La "llei rider" dona tres mesos a Deliveroo o Glovo per contractar els repartidors
Uns quants juristes avisen que, tot i que pot ser una solució immediata, la llei obre la porta que es pugui demostrar que els riders sí que són autònoms
La "llei rider" dona tres mesos a Deliveroo o Glovo per contractar els repartidors

La "llei rider" dona tres mesos a Deliveroo o Glovo per contractar els repartidors

Uns quants juristes avisen que, tot i que pot ser una solució immediata, la llei obre la porta que es pugui demostrar que els riders sí que són autònoms

Iván Gutiérrez
TEMA:
Tecnologia
La "llei rider" dona tres mesos a Deliveroo o Glovo per contractar els repartidors
Foto d'arxiu d'una manifestació dels anomenats riders (ACN)

El Ministeri de Treball ultima un esborrany que ja ha enviat a sindicats i patronal de l'anomenada "llei rider", que busca acabar amb els falsos autònoms. Aquest text especifica que les aplicacions hauran de donar d'alta com a assalariats els repartidors de menjar a domicili, els anomenats riders, en un màxim de tres mesos.

Però la llei, en opinió de diversos juristes, té forats legals per on les aplicacions poden acabar adaptant-s'hi sense canviar gaires coses. Tot i que s'havia donat un primer pas important amb la patronal (CEOE) reconeixent davant els sindicats que, a priori, els repartidors són assalariats.

Aquest a priori és clau, ja permet que les aplicacions puguin arribar a demostrar que els repartidors sí que són autònoms si canvien la seva fórmula.


Els forats legals de la norma

L'esborrany, amb un vocabulari jurídic, assegura: "(la laboralitat) es considera inclosa en l'àmbit de la llei, si no és que es prova el contrari, l'activitat de les persones que presten serveis [...] per part d'empleadors que exerceixen les facultats empresarials d'organització, direcció i control de forma indirecta o implícita."

Però com tot argument jurídic, la lletra petita és clau i pot passar desapercebuda. És el "si no és que es prova el contrari" el que fa sospitar a diversos juristes que moltes empreses puguin agafar-se amb màniga ampla perquè poc o res canviï.

L'advocat del despatx Augusta Advocats i professor de Dret a la UOC, Pere Vidal, es pregunta:

"Què vol dir, que tot i que una persona estigui sota l'àmbit de control de forma directa o indirecta, l'empresa pot presentar una prova que demostri que no és treballador? Hi ha espai perquè no es pugui considerar com a treballador?"


Aquest és un dels punts que més inquieten els sindicats. Algunes fonts sindicals asseguren taxativament que "això obre un forat enorme". Les mateixes fonts afegeixen que, "per legislar així, una via més directa seria publicar al BOE la sentència perquè es compleixi, i punt".

Vidal assegura que aquest precepte obre recorregut perquè les empreses trobin maneres d'esquivar la norma, tot i que també reconeix que si s'obliga a contractar en tres mesos als repartidors, per molt que les aplicacions intentin esquivar la norma, els ja contractats quedarien exempts.

Tot i que associacions partidàries de seguir en règim d'autònoms, com APRA, consideren que "hi hauria d'haver-hi un procés participatiu", explica Jordi Mateo. D'altres partidàries de ser assalariats, com Riders x Derechos, asseguren que "la llei no depèn de la voluntat individual de ningú, sinó de complir el dret laboral".


Accés a l'algoritme pels sindicats

La llei s'aprovarà via decret, però l'avantprojecte de llei afegeix que ha d'haver-hi "garanties d'accés a la informació algorítmica per part dels representants dels treballadors"; aquesta és una de les màximes que exigeixen els sindicats.

Això vol dir que els representants dels treballadors puguin saber per quins criteris es regeix l'algoritme per valorar el treballador i donar-li més o menys feina. Però el fet que aquesta part s'inclogui a l'avantprojecte, i no al decret-llei, fa sospitar als sindicats.

I és que fonts del sector asseguren que "no és tan fàcil donar l'algoritme, ni que sigui una part, perquè són fórmules que van lligades a moltes altres i són secret empresarial". Els sindicats, però, assumeixen que haurien de fer formació.


Sense sanció extra a les plataformes incomplidores

Plataformes com Glovo o Deliveroo fa temps que tenen diferents actes d'Inspecció aixecades que les obliguen a contractar a molts repartidors, però totes aquestes actes, estan recorregudes i estan pendents del que digui el Suprem.

Per això, de moment, les plataformes no estan complint el que els diu Inspecció, però pel que es desprèn de l'escrit, tampoc s'aixecaran actes de sanció, sinó només les pertinents de liquidació corresponents al que deuen les plataformes a la Seguretat Social (que sí que inclou un recàrrec).


La dificultat de legislar els falsos autònoms

El debat dels repartidors de menjar a domicili a aplicacions com Deliveroo o Glovo és més vigent que mai amb la negociació de l'anomenada "llei rider", una de les quals el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz ha fet bandera.

Però obrir el meló dels falsos autònoms no ha estat gens fàcil, sobretot, en veure que això podia afectar sectors com la telefonia (els instal·ladors de fibra) o les càrniques. Per això, finalment, la llei s'ha reduït als riders de plataformes digitals.

ARXIVAT A:
Tecnologia

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut