Futbol

El "Sense ficció" estrena "L'últim partit", el documental que commemora els 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya

"Sense ficció" emet aquesta nit, a les 22.00, per TV3, el documental "L'últim partit". Futbol, política i filosofia de vida... Tot plegat, des de l'òptica, sempre peculiar, de Cruyff.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Amb motiu del 40è aniversari de l'arribada de Johan Cruyff al Futbol Club Barcelona ¿va ser fitxat el 13 d'agost del 1973¿, ell mateix i un seguit de personatges ajuden a perfilar el retrat d'un home que s'ha convertit en un mite i en una llegenda viva. Des de Marjolijn van der Meer, viuda d'Armand Carabén ¿el gerent del Barça que fitxa Cruyff i qui li explica la realitat social i política que hi ha darrere del "més que un club"¿, fins a Vicente del Bosque, passant per Xavier Sala i Martín, Pep Guardiola, Xavi Hernández, Xavier Folch, Magda Oranich, Ferran Adrià, Josep Carreras o Jordi Cruyff, opinen sobre l'exjugador, exentrenador, exseleccionador, amic, pare, mestre, que aplica la seva particular filosofia de la vida a tots els temes tractats: el Barça, la política, la solidaritat, Catalunya i els catalans, el lideratge, etc., sense defugir en cap moment de fer-ho d'una manera totalment oberta i desinhibida.

L'ídol mundial que va capgirar la història d'un club i, en certa manera, la mentalitat d'una societat, va arribar a un país en què hi havia una dictadura feixista des de feia quaranta anys. Venia amb un comportament de vida propi d'una democràcia a un país que volia recuperar la seva identitat i així va continuar actuant, com a jugador, primer, i com a entrenador, després. Va influir en la gent, però també en els mitjans de comunicació. "Ens ha ensenyat a guanyar", diu Josep Carreras. I Guardiola anima a tothom a preguntar-se, una vegada i una altra, "quin és l'inici de tot el que tenim ara?".

El documental és el retrat d'un home que sempre ha dit què pensa i que sempre s'ha sentit lliure; en definitiva, d'un líder nat, d'un lliurepensador obsessionat per fer feliç la gent i que no pot deixar de "pensar social", com diu ell mateix, en contraposició a l'individualisme. 

VÍDEOS RELACIONATS