ha hagut una violació de l'article 10 de la Convenció" i condemna Turquia a pagar 2.600 euros al demandant en concepte de danys morals i 1.000 euros més en concepte de costes i despeses.

La sentència del TEDH no és ferma i es pot presentar recurs davant la Gran Sala del mateix tribunal, on cinc jutges decidiran si l'admeten. Si ho fan, la sentència que emetin sí que serà definitiva; si el rebutgen, la sentència actual es convertirà en definitiva. 

Fundat el 1959 i conegut també com a Tribunal d'Estrasburg, perquè té la seu en aquesta ciutat francesa, el TEDH és un òrgan del Consell d'Europa que interpreta la Convenció Europa dels Drets Humans. 

No s'ha de confondre amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tampoc amb el Tribunal Internacional de Justícia, de l'ONU.