Barcelona vol menys cotxes sense prou alternatives per als 500.000 que hi entren cada dia
La ciutat perd en 5 anys l'equivalent a 20 illes de l'Eixample d'espai per a cotxes sense resoldre el dèficit de transport públic i d'aparcaments dissuasius
Barcelona vol menys cotxes sense prou alternatives per als 500.000 que hi entren cada dia
Barcelona vol menys cotxes sense prou alternatives per als 500.000 que hi entren cada dia
Imatge de la Gran Via, a l'encreuament amb el carrer Pau Claris (ACN / Andrea Zamorano)

Barcelona vol menys cotxes sense prou alternatives per als 500.000 que hi entren cada dia

La ciutat perd en 5 anys l'equivalent a 20 illes de l'Eixample d'espai per a cotxes sense resoldre el dèficit de transport públic i d'aparcaments dissuasius

RedaccióActualitzat
TEMA:
Mobilitat

La mobilitat sostenible és una de les grans apostes de l'Ajuntament de Barcelona, que intensifica les obres perquè vianants i ciclistes guanyin espai en detriment dels carrils per a cotxes. Són unes actuacions, però, que no agraden a tothom i que volen aconseguir un objectiu ambiciós.

La intenció és que, en només tres anys, els desplaçaments en vehicle privat no arribin ni al 20% del total de desplaçaments que cada dia es fan a Barcelona.

Amb actuacions com millorar l'eficiència del metro i del bus, incrementar en un 40% els carrils bici i implantant la velocitat de 30 km/h a tota la ciutat, excepte les vies de connectivitat, com les Rondes.

Hi ha veïns que agraeixen disposar de més espai per passejar o moure's en bicicleta, però arriben queixes dels que no poden prescindir del vehicle privat; transportistes, però també persones que viuen en altres municipis, que treballen a Barcelona i que no disposen d'una xarxa de transport públic.

Espai per a vianants al carrer Pelai, guanyat als vehicles (CCMA)

Les mesures per aconseguir una ciutat més saludable van començar el mandat municipal anterior i s'han accelerat l'últim any per fer front a la crisi sanitària i les seves conseqüències.

"Són un conjunt de mesures dirigides a aquest canvi de model donant resposta a les tres crisis -social i econòmica, climàtica i de salut- que estem patint per construir un nou model que realment faci que la gent visqui dignament i millor", explica la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz.

Un dels objectius és aconseguir que, el 2024, el 80% dels desplaçaments a la ciutat es facin en transport públic, a peu o en bicicleta. Fins ara, l'equivalent a 23 hectàrees de sòl públic que es destinaven al trànsit rodat ja s'han convertit en zones de vianants o en terrasses per ajudar l'hostaleria. I la xarxa de carrils bici s'ha incrementat uns trenta quilòmetres.


Queixes de ciclistes i transportistes

Els ciclistes valoren positivament l'actuació, tot i que amb matisos. "El que demanem és que es facin menys carrils bici, però més ben fets. El que necessitem és que es valori la seguretat dels ciclistes. Perquè ara, actualment, els carrils bici estan fets per a equilibristes", es queixa Ot Pi, de la Plataforma en Defensa de la Bicicleta.

Qui es considera molt perjudicat és el col·lectiu dels transportistes. Asseguren que la supressió indiscriminada de vials i de zones de descàrrega pot acabar repercutint molt negativament en l'abastiment de la ciutat i reclamen que els canvis siguin consensuats. "Sobren mesures restrictives i punitives", es lamenta el secretari Associació General Transportistes de Catalunya, Carlos Folchi. "El que demanem és diàleg just per determinar com volem que sigui aquesta distribució, de quins mitjans disposem perquè aquesta distribució sigui raonable".

Mira en aquest vídeo els arguments a favor i en contra del Pla de Mobilitat:

 

 

El Pla de Mobilitat Urbana 2024 contempla 60 línies d'actuació i més de tres-centes mesures concretes, que ara estan en exposició pública per poder-hi  presentar al·legacions abans que sigui sotmès a votació al plenari del Consell Municipal.

 

 

Cada dia, mig milió de vehicles entren a Barcelona i només hi ha 13.000 places d'aparcament dissuasiu a l'àrea metropolitana perquè els particulars hi deixin el cotxe i agafin el transport públic. La previsió és que els pròxims anys se'n construeixin més, però de moment només es preveu arribar fins a 22.000 places, molt lluny de les que caldria.

Ara mateix, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) gestiona en sis municipis més de 300 places i es proposa arribar a les 1.500 en els propers anys. Són aparcaments que ja existien al voltant de les estacions.
 

"Evitant barreres i infraestructures físiques que es difícil de mantenir i amb un cost molt reduït, les podem destinar als usuaris del transport públic", explica el cap de Servei de Planificació del Transport Públic AMB, Guillem Alsina Martí. Es gestionenen "simplement amb una senyalització horitzontal i vertical i una aplicació a través del mòbil".

Una aplicació que va vinculada amb el bitllet de transport i, validant-lo, a l'usuari li surt l'aparcament de franc.

Aparcament d'intercanvi d'AMB, a Cornellà de Llobregat (CCMA)

El plantejament de Ferrocarrils és diferent. Les més de 4.000 places de Park and Ride que gestiona estan ubicades en diferents tipus d'aparcaments. Als més moderns, amb vigilància i espais per deixar-hi les bicis, l'usuari ha d'abonar un euro i mig al dia. 

"Estem molt lluny de l'oferta necessària. Hi ha hagut planificació, però no s'han arribat mai a executar grans parks and ride", assegura el president de Ferrocarrils, Ricard Font.
 

"La gran solució", diu, per pacificar el trànsit a Barcelona, "és incrementar l'oferta de transport públic. S'haurien de generar 300.000 places o serveis al dia que avui en dia es fan en vehicle privat".

Un vehicle privat que en època de pandèmia ha guanyat protagonisme al transport públic, com demostra l'actual ocupació, no gaire alta, dels aparcaments d'intercanvi.

Mira aquí les mancances que té Barcelona per oferir alternatives als cotxes que cada dia venen de fora de la ciutat:

 

ARXIVAT A:
MobilitatMedi ambientContaminació

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut