Ahmadinejad guanya les eleccions a l'Iran i posa fi a vuit anys de govern reformista

Ni rastre de celebració. Cap fotografia a la premsa de l'alegria de Mahmud Ahmadinejad, qui serà, a partir de l'agost, el novè president de la República Islàmica de l'Iran, el primer laic que ocuparà el càrrec en 25 anys. Cap rastre, perquè les celebracions han estat prohibides per la més alta autoritat política i religiosa del país, l'aiatol·là Ali Khamenei, per tal d'evitar enfrontaments entre els dos bàndols d'un electorat, enormement polaritzat. Ahmadinejad, exalcalde de Teheran, que defensa el retorn als valors de la revolució islàmica, ha aconseguit mobilitzar el vot de l'electorat pobre, especialment important en un país que, malgrat ser el quart productor de petroli del món, té un 40% de la població que viu per sota del llindar de la pobresa. L'altre pol de la societat iraniana, la que comprèn la classe mitjana, els estudiants i les dones, s'esperava que votessin a favor de qui va ser president del país, Hashemi Rafsandjani, que en aquestes eleccions representava l'opció de la moderació. Però la baixa participació, al voltant del 50%, sembla confirmar que finalment, aquests votants, cansats de la lentitud de les reformes i l'immobilisme del règim, no han sortit a exercir el que els experts anomenaven "vot de la por". Por d'una nova victòria del conservadorisme i, especialment, de l'extremisme. Amb la rotunda victòria de l'antic alcalde de Teheran, els esforços de tots aquests anys de l'Iran reformista, del país que clamava per la democratització i l'obertura ideològica, han sofert una aturada històrica. A Ahmadinejad se'l qualifica d'ultraconservador i populista. Defensa l'estricta observança de les regles islàmiques, rebutja frontalment les relacions amb els Estats Units i la societat occidental i aposta per la continuïtat del programa nuclear iranià, tot i els recels de la comunitat internacional. Al capdavant de la seva alcaldia han estat moltes les mostres de la seva radicalitat, com tancar tots els "fast-food", fer instal·lar ascensors separats per a homes i per a dones en els edificis municipals o obligar tot el personal públic masculí a portar barba i màniga llarga. Amb l'elecció d'Ahmadinejad, doncs, l'Iran fa un gir cap a la línia més dura del règim teocràtic i posa fi a vuit anys de govern reformista liderat pel seu rival en aquests comicis, Akbar Hashemi Rafsandjani. Es confirma també la derrota final dels reformistes, que fa dos anys ja van perdre el control del Parlament. Segons els analistes, els escàndols de corrupció que van esquitxar el segon mandat de Rafsandjani han influït en la seva derrota. Des que l'administració del president George Bush va situar l'Iran en l'"eix del mal" i ha esgrimit l'amenaça d'intervenció, la influència militar més conservadora ha anat en augment de manera inversament proporcional a la caiguda en desgràcia de l'exèrcit de reformistes que es va situar al darrere del president Khatami. I, partint de les manifestacions contundents d'Ahmadinejad contra Occident, tot fa pensar que el contenciós nuclear entre Teheran i Washington augmentarà. El líder espiritual del país, l'aiatol·là Ali Khamenei, deia divendres que no cal témer un hipotètic extremisme perquè les grans decisions del país es prenen col·legiadament. Però, dissabte, a Teheran hi ha eufòria entre els conservadors. Khamenei ha dit que els Estats Units han sofert una gran humiliació. El nou president electe ha preferit usar la terminologia dels escacs: ha dit que l'Iran ha fet un escac i mat als seus enemics.