Com s'ensenya la història a Europa? Una educació de qualitat com a garantia de la pau

Evitar la manipulació de la història és una manera d'ajudar a preservar la democràcia i les seves institucions. Tal com recorda l'historiador Timothy Garton Ash, una de les causes de la guerra a Ucraïna, "la més gran a Europa des del 1945", és la "mala història escrita per un historiador amateur, Vladímir Putin".

L'Observatori de l'Ensenyament de la Història a Europa va néixer davant el convenciment que un mal aprenentatge d'aquesta matèria pot tenir greus conseqüències.

Creat pel Consell Europeu, a l'Observatori hi ha representats 16 països, més Ucraïna i Moldàvia, que hi participen com a observadors.

El seu primer Gran Informe, que acaba de presentar, fa una radiografia de com s'imparteix l'assignatura a escoles i instituts dels països membres. Detalla la logística de quantes hores s'hi dediquen i de si són obligatòries o no, dels materials de treball que s'utilitzen, qui participa en els continguts o quina formació prèvia tenen mestres i professors, entre altres dades.

D'aquestes dades n'extrauran les bones pràctiques perquè puguin ser adoptades per qui ho vulgui.

Ara l'Observatori vol posar el focus en el material més sensible: els continguts. Sovint una mateixa part de la història s'explica de manera diferent per part dels seus diversos protagonistes. Una diferència que respon al fet que s'hi barregen experiències i records dolorosos que interfereixen en l'explicació científica.

Un cas real: França i Alemanya després del 1945

Després de la Segona Guerra Mundial, França i Alemanya van fer l'esforç de trobar un relat comú per explicar la seva relació traumàtica. I ho van aconseguir: un llibre de text amb la mateixa explicació i il·lustracions.

Va ser una de les maneres d'arribar a una reconciliació amb la qual dos països que havien estat enemics van poder passar pàgina, establir llaços de confiança i esdevenir estrets col·laboradors.

No es tracta d'unificar el relat, sinó de trobar una narrativa comuna que expliqui la història des d'un punt de vista científic. I per fer-ho ha d'introduir els elements de diversitat que hi ha als diferents països, des de culturals a ètnics, lingüístics, nacionals i religiosos, així com de sexe o gènere.

Alain Lamassoure és la presidenta de la junta de govern de l'Observatori: "Ens trobarem amb el problema dels records dolorosos, els records que no s'han reconciliat entre països veïns".

"Per reconciliar els records, cal temps. Entre França i Alemanya, ens va caldre 20 o 30 anys."

Així, en els pròxims tres anys es farà aquest estudi dels continguts, es farà públic un informe i els experts podran aportar recomanacions als diversos països.

Segons l'Observatori, només estudiant el passat es pot entendre el present, i només reconciliant memòries doloroses es poden establir les bases per una pau duradora.

(L'OHTE, Observatory on History Teaching in Europe, el formen Albània, Andorra, Armènia, Xipre, França, Geòrgia, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Malta, Macedònia del Nord, Portugal, Sèrbia, Eslovènia, Malta i Turquia. Com a països observadors hi ha Ucraïna i Moldàvia).