Atlántida Film Fest

Atlántida Film Fest va néixer amb la voluntat d'oferir al públic aquelles grans pel·lícules que seguien inèdites al país malgrat haver triomfat a festivals com Berlín, Sundance o Canes. La via de distribució d'aquestes pel·lícules no podia ser una altra que internet, el camí més curt i democràtic perquè els nous espectadors puguin descobrir als nous talents. Durant cinc edicions, el festival ha estrenat 50 produccions a Espanya i ha aconseguit 152.000 espectadors.

La sisena edició presenta diverses novetats. D'una banda, disposa d'una seu física, Palma de Mallorca, on es duran a terme les projeccions, concerts, conferències i trobades professionals del 27 de juny al 3 de juliol. A internet, es pot seguir del 27 de juny al 27 de juliol. I, d'altra banda, la programació té un gran tema central, Europa, amb quatre itineraris temàtics: memòria, frontera, política i generació. En total, es podran veure a Filmin 61 pel·lícules, algunes de les quals han passat per festivals com Canes, Berlín o Sant Sebastià, per 20 euros (10 euros els abonats). Una altra novetat és el cartell, que ha estat creat per Miquel Barceló. És la primera vegada que el pintor dibuixa un cartell per un festival de cinema.

A continuació trobareu els documentals seleccionats, en total més d'una vintena, distribuïts ens les diferents seccions:

MEMÒRIA

Els errors del passat són recordats en diverses produccions. Destaca l'estrena mundial de  "Boris Pahor, retrato de un hombre libre", de Fabienne Isartel. Als 102 anys, l'escriptor eslovè Boris Pahor, un dels pensadors europeus més importants en l'actualitat, repassa la seva vida des de l'holocaust fins a la caiguda del comunisme. Boris Pahor presentarà el documental i realitzarà una xerrada.

"El último día de Rabin" ("Rabin, the Last Day", Israel, 2015) analitza la mort del primer ministre d'Israel i premi nobel Issac Rabin, assassinat el 1995. "El último imperio" ("The Event", Rússia, 2015), de Sergei Loznitsa, retrata un país que va afrontar el cop d'estat que va soterrar definitivament el comunisme. El festival estrena "Depth Two" (Sèrbia, 2016). El director serbi Ongjen Glavonić ofereix una reflexió colpidora sobre un crim de guerra narrat per les víctimes i els botxins arran d'una fossa comuna als suburbis de Belgrad.

POLÍTICA

Una mirada crítica a les institucions europees a través de l'estrena de "Democracy", de David Bernet (Alemanya, 2015), centrada en els esforços d'un grup de polítics europeus per aprovar una llei de protecció de dades que garanteixi la privacitat dels ciutadans de la Unió Europea; l'estrena mundial de "Boye", de Sebastián Arabia, narra la història de l'advocat, empresari i editor de la revista satírica "Magnolia", condemnat per un delicte de terrorisme que sempre va negar; a "Next Stop: Utopia" (Grècia, 2015) els treballadors de l'empresa grega Vio.Me la gestionen quan es declara en fallida; "Drone" aborda la guerra encoberta entre els Estats Units i el Pakistan i l'ús militar dels drons; la galardonada periodista Manon Loizeau torna a Txetxènia per mostrar una nació més aterroritzada i oprimida que durant els anys de guerra i ocupació. "Guerra sin Huella" ("Chechnya: war without trace", França, 2015) és un viatge a l'oblit i al terror; i, per últim, "Metamorphosis", una producció de Cornelius Films i Compacto dirigida per Manuel Pérez, retrata l'evolució de Barcelona en Comú des dels seus inicis fins a la seva consolidació amb la victòria d'Ada Colau en les eleccions municipals del 24-M del 2015 a través dels ulls de la Laia, una de les ciutadanes que ho van fer possible. Premiada al DocsBarcelona, es va estrenar el 18 de juny a Barcelona.

GENERACIÓ

Les noves generacions d'europeus són les protagonistes d'aquesta secció. "10 años de amistad" ("Over the Years", Àustria, 2016) segueix durant deu anys un grup de treballadors des dels dies abans del tancament de la fàbrica tèxtil on treballaven fins ara. "Totó y sus hermanas" ("Toto and his sisters", Romania, 2014), una premiada producció d'HBO Europa, retrata la infantesa d'un nen de deu anys que viu amb les germanes mentre la mare està a la presó. Una altra història familiar, la filmada per la documentalista Aslaug Holm, que va gravar durant vuit anys els seus fills. A través de la mirada dels nens, "Brothers" (Noruega, 2015) mostra el canvi que ha patit Europa. I, per últim, el controvertit documental "Chemsex" (Regne Unit, 2015) analitza l'excés de drogues i proliferació del VIH a Europa. Se submergeix en les Chemsex, llargues sessions de sexe grupal sota els efectes de les drogues que proliferen a la comunitat gai de Londres.

FRONTERES

El drama dels refugiats recollit en diverses propostes documentals: "Lampedusa in winter", de Jakob Bossman, Gran Premi de la Crítica al Festival de Locarno; a "Between Fences" (Israel, 2016), el realitzador Avi Mograbi filma refugiats africans en un camp de refugiats israelià al desert del Nègueb; "Últimos días en el Platz" ("I Ricordi del Fiume", Itàlia, 2015) retrata el final d'un barri a Torí on més de mil persones de diverses nacionalitats malvivien al costat del riu; l'actriu i artista valenciana entrevista a "Las lágrimas de África" (Espanya, 2015) refugiats subsaharians que intenten crear la frontera amb Melilla; "District Zero" (España, 2015) s'ubica al camp de refugiats més gran del món, Zaatari, a Jordània. La botiga on es reparen mòbils és testimoni del passat dels refugiats, a Síria; "Bakur" (Turquia, 2015) té accés per primera vegada als guerrillers del PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan. La prohibició d'aquest documental sobre el conflicte armat a Turquia amb el poble kurd al Festival d'Istanbul va provocar que la resta de pel·lícules se'n retiressin voluntàriament fins que es va haver de cancel·lar el certamen. Per acabar, el documental "Walls" (Espanya, 2015), dels directors Pablo Iraburu i Migueltxo Molin, analiza la terrible existència dels murs al món mostrant les persones que viuen a tots dos costats.