Aquí i ara, la Carme encara és l'Elias

L'artista va fer públic el 2022 que tenia Alzheimer, quan va rebre el premi especial del Brain Film Festival, organitzat per la Fundació Pasqual Maragall i Minimal Films per divulgar les malalties del cervell. Però un temps abans, quan pocs sabíem aquella notícia devastadora, també vam saber que la directora de cinema Claudia Pinto Emperador portava dos anys gravant la seva amiga i actriu preferida.

Ningú sabia què volia fer amb aquells centenars d'hores gravades, potser ni ella mateixa. Un resum memorial d'ús particular per a la família? Una pel·lícula documental? Així va ser com Sílvia Pairó Vila --productora executiva de l'àrea de documentals de TV3-- i jo com a directora del "Sense ficció", vam abordar la Claudia. Amb molta prudència, amb timidesa, com trepitjant un terreny privat, el de l'amistat entre la Claudia i la Carme.

Si és cert allò d'"en el lloc adequat i en el moment adequat", va ser aleshores. La Claudia va començar a gravar l'impacte de la malaltia en la seva amiga sense saber-ho, el dia maleït que se'n van manifestar els primers símptomes durant el rodatge de "Las consecuencias" i que tan magistralment es recull al documental.

"De mica en mica, la persona es troba cada dia en situacions més difícils i desconegudes. Sobretot, si la seva professió és actriu. Està rodant una pel·lícula i no pot acabar el text, s'ha d'aturar i, amb ella, tot un equip. La memòria falla. Primer, subtilment. I molt a poc a poc, més contundentment."

Amb tota la delicadesa que requeria el moment, vam fer saber a la Claudia Pinto que si mai pensava fer públic aquell material i donar-li una forma testimonial i documental, ens semblava que podia ser d'interès per al gran públic. I així van començar a agafar forma de documental aquelles hores i hores de rodatges, arxius, intimitats...

Només coneixent la Claudia --i la resta de l'equip-- s'entén que hagin pogut fer un retrat tan humà d'una malaltia que s'explica sense filtres, però amb el coixí d'amics i familiars. La generositat de la Carme per despullar-se en la darrera obra de la seva vida ha empeltat tot un equip. Perquè la generositat ha dominat la construcció d'un documental en la qual la Claudia ens ha deixat ser partícips.

"És amb mi constantment. No m'hi puc enfrontar. Només rendir-me. No puc lluitar contra això. És impossible perquè d'alguna manera o altra és amb mi. M'acompanya en cada moment. En tinc una enorme consciència, de moment. Fins quan?"

La pel·lícula es va preestrenar el setembre del 2023 al Festival de Sant Sebastià. Aquella projecció havia de fer de metacine, i allà rodar el final del documental, recollint la reacció del públic i de la mateixa Carme veient la pel·lícula per primera vegada. Com tantes altres coses, la vida va sola, i aquell final mai s'hi va incorporar, com probablement no sabem fins quan la Claudia seguirà gravant --o fent teràpia-- a la Carme.

El documental repassa la vida de l'actriu amb una força premonitòria, recordant papers i guions que semblaven dibuixar el destí. Un destí que la Carme afronta amb llàgrimes, però amb valentia, amb ràbia, però amb domini, fins al punt de decidir com i quan vol morir quan arribi el moment.

"Voldria deixar-ho escrit i que algú ho complís: No vull estar en aquest món així, sense estar-hi. No vull viure com una ameba. Que em deixin marxar!"

Les projeccions del documental a festivals com l'Inclús o el Transhumant són un alliberament per a la Carme. Ara ja tothom ho sap, no cal dissimular, i ella és la primera que fa broma quan, en plena xerrada amb el públic --i sempre sota l'atenta mitrada de la Claudia i la seva família-- no recorda què li acaben de preguntar o repeteix el que acaba de dir. Ja no cal aquell esforç titànic per memoritzar el discurs del Gaudí d'Honor que va rebre el 2021.

"No us imagineu com m'ajuda, tot això. Arribem on arribem, fem el que fem. Vosaltres sou aquí amb mi i hi ha un projecte."

Tres anys més tard, ha revalidat aquell Gaudí de la mà del documental de la Claudia Pinto. I, una setmana després s'ha endut el Goya al millor documental. Aquí i ara, la Carme Elias segueix persistint encara a ser ella. Com diu ella, el moment és més moment que mai.