L'esquerra abertzale presenta una formació que rebutja la violència, "inclosa la d'ETA"
Primer gran moviment de l'esquerra abertzale per poder presentar-se a les eleccions municipals del mes de maig. Antics dirigents de Batasuna han presentat els estatuts del nou partit polític amb què esperen poder tornar a la vida política basca, després que la llei de partits va convertir la formació en il·legal. Rufi Etxeberria ha assegurat que la nova formació "rebutja i s'oposa a l'ús de la violència o l'amenaça de fer-la servir per a la consecució de finalitats polítiques, inclosa la violència d'ETA, si n'hi hagués, en qualsevol de les seves manifestacions". Els dirigents del nou partit han assegurat que la nova formació és plenament constitucional, i per això han exigit al govern espanyol que en permeti la legalització perquè es puguin presentar a les eleccions del maig.
Després que el Tribunal Suprem va il·legalitzar Batasuna perquè el considerava el braç polític d'ETA, s'han presentat els estatuts d'un nou partit polític en un acte que ha convocat el col·lectiu ciutadà Lokarri i en què el representant abertzale Rufi Etxeberria ha assegurat que la nova formació "no justifica ni empara l'ús de la violència sigui qui sigui que la utilitzi".
Etxeberria ha afegit que han pres la decisió d'acatar la llei de partits, malgrat denunciar-ne un ús partidista, i ha qualificat el projecte de "mesura històrica" i d'"eix fonamental", així com d'"aposta ferma per les vies polítiques i democràtiques" i per un "escenari amb absència total de violència". El líder abertzale, que ha afegit que la nova formació també rebutja "la connivència amb organitzacions que puguin fer servir la violència", ha insistit que el procés no té marxa enrere.
Després de la intervenció d'Etxeberria, l'advocat Iñigo Iruin ha explicat que el nou partit suposa una ruptura amb els models organitzatius i formes de funcionament de què s'ha dotat aquest espai social i polític en el passat i, per tant, dels vincles de dependència que tenia". D'aquesta manera, ha afegit, "es mira d'impedir la seva instrumentalització per part d'organitzacions que practiquin la violència i per partits que van ser il·legalitzats per la seva connivència" amb ETA.
Iruin ha ressaltat que no es tracta d'una "reconstitució o refundació d'organitzacions il·legalitzades" i que el nou partit neix d'acord amb "el cànon de legalitat ordinària i constitucional". Els estatuts del nou partit preveuen l'expulsió dels membres que justifiquin, fomentin o donin suport polític al terrorisme. També inclouen "el reconeixement de la reparació de les víctimes" de les "múltiples violències" que hi ha hagut a Euskadi.
Finalment, Iruin ha assegurat que els estatuts de la formació estan "protegits" per una "presumpció de constitucionalitat" que fa que el govern espanyol hagi d'"atenir-se a estrictes criteris de legalitat" i inscriure-la directament al registre de partits "sense necessitat de traslladar la decisió a la sala especial (de l'article 61) del Tribunal Suprem".
La carta fundacional del nou partit, el nom i el logotip del qual es farà públic aquest dimarts, suposa un pas més d'un procés iniciat ja fa mesos pels sectors independentistes bascos per desmarcar-se de la violència d'ETA, una condició indispensable, tot i que no necessàriament suficient, perquè la formació abertzale sigui acceptada al registre de partits del Ministeri de l'Interior, i així poder concórrer a les eleccions municipals.
Etxeberria ha afegit que han pres la decisió d'acatar la llei de partits, malgrat denunciar-ne un ús partidista, i ha qualificat el projecte de "mesura històrica" i d'"eix fonamental", així com d'"aposta ferma per les vies polítiques i democràtiques" i per un "escenari amb absència total de violència". El líder abertzale, que ha afegit que la nova formació també rebutja "la connivència amb organitzacions que puguin fer servir la violència", ha insistit que el procés no té marxa enrere.
Després de la intervenció d'Etxeberria, l'advocat Iñigo Iruin ha explicat que el nou partit suposa una ruptura amb els models organitzatius i formes de funcionament de què s'ha dotat aquest espai social i polític en el passat i, per tant, dels vincles de dependència que tenia". D'aquesta manera, ha afegit, "es mira d'impedir la seva instrumentalització per part d'organitzacions que practiquin la violència i per partits que van ser il·legalitzats per la seva connivència" amb ETA.
Iruin ha ressaltat que no es tracta d'una "reconstitució o refundació d'organitzacions il·legalitzades" i que el nou partit neix d'acord amb "el cànon de legalitat ordinària i constitucional". Els estatuts del nou partit preveuen l'expulsió dels membres que justifiquin, fomentin o donin suport polític al terrorisme. També inclouen "el reconeixement de la reparació de les víctimes" de les "múltiples violències" que hi ha hagut a Euskadi.
Finalment, Iruin ha assegurat que els estatuts de la formació estan "protegits" per una "presumpció de constitucionalitat" que fa que el govern espanyol hagi d'"atenir-se a estrictes criteris de legalitat" i inscriure-la directament al registre de partits "sense necessitat de traslladar la decisió a la sala especial (de l'article 61) del Tribunal Suprem".
La carta fundacional del nou partit, el nom i el logotip del qual es farà públic aquest dimarts, suposa un pas més d'un procés iniciat ja fa mesos pels sectors independentistes bascos per desmarcar-se de la violència d'ETA, una condició indispensable, tot i que no necessàriament suficient, perquè la formació abertzale sigui acceptada al registre de partits del Ministeri de l'Interior, i així poder concórrer a les eleccions municipals.
