Buscant un pèl-roig: com l'ADN ha destapat un assassí a Galícia que no estava fitxat

El camí que ha permès als investigadors destapar l'assassí de la gallega Elisa Abruñedo ha estat molt més complex del que podria semblar llegint un titular.

L'home ha confessat finalment l'assassinat davant la Guàrdia Civil, durant els interrogatoris a què l'han sotmès els últims dos dies.

Però per arribar fins a la detenció d'aquest dimarts els agents han hagut de picar pedra durant 10 anys, intentant aclarir qui s'amagava darrere d'una violació i assassinat que van commocionar Galícia.

Els investigadors no van tancar mai la carpeta de la mort violenta de la dona i van decidir centrar-se en dues de les poques pistes que tenien: diverses mostres d'ADN que pertanyerien al responsable de la violació i l'assassinat i que van trobar al voltant del cadàver, i un Citröen ZX que alguns testimonis situaven a la zona dels fets, a Lavandeira.

Amb aquests elements, explica el Faro de Vigo, la primera feina i més evident va consistir a rebuscar entre els arxius policials de delinqüents sexuals fitxats i entre els propietaris d'aquell model de vehicle per la zona.

La recerca va ser infructuosa, i aquí és on es van encetar un seguit de noves vies que s'han allargat 10 anys fins a trobar l'home que ara ha passat a mans de la justícia.

Cribratge voluntari i visita a l'arxiu diocesà

Tal com recull el mateix diari, la solució final del cas ha arribat gràcies a algunes tècniques genètiques pioneres aplicades pels investigadors de l'UCO i la comandància de la Corunya que ni tan sols estaven disponibles en el moment de l'assassinat, l'1 de setembre del 2013.

El 2021, set anys després, la Guàrdia Civil va decidir organitzar unes proves d'ADN entre els veïns de la zona per tal que els homes majors d'edat donessin una mostra voluntària que pogués ajudar a aclarir un camí que es presentava ple de dubtes.

L'assassí no s'hi va presentar, és clar, però sí que ho va fer un home que va resultar ser parent llunyà seu. La mostra tenia un percentatge petit de coincidència, però ja permetia als investigadors centrar-se en l'arbre genealògic del donant.

Els agents van recórrer fins als registres històrics de l'església, a l'Arxiu Diocesà de Mondoñedo, on, buscant entre les 15.000 fitxes amb la història de les famílies de la parròquia, van aconseguir traçar el rastre de la línia dels ascendents del criminal, recorrent fins i tot a documents del segle XVI.

En aquest punt, detallen, van comprovar amb sorpresa com l'església tenia anotats detalls sobre els possibles fills bastards i qui podia ser el veritable pare de les criatures, un factor a tenir en compte per la feina que tenien entre mans.

L'objectiu: un pèl-roig

Mentre el dibuix de l'arbre genealògic avançava, també ho feia la recerca dels científics. I l'institut de Ciències Forenses Luis Concheiro va aportar una dada clau. L'assassí havia de ser un home pèl-roig, per les peculiaritats dels seus gens.

La dada encara no era prou concreta per tancar la investigació, encara més si tenim en compte que a Galícia hi són més habituals els pèl-rojos, per la seva connexió històrica amb els pobles celtes de la costa cantàbrica.

Però ja eren molts els elements que hi havia damunt la taula. Un pèl-roig, que havia de ser parent llunyà del donant voluntari d'ADN, i que el 2013 tenia un Citröen ZX.

Així és com els investigadors van arribar finalment fins a Roger Serafín Rodríguez, l'home de 49 anys i sense antecedents que van detenir dimarts quan era a la feina, a la drassana de Navantia Ferrol, on era operari d'una empresa auxiliar del sector del metall.

El mateix dia de la detenció, l'home va assistir a l'escorcoll de casa seva, on viva amb el seu pare i el seu germà. La policia se'n va endur documentació, diverses escopetes de caça i el Citröen de color verd intens que alguns testimonis havien vist a la zona on va violar i assassinar Elisa Abruñedo.

Ara la policia investiga si també podria estar relacionat amb altres casos semblants sense resoldre.