Batalla entre Junts i el poder judicial per les paraules de Nogueras criticant alguns jutges

L'aterratge de Junts al centre del tauler polític del Congrés dels Diputats continua provocant l'enuig d'una part important de la judicatura, que mira amb recel els postulats dels de Carles Puigdemont.

Especialment bel·ligerants han estat els atacs contra l'acord PSOE-Junts, que consideren que legitima el concepte de lawfare i, per tant, qüestionaria directament la feina d'alguns jutges i magistrats.

Però el pacte ja té més d'un mes i la tensió no sembla que tendeixi a refredar-se. Tot al contrari. Després d'haver criticat diversos jutges i magistrats, Miriam Nogueras ha optat aquest dimecres per demanar empara al Congrés davant dels atacs que ha rebut per part de membres del Consell General del Poder Judicial.

Tot plegat després que la portaveu de Junts al Congrés demanés cessar i jutjar els magistrats encarregats de causes relacionades amb el procés, i qualifiqués de "personatges obscurs", "indecents" i "togats franquistes" el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i els magistrats del tribunal Carlos Lesmes, Pablo Llarena i Carmen Lamela.

Un dia abans, al Senat, el representant de Junts Josep Lluís Cleries havia acusat els togats d'emprendre una "batalla política" per "intentar torpedinar" la llei d'amnistia.

El president del CGPJ, Vicente Guilarte, va reaccionar qualificant d'"inadmissible" l'"atac personal" de Nogueras, i va assegurar que adoptarà les mesures necessàries per protegir-los. De fet, fonts del Consell han apuntat fins i tot la possibilitat de dur el cas a la Fiscalia.

El CGPJ ja ha expressat fins a dues vegades la seva "frontal oposició" a aquestes comissions parlamentàries, avisant que actuarà per "les vies legalment establertes", si cal.

Les paraules de Nogueras també van desencadenar un profund malestar a l'alt tribunal que criticava, i fins i tot van provocar que el seu president interí, Francisco Marín, anul·lés una reunió amb el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños.

La trobada es farà finalment aquest dijous a la tarda, però anul·lar-la va servir com un nou avís per a navegants per als socialistes, en plena escalada de tensió per les crítiques dels partits independentistes a jutges i magistrats. 

Els equilibris de Bolaños

Poc després de cancel·lar la reunió amb el ministre, Marín Castán va emetre un comunicat en què va rebutjar l'"atac personal" de Nogueras a diversos magistrats del Suprem, advertint que "no es correspon amb els requisits mínims de la separació de poders en un estat de dret".

Bolaños va aclarir aleshores que defensarà els jutges i magistrats "sempre que facin la seva feina amb independència", i va traslladar a Marín per via telefònica que treballarà "pel prestigi dels jutges i magistrats en aquest país davant de qualsevol atac, vingui d'on vingui".

Però al Suprem encara ressonen les paraules de Nogueras, i s'assenyala com una "barbaritat" que el Congrés hagi posat en marxa les comissions d'investigació per detectar suposats casos de lawfare.

Unes comissions polítiques en què s'indagarà sobre l'operació Catalunya, els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 i l'espionatge a independentistes amb el programa Pegasus. 

Què temen els jutges i fiscals?

Fonts del Tribunal Suprem admeten la preocupació per les conseqüències que puguin derivar-se de les comissions, ja que l'acord entre el PSOE i Junts per investir Pedro Sánchez president del govern obre la porta a exigir responsabilitats als jutges.

De fet, els quatre fiscals del judici del procés han demanat "empara institucional" al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que aquest dimecres ha rebutjat emprendre accions contra la diputada de Junts i ha recordat que els legisladors tenen "inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions".

En aquest sentit, ha apuntat que els fiscals que se sentin "inquietats o pertorbats" en la seva independència s'han de dirigir al Consell General del Poder Judicial.

Amb aquest teló de fons, Bolaños va telefonar tant a Marchena com a Llarena per mirar de calmar els ànims, tal com va explicar El País.

A més, el ministre s'ha encarregat d'aclarir públicament que els socialistes rebutgen que els magistrats hagin de comparèixer davant d'aquestes comissions parlamentàries, i ha assegurat que "no tenen l'obligació d'assistir-hi".

Pel que fa a les possibles responsabilitats per l'exercici dels seus càrrecs, la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix que els jutges i magistrats tenen responsabilitat penal, civil i disciplinària sobre les decisions que prenen.

La primera es podria traduir en querelles per prevaricació --delicte castigat amb fins a 4 anys de presó--; la segona, en el rescabalament dels danys causats; i la tercera, en sancions per "excés o abús d'autoritat".

Tot i això, les comissions d'investigació no podrien actuar directament contra ells, ja que si apreciessin aquestes responsabilitats haurien de remetre els casos a la Fiscalia, el jutjat que correspongui o el mateix CGPJ.

El CGPJ, a punt per a la càrrega

Sigui com sigui, aquest dijous el Ple de Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha discutit la legalitat de les comissions parlamentàries. Ho ha fet a petició dels vocals conservadors, que havien demanat que l'òrgan adoptés un "rotund posicionament" contra l'"assetjament" a jutges i magistrats.

I ho ha fet, ja que ha decidit, per unanimitat, rebutjar les comissions parlamentàries d'investigació per detectar suposats casos de lawfare i ha dictaminat que els jutges i magistrats no tenen l'obligació de comparèixer-hi. És més, ha instat el Congrés i el Senat a abstenir-se de citar-los i, en cas que no compleixin el seu dictamen, ha indicat als togats que ho comuniquin al CGPJ, que els denegarà el permís per anar-hi.

Els magistrats havien demanat al CGPJ que examinés "les relacions entre el Poder Judicial i la resta de poders de l'Estat" i la "legalitat de les comissions parlamentàries d'investigació i el deure de compareixença dels jutges":

"El continu flux d'inadmissibles declaracions, desqualificacions, assenyalaments, querelles i fins i tot amenaces que pateixen els jutges i magistrats pel mer exercici de les seves funcions constitucionals, així com la creació de diverses comissions parlamentàries d'investigació nomenades amb la indissimulada intenció de criminalitzar la labor judicial, exigeixen d'aquest CGPJ un clar i rotund posicionament que posi fi a aquest assetjament i la fallida de l'estat de dret."

Els 16 magistrats del CGPJ també han fet una crida perquè "es procedeixi tan aviat com sigui possible a la renovació d'aquest consell i a posar fi a aquesta anomalia constitucional", que "ha depassat amb escreix el límit del que és tolerable", han dit.

Què demana Nogueras?

Davant d'aquesta ofensiva de la judicatura, Junts ha fet públic que dilluns va dirigir-se a la presidència del Congrés dels Diputats per demanar empara davant les crítiques del CGPJ contra la seva portaveu.

Des del partit reclamen a l'equip de la presidenta de la cambra, Francina Armengol, que "valori la necessitat" d'acudir al Tribunal Constitucional per fer que l'òrgan de govern dels jutges "rectifiqui".

El partit ha respost també a les crítiques contra Nogueras expressant el seu "suport" total a la diputada i a la seva intenció de fer passar a diversos jutges per la comissió sobre el lawfare del Congrés:

"Les reaccions arran de la intervenció de la nostra portaveu són una prova més de la politització de la justícia espanyola que tant ha interferit en el funcionament del poder legislatiu i executiu, especialment a Catalunya."

Des de les files de Junts ressalten que en un estat de dret, òrgans com el CGPJ no poden adoptar decisions ni realitzar "pronunciaments" assumint atribucions que les lleis confereixen a altres estaments.