El gel marí dels oceans Àrtic i Antàrtic assoleix mínims mai registrats

Alberto AlcántaraActualitzat

Aquest mes de març s'han assolit uns mínims històrics d'extensió de gel marí als dos pols. A l'hemisferi nord, l'hivern ha deixat el màxim de superfície oceànica gelada més baix mai registrat. A les antípodes, la temporada d'estiu també ha portat el mínim més petit de la història en 38 anys de registres de satèl·lit.

Gel marí de l'Àrtic

El gel marí de l'Àrtic va arribar al seu punt màxim anual el passat 7 de març. El pic d'extensió hivernal s'ha assolit amb una superfície de 14.42 milions de quilòmetres quadrats, 1.22 milions de quilòmetres quadrats per sota de la mitja del període 1981-2010 i 97.000 quilòmetres quadrats per sota de l'anterior màxim més baixa, el del febrer de 2015. Els últims tres hiverns s'han batut els rècords de mínims de superfície, segons les dades del Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC) de la NASA.

La tardor i l'hivern càlid han derivat en aquest resultat, amb cinc mesos (d'octubre a febrer) de temperatures de l'aire per sobre de la mitjana a tot l'oceà Àrtic, reforçades per una sèrie d'onades de calor extrema.

A més a més, les dades de satèl·lit CryoSat-2 de l'Agència Espacial Europea (ESA) indiquen que la capa de gel d'aquest hivern és lleugerament més prima en comparació amb els últims quatre anys.

La tendència de la disminució del gel al voltant del Pol Nord en les últimes dècades és un dels signes més evidents del canvi climàtic.

 

 

 

El gel de l'oceà Antàrtic

En aquest cas, en la temporada d'estiu austral, el que toca és el mínim anual. S'estima que va arribar el 3 de març, amb una extensió de 2.11 milions de quilòmetres quadrats. És el valor més baix de la història, superant el mínim anterior del 27 de febrer 1997. Tot i aquest valor, el gel antàrtic no presenta la mateixa tendència descendent de l'Àrtic, sino que mostra més variabilitat.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut