El castellà podria guanya pes a les aules balears (ACN/Anna Berga)

Acord de PP i Vox per donar més pes al castellà a les aules de les Balears

Els dos socis de govern de les Illes han arribat a un pacte que permetrà triar el primer idioma, català o castellà, als centres educatius

RedaccióActualitzat

PP i Vox han tancat un acord que obre la porta a prioritzar el castellà a les escoles de les Balears. A partir del curs que ve, els pares podran triar el primer idioma dels seus fills, fins als vuit anys.

Per a la resta d'etapes, els centres podran afegir-se a un pla pilot per fer les troncals en aquest idioma.

La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, vigent des del 1986, no prioritza cap de les dues llengües als centres educatius, sinó que busca garantir que els alumnes "puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria".

En l'acord que s'ha presentat avui, PP i Vox asseguren que la tria d'idioma per part dels pares es farà segons aquesta normativa, sense detallar quin serà l'encaix d'aquesta novetat dins del marc legislatiu.

Políticament, però, el pacte tanca la crisi entre els dos partits que es va obrir quan l'extrema dreta va impulsar en solitari aquesta iniciativa.

Estava inclosa en l'acord de govern amb el PP i, per forçar-ne l'aplicació, l'extrema dreta va bloquejar els pressupostos de Marga Prohens, que ara queden garantits.


La comunitat educativa, en peu de guerra

El conseller d'Educació balear, Antoni Vera, ha insistit que es farà en els centres que sigui possible i que "no hi haurà segregació perquè la normativa actual no ho permet", ha assegurat.

"A més a més, és un acord parlamentari que s'executarà en els pròxims mesos i en aquest acord participarà tota la comunitat educativa", ha afegit.

Però el pacte ha caigut com una bomba en el sector educatiu, que ja està en peu de guerra. Una trentena d'entitats han apuntat que es trencarà la pau a les escoles i avisen que no ho permetran.

La portaveu de la comunitat educativa, Catalina Bibiloni, ha assegurat que es tracta d'una "passa enrere respecte al model lingüístic que durant 25 anys ha funcionat a les illes Balears":

"Volem declarar que no hi havia cap conflicte lingüístic en els centres i que el model era un consens de tota la comunitat, de tots els partits polítics fins ara".

La comunitat educativa ha abandonat la reunió prevista amb el govern balear (Europa Press/Isaac Buj)

Plantada al govern

Aquesta trentena d'entitats culturals i educatives han plantat el govern de Prohens, que els havia convocat a una reunió aquest matí per explicar-los de primera mà com quedarà l'elecció de la llengua a les escoles.

Asseguren que se senten "enganyats i decebuts" i apunten a "un acord ocult que no és amb la comunitat educativa" per tirar endavant la mesura.

 

ARXIVAT A:
Educació PPCatalà Illes BalearsVox
Anar al contingut