Aprovada la "llei rider", que obliga les plataformes a contractar els repartidors

L'obligatorietat de fer públics els algoritmes que determinen les condicions laborals s'estén a totes les empreses

Actualitzat

El govern espanyol ha aprovat el decret llei que obliga les plataformes digitals a contractar els treballadors a domicili, els anomenats "riders", en plantilla. Un cop entri en vigor, les plataformes com Glovo, UberEats o Deliveroo tindran 90 dies per regularitzar els treballadors.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha explicat que la llei parteix de la premissa que els treballadors de les plataformes digitals són laborals. Tenen tots els drets que recull l'Estatut dels Treballadors pel que fa a l'organització, sindicació, protecció social, cotitzacions i salari.

El 10 de març passat, el Ministeri de Treball, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepyme van tancar un acord per a la llei.

 

Un 'rider' aturat en un semàfor del Paral·lel, a Barcelona
Un "rider" aturat en un semàfor del Paral·lel, a Barcelona (ACN / Blanca Blay)

 

"Algoritmes al servei de la majoria social"

Un altre dels punts principals de la llei és que obliga les plataformes a fer públics els algoritmes que determinen les condicions de treball, de manera que els sindicats podran conèixer l'algoritme que fan servir aquestes plataformes per puntuar els repartidors. En funció de la valoració que tenen els treballadors poden treballar més o menys.

L'obligatorietat, segons ha anunciat la ministra de Treball, s'estendrà a totes les empreses per evitar que determinades fórmules acabin penalitzant els treballadors:

"Ara els algoritmes es posaran, per primera vegada al nostre país, al servei de la majoria social."

De fet, s'ha modificat l'Estatut del Treballador perquè això afecti totes les empreses: determina la presumpció de laboralitat de les activitats de repartiment o distribució de qualsevol tipus de producte o mercaderia a través de la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball a través d'una plataforma digital.

Cal saber "quines són les raons que motiven certes decisions empresarials", ha defensat Díaz, que ho ha definit com "allò que amaga l'algoritme". Díaz també ha elogiat la tasca d'Inspecció de Treball que, segons les dades que ha donat, ha regularitzat 16.794 treballadors i ha detectat 540 infraccions, amb un impacte econòmic de 29 milions d'euros.

Es tracta de la primera legislació que incorpora l'accés a la informació de paràmetres, regles i instruccions dels algoritmes dels sistemes d'intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions laborals, incloent-hi l'elaboració de perfils dels treballadors. La vicepresidenta tercera de l'executiu ha augurat que la llei "canviarà el signe dels temps" i que "el món està mirant Espanya per aquesta regulació".

 

La manifestació de 'riders' a Via Laietana
La manifestació de "riders" a la Via Laietana (ACN / Nerea Colomé - Raquel Navarro)

 

Concentracions de "riders" en contra de la llei

Però alguns dels repartidors de plataformes no estan d'acord amb el decret aprovat. Creuen que el fet de ser assalariats acabarà suposant que empitjorin les seves condicions laborals:

 

 

En declaracions al programa "Els matins", el president de l'Associació Professional de Riders Autònoms, Jordi Mateo, ha alertat que els treballadors cobraran menys:

"La mitjana del que estan cobrant per hora els nois que col·laborem a les plataformes digitals, són entre 9 i 11 euros nets l'hora. Les proves que han fet algunes plataformes digitals, els nois, posant ells la moto, posant ells el telèfon mòbil, posant fins i tot la gasolina a través d'aquestes subcontractes estan cobrant entre 5 i 6 euros l'hora. I finalment només tenen uns contractes de 15 o 20 hores versus ara que com que som autònoms i nosaltres ens podem organitzar el nostre temps, nosaltres podem treballar 20, 30, 40 hores depenent dels nostres objectius."

Al voltant de 4.000 repartidors han sortit el carrer en ciutats com Barcelona, València, Alacant, Palma, Madrid, Oviedo, Gijón, Màlaga, Albacete o Las Palmas per demanar als diputats que no tirin endavant la llei quan arribi al Congrés dels Diputats.

 

Treballadors 'riders' es manifesten aquest dimarts a València
Treballadors "riders" es manifesten aquest dimarts a València (EFE / Manuel Bruque)

 

L'associació Riders x Drets, que fa anys que denuncia que les empreses de repartiment no compleixen la regulació laboral i exigia que es contractés els repartidors autònoms, considera que la llei "és un pas insuficient". En un comunicat, l'associació acusa el Ministeri de Treball d'haver anat "cedint, amb el pas del temps, a gran part dels postulats de la patronal" i haver anat "eliminant i rebutjant totes les propostes" que havien fet els sindicats.

 

 

Glovo, Deliveroo i UberEats critiquen la llei

Les plataformes digitals de repartiment Deliveroo, Glovo, Stuart i UberEats han criticat la nova llei, que consideren que posa "en risc" el desenvolupament del sector.

L'Associació de Plataformes de Serveis sota demanda (APS), que agrupa les quatre companyies, critica que no s'hagi comptat amb l'opinió de restaurants, plataformes i repartidors en l'elaboració de la llei i creu que el decret llei "afegeix incertesa al desenvolupament de l'economia digital a Espanya".

En canvi, Just Eat ha sortit en defensa del text. Asseguren que fa temps que utilitzen un model mixt, que combina una flota pròpia de "riders" en plantilla amb l'externalització de part del servei a través d'empreses subcontractades especialitzades en repartiment.

 

 

Els responsables de la divisió espanyola de Just Eat Takeaway celebren que la llei generi "seguretat jurídica" i garanteix tant els drets dels repartidors com que tots els operadors del sector hagin de fer l'activitat "segons les mateixes regles".

 

 

ARXIVAT A:
Autònoms
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut