Futbol

Pablo Machín: "Devem un ascens a Girona"

L'entrenador sorià prefereix tocar de peus a terra i no celebrar res abans d'hora però reconeix que el seu equip està vivint un moment molt dolç
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Pablo Machín és molt a prop de complir el somni que tot entrenador de futbol ha tingut en algun moment de la seva vida: Assumir la banqueta d'un equip en una situació desesperada i capgirar-lo de dalt a baix fins a convertir-lo en un grup fort, temut i campió. A la primera temporada, va arribar just a temps per apagar l'incendi i a les dues següents va portar el Girona fins a les portes de l'ascens a Primera, però ja sigui el destí, la mala sort o els capricis del futbol li van barrar el pas en darrer sospir. Enguany, a tres mesos del final de la temporada, el Girona està instal·lat al segon lloc de la classificació, a la privilegiada zona d'ascens directe i a deu punts del seu immediat perseguidor, el Tenerife.

Davant d'això, Pablo Machín no vol ni sentir a parlar de "la tercera és la bona" i prefereix quedar-se amb un refrany més castellà i més contundent: "A Dios rogando y con el mazo dando".

A l'hora de parlar del futbol, el tècnic del Girona creu que la seva feina va molt més enllà de fer alineacions: "He de gestionar les voluntats de tots els jugadors i de tots els estaments del club i he d'intentar equivocar-me el mínim possible".

L'aposta de jugar amb només defenses està donant els seus fruits i és força inusual a la Segona Divisió. Aquesta ha estat una de les claus de l'èxit del futbol del Girona "Vaig arribar a Girona amb la voluntat de canviar moltes coses i vaig veure que tenia els jugadors per arriscar-me a provar només amb tres defenses. Els carrilers són fonamentals i, si la gent del mig del camp és molt versàtil, barrejada amb uns futbolistes joves i amb gana, això fa un còctel que no pot fallar".

La xerrada amb els jugadors i les seves famílies abans de jugar el partit de la promoció de l'ascens de la temporada passada va ser molt famosa: "Ho veig i encara m'emociona. La llàstima és que no va ser possible. A veure si aquest any els ho podem donar. Els ho devem".

Cada cop que veu Montilivi ple, Machín confessa que s'excita i es mostra d'allò més agraït de sentir l'escalf d'una ciutat amb poca tradició futbolística: "La gent de Girona ens està ajudant i això que no era una ciutat futbolera ara fa uns anys. Reconeixen i aplaudeixen l'esforç que estan fent els jugadors".

La modèstia ha acompanyat sempre l'entrenador sorià, en les situacions més complicades i en les més fàcils i, ara, que viu un dels moments més dolços, comparteix èxits amb Quique Cárcel, el secretari tècnic del Girona: "El feeling que vam tenir ell i jo des del primer moment va ser molt bo. Vam estar alguns mesos sense cobrar fins i tot. Teníem molts problemes, però ens vam entendre molt bé en tot. Sap quins futbolistes m'agraden i parlem molt a l'hora de decidir".

VÍDEOS RELACIONATS