Amb la participació de TV3

Arriba als cinemes "La vida lliure", de Marc Recha

"La vida lliure", l'últim llargmetratge del director Marc Recha arriba a les sales de cinema aquest divendres, 2 de març. El llargmetratge té la participació de TV3.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La nova pel·lícula de Marc Recha, "La vida lliure", ens situa a la Menorca de 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, en una illa  envoltada de submarins alemanys i vaixells anglesos que necessiten previsions. El món del contraband i l'extraperlo està a l'ordre del dia. La feina escasseja i la gent de l'illa passa fam. A més, una epidèmia de la grip centrada a Ciutadella es va escampant com una taca d'oli per tota l'illa.     

En aquest entorn ens trobem la Tina i en Biel, dos germans que han anat a viure amb el seu oncle, el conco, perquè la mare dels nens ha emigrat a Argèlia a buscar feina, com han fet tants altres illencs. Mentre esperen poder trobar-se amb la seva mare, els nens recórren l'illa fent les tasques que els encomana el conco o divertint-se, descobrint l'estorn.

La història ens l'explica la Tina, una noia d'uns dotze anys que narra en veu en off els fets passats per situar-nos en el present on som. Veiem, sentim, palpem i assaborim les coses que passen a través d'ella. Madura, reflexiva, organitzadora i amb ganes de llibertat, la Tina és una somiadora nata, una narradora d'històries fantàstiques que la porten a un món imaginari lluny de la presó que per a ella representa l'illa. Enganxat a ella hi trobem en Biel, el seu germà de sis anys, un noi amb uns immensos ulls blaus, innocent, planer, potser mancat de picardia. El conco, els vigila de cua d'ull, malgrat que la duresa de la feina el té clavat amb l'arada a la terra, al "lloc" de l'amo per qui treballa, com si fos el timó d'una barca anclada al passat; un tros de terra d'on mai sortirà.

Al trencaones d'una platja la Tina i en Biel topen amb en Rom, un foraster que s'ha instal·lat en una casa de pescadors encastada a la roca, en un lateral de la platja. Personatge misteriós, en Rom ve de mar enllà i volta per la platja amb un ull en un llaüd que fondeja mar endins. Però en Rom també explica històries, tot i que les seves són reals i creus. Les porta al terreny dels nens i les narra com si fossin contes, però no deixen de ser impactants i verídiques. I mentre els nens van agafant afecte en aquest mariner, que en certa manera els fa de pare, l'home desplega tot un univers desconegut pels nens que comença on s'acaba l'illa, mar enllà.

Marc Recha ha sabut descriure l'illa en el seu estat pur, en la seva intimitat més absoluta. Qui viu a l'illa se sent identificat en cada un dels paisatges del film perquè ha extret del tot per deixar-ne l'imprescindible que fa que Menorca sigui Menorca. Sents el vent rere el clatell igual que la Tina, en Biel o en Rom. Culls fonoll, rovellos i fruita amb ells i contemples incrèdol unes vaques tan afamades que quasi fan mal de mirar. Galls d'indi, tortugues, gallines, peixos, medusses, ... cap animal s'escapa de l'ull poètic del director que fa de cada mirada un vers infinitament bell. I sota l'ombre d'aquest paisatge veiem la mirada de la Tina. I amb ella, els protagonistes de la nostra història. 

"Construeixes una creació per respondre a una altra creació que es va fer fa moltes dècades, que en aquest cas són uns escrits que apareixen en els volums complets de Josep Pla. (Volum 2 – "L'aigua de mar") que parla dels enfonsaments i de la guerra i dels pirates del contrabant. Com que no puc parlar amb Josep Pla, li responc amb una altra obra de creació. I a partir d'aquí estableixes un joc de miralls", explica Marc Recha. I  afageix ""La vida lliure" és un homenatge a l'illa i a la seva gent". 

La pel·lícula va guanyar el premi a millor guió en l'última edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón i va participar, a finals de l'any passat, en la secció oficial del Black Nights Film Festival de Tallinn, al Temporada Alta de Girona i al Festival REC de Tarragona. És una producció de Turkana Films i La Perifèrica Produccions, amb la participació de Televisió de Catalunya i IB3, i amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l'Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), el Govern de les Illes Balears (Conselleria de Transparència, Cultura i Esports), el Consell Insular de Menorca, la Fundació Foment del Turisme de Menorca i d'Illes Balears Film Commission.

Marc Recha ha dirigit nombrosos curts i vuit llargmetratges, entre els quals hi ha "Un dia perfecte per volar", que es va estrenar al Festival de Cinema de Sant Sebastià el 2015; "Els ponts de Sarajevo", estrenada al Festival Internacional de Canes el 2014; "Dies d'agost", que va participar en el Locarno Film Festival el 2006, o "Les mans buides", que va participar en la secció "A certain regard", en el Festival Internacional de Canes, el 2003.

 

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA:

Direcció i guió: Marc Recha
Producció executiva: Marc Recha, Maria Rosa Fusté, Alfonso Par, Cesc Mulet
Intèrprets: Mariona Gomila (Tina), Macià Arguimbau (Biel), Sergi López (Rom), Miquel Gelabert (Conco), Ivan Mir (Pere), Núria Prims (dona del llaüt) i Blai Llopis (capità del Llaüt).
Fotografia: Helène Louvart
Direcció d'art: Manel Riera
Direcció de producció: Jordi Cots
Música: Pau Recha

VÍDEOS RELACIONATS