L'eclosió del feminisme, a "La dona del segle"
Sota una tènue boirina feinegen les dones del Sindicat de l'Agulla. Unes tallen, en els grans taulells de fusta, les peces que les seves companyes cosiran a cop de màquina Singer. A principis del segle XX, el proletariat de Barcelona, també les dones, està revolucionat.
Comença a ser el moment de reclamar els seus drets i elles no seran menys. La societat les ofega com les cotilles encarcarades que vesteixen les senyores de classe més alta. "Si ells les haguessin de portar sí que hi hauria una revolució", comenten mentre envegen el vestuari de teixits còmodes dels homes. Arriba l'hora de desempallegar-se de tot allò que no les deixa respirar i no serà fàcil.
L'antiga fàbrica de teixits i elàstics Albert Germans a l'Hospitalet de Llobregat, abans de convertir-se en una escola de videojocs, acull els últims dies del rodatge de "La dona del segle". Una pel·lícula per a la televisió dirigida per Sílvia Quer, amb guió de Margarita Melgar produïda per Distinto Films. És una coproducció amb TV3, RTVE, Voramar Films i À Punt Mèdia, i amb el suport del Departament de Cultura. Un projecte nascut al 2012, aturat per la crisi econòmica i que va revifar el 2014 quan es va decidir adaptar el llibre "La mujer del siglo" de Margarita Melgar, pseudònim rere el qual s'amaguen discretament les guionistes Montse Gangés i Ana Sanz Magallón.
En la visita s'ha comptat amb la presència d'Oriol Sala-Patau, cap de Ficció i Cinema de TV3; Fernando López Puig, director de Cinema i Ficció de RTVE; els productors Creu Rodríguez (TV3), Miriam Porté (Distinto Films) i Pedro Pastor (Voramar Films); el director de l'àrea audiovisual de l'ICEC, Francisco Vargas; la directora del telefilm, Sílvia Quer, i els actors Elena Martín, Àlex Monner, Nora Navas, Bruna Cusí i Maria Maroto.
"El nucli temàtic de la pel·lícula és l'eclosió del feminisme en els principis del segle XX. Es plantegen dues trames paral·leles; dues Consuelos separades per anys de diferència. Una Consuelo gitana que ens mostra com és la seva vida, la seva submissió. I com l'altra, 20 anys després, en un context de la Primera Guerra Mundial i en una Barcelona plena d'oportunitats, aconsegueix emprendre el seu camí i liderar un projecte propi", ha explicat Miriam Porté de Distinto Films.
Els sindicats, la vaga de La canadenca, la jornada de 8 hores laborals són alguns dels temes que formen part del context històric que es vol explicar a "La dona del segle". A més, la figura del pintor Isidre Nonell (Julio Manrique) reivindica, amb els seus quadres, aquesta part de la societat més pobra i marginada.
El rodatge, que acaba aquest dijous, ha durat cinc setmanes. "La dona del segle" es grava amb dues versions, catalana i castellana. Els periodistes han pogut veure com la mateixa escena es gravava inicialment en castellà i, després, un cop donada per bona, tothom equip inclòs- canviava al català, i es tornava a gravar en aquest idioma. Aquest procés que s'ha donat diverses vegades en cinema, com en el cas d'"El rei Borni", és el primer cop que es fa en una producció per a televisió. "L'audiència agraeix que, quan hi ha actors que identifica com a propis, no existeixi doblatge", justifica Porté.
"La dona del segle" està dedicada a aquelles dones que van protagonitzar anònimament el principi d'un canvi i una revolució. És un mosaic de totes elles: sindicalistes, gitanes, monges, empresàries... Sindicalistes joves, dones lluitadores com la Consuelo (Elena Martín), la Teresa (Bruna Cusí) o l'Antònia (María Maroto) que miren de trobar el seu lloc gràcies al Sindicat de l'Agulla. Gitanes com l'altra Consuelo (Elena Martín en un doble paper) que va ser musa del pintor Nonell, 20 anys abans, però repudiada de qualsevol professió per la seva raça.
Empresàries com Clara Morgadas (Nora Navas), directora del magatzems El Siglo. Malgrat la diferència de classe social, ella, com la Consuelo, també ha de lluitar contra la societat patriarcal que no la vol en un lloc de poder i que quedarà impactada per la força i determinació de la noia. Per sort també hi ha homes que les tracten d'igual a igual, com el fotògraf Lluís Martí (Àlex Monner) que viurà una història d'amor igualitari amb la Consuelo, on ella no anirà a remolc de l'home. Complementen el repartiment masculí Pablo Derqui (Faustino Morgadas, germà de la Consuelo), Sergio Caballero o Javier Beltrán, entre altres.
I un projecte que fa quatre o cinc anys hauria estat més original, en el context actual de revifament de la lluita feminista sembla que "ens haguem apuntat al carro, però el vam iniciar nosaltres", reivindica Porté. "En el cas de "La dona del segle" suposa fer una reflexió actual posant com a teló de fons un context històric".
Rere la càmera, com no podia ser d'una altra manera, una dona com Sílvia Quer amb títols en el seu currículum com la "La llum d'Elna" i "La Xirgu". Per a ella el feminisme és "un estar alerta constant, perquè, per costums i rutines, nosaltres mateixes caiem en reaccions contra la nostra pròpia lluita de tants anys" mentre es mostra encantada de tots els desitjos complerts en el càsting i reconeix que la tria d'Elena Martín en el doble paper de Consuelo, i fil conductor del film, és degut al fet que "volia una cara nova, creïble i amb un aire gitano... i déu n'hi do, que bé".
La producció, que estrenaran primer TV3 i À punt, porta associada una gran feina de disseny artístic i de vestuari i ha comptat amb uns 300 figurants. S'ha rodat en diversos espais a la recerca de l'ambientació ideal per reconstruir la Barcelona de principis del XX. El bar Marsella que es mantenia com l'original i només van haver de tapar miralls; el palauet d'Argentona, Bell Recó, es va convertir en els magatzems d'El Siglo; a Cerdanyola es va reconstruir l'estudi del pintor Nonell i a la platja de Vallcarca, a Sitges, es va reviure el Somorrostro amb les seves barraques de fusta.
