L'extradició d'Assange, en pausa: Londres vol garanties que EUA no el condemnarà a mort

La Justícia britànica ajorna la decisió fins al maig i demana als Estats Units que garanteixi que el fundador de Wikileaks no serà condemnat a la pena capital i que es respectarà la Primera Esmena, que consagra la llibertat de premsa

RedaccióActualitzat

Julian Assange ha guanyat temps en el contenciós contra la seva extradició als Estats Units, però encara haurà d'esperar per saber si serà lliurat a la justícia nord-americana o podrà tornar a apel·lar davant els tribunals britànics. 

Els jutges del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les han decidit ajornar la decisió sobre la demanda de la seva defensa per poder fer una nova apel·lació contra la decisió de lliurar-lo als Estats Units, i demana "garanties" a Washington. 

Jeremy Johnson i Victoria Sharp són els dos magistrats que han examinat la petició perquè se li permetés una nova apel·lació contra la demanda d'extradició de Washington per la difusió d'informació classificada.

Els jutges han entès que els arguments presentats pels advocats d'Assange tenien fonament, per la qual cosa han anunciat una futura vista al maig. Abans, però, han donat tres setmanes als Estats Units perquè acrediti un conjunt de requisits o garanties, com que l'acusat no serà condemnat a la pena de mort o que es respectarà els drets inclosos a la Primera Esmena de la Constitució nord-americana, que consagra la llibertat de premsa.

"Si aquestes garanties no es compleixen" dins el termini establert, han dictaminat els magistrats, Assange podrà apel·lar la decisió de la seva extradició acordada pel govern britànic el juny del 2022.

Tant la parella d'Assange com el seu advocat s'han mostrat indignats per la decisió, que, tot i que estima parcialment la seva demanda, deixa el fundador de Wikileaks, de 52 anys, encara a la corda fluixa.

 

Amnistia Internacional considera que les garanties que s'han reclamat estan "viciades" d'entrada, ja que no s'han respectat fins ara en un procés ple de "mancances", en paraules del conseller jurídic de l'entitat Simon Crowther. Per la seva banda, Rebecca Vincent, de Reporters sense Fronteres, veu en la decisió dels jutges "una última esperança" que es faci justícia amb Assange al Regne Unit.

La resolució emesa pels dos jutges del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les no entra a dirimir el fons de la qüestió: si Assange ha de ser extradit o no.

L'únic que han fet els magistrats ha estat donar una nova opció a Julian Assange abans de decidir si se li permet tornar a apel·lar perquè defensi la seva activitat al capdavant de Wikileaks.

Una nova apel·lació faria tornar el procés a la casella de sortida i amb moltes possibilitats que Assange, a la llarga, pugui ser alliberat.

Dos policies custodien l'entrada del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, aquest dimarts
Dos policies custodien l'entrada del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, aquest dimarts (Reuters/Toby Melville)

Què implicaria que pogués tornar a apel·lar?

Si finalment al maig es permet que Assange pugui apel·lar, els Estats Units encara podrien evitar-ho. Podrien canviar els càrrecs i reformular una altra extradició. Ara per ara, Assange està sotmès a una demanda de l'administració Trump d'acord amb una llei de 1917, obsoleta, que considera espionatge i alta traïció la simple investigació sobre qüestions de seguretat nacional. I això que, en principi, un ciutadà estranger --Assange és australià-- no pot ser acusat de traïció.

Als Estats Units, Assange podria ser condemnat a 175 anys de presó per 17 delictes d'espionatge, conspiració i frau informàtic.

Stella Assange, parella del fundador de Wikileaks, arribant al tribunal aquest dimarts
Stella Assange, parella del fundador de Wikileaks, arribant al tribunal aquest dimarts (Reuters/Toby Melville)

El Tribunal Europeu de Drets Humans i Downing Street, els últims recursos

Els familiars d'Assange han alertat que no creuen que el fundador de Wikileaks pugui suportar una extradició i posterior judici als Estats Units, pel seu delicat estat de salut després de 7 anys d'asil a l'ambaixada de l'Equador de Londres i 4 de reclusió a la presó de màxima seguretat de Belmarsh.

Tampoc creuen que sobrevisqui a les dures condicions d'aïllament a les presons nord-americanes, si la condemna, finalment, es fa efectiva.

Si la justícia britànica decideix finalment extradir-lo, Assange encara podrà apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg. L'activista pot demanar l'empara de l'anomenada "regla 39", una mesura cautelar de màxima urgència que paralitza una decisió quan pot provocar danys irreversibles.

I aquí s'obren, de nou, diverses possibilitats: que el Regne Unit la compleixi o que no ho faci. Sobre el paper, ha de complir, però Londres ha redactat diverses lleis en les quals s'especifica la "no obligatorietat" de vincular-se a mesures cautelars del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Tant si els jutges europeus avalen o no la petició d'Assange, Downing Street és qui tindrà la darrera paraula. El nou ministre de l'Interior, James Cleverly, podria recomanar al premier Sunak frenar l'extradició, ja que hi ha un fort corrent d'opinió al Regne Unit en contra de lliurar Assange.

Fins i tot la premsa britànica crítica l'excessiva submissió del govern britànic a les peticions de la Casa Blanca.

Una dona amb un cartell demanant l'alliberament d'Assange a les portes del Tribunal, aquest dimarts
Concentració a favor d'Assange a les portes del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, aquest dimarts (Reuters/Toby Melville)
 

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsJulian AssangeRegne Unit
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut