Com es va veure l'eclipsi des de 36.000 km, des de 550 km i des de 10 km d'altitud
Aquesta és la visió d'un eclipsi total de Sol des del satèl·lit meteorològic GOES, l'equivalent del Meteosat, dels Estats Units d'Amèrica, a 36.000 km. Es veu clarament l'ombra ben rodona al seu inici sobre Mèxic, corrent a uns 1.800 km/h sobre la superfície terrestre, i com es va convertint en una taca ovalada que es mou a una velocitat d'uns 8.000 km/h, quan l'ombra creua el nord de l'Atlàntic.
La negror que avança per la dreta de la imatge és l'arribada de la nit a vista de satèl·lit.
L'eclipsi total de sol més vist de la història també ha donat la possibilitat de contemplar-lo des de diferents perspectives.
Un eclipsi total de sol és la projecció de l'ombra de la Lluna sobre la superfície de la Terra. Quan s'experimenta aquest fenomen des de la Terra, es fa sobtadament de nit, durant uns minuts, a ple dia. Vista des d'uns dels satèl·lits de comunicació Starlink, a uns 550 km de distància de la Terra, l'ombra de la Lluna fa l'efecte d'un forat negre sobre el planeta.
A diferència del GOES, que és un satèl·lit geoestacionari (que sempre està situat sobre el mateix punt i que gira a la mateixa velocitat que la Terra), els Starlink es mouen per l'espai mentre giren al voltant del nostre planeta.
Però, al capdavall, un eclipsi és l'ombra de la Lluna que no deixa arribar la llum del Sol i, vist des d'un avió, a uns 10 km d'altitud, es pot apreciar perfectament la forma el·líptica de la taca i l'efecte de l'entrada del Sol a l'ombra, una estoneta de nocturnitat i la sortida un altre cop cap al Sol.
Malgrat la ciència, que ens permet saber al segon tot el que passarà en cada fase de l'eclipsi, i la tecnologia, que ens permet observar-lo des de totes les perspectives, aquest fenomen segueix essent màgic i aterridor al mateix temps i no es pot negar que genera moltíssima expectació.
D'aquí a dos anys ens tocarà a nosaltres viure aquesta experiència, el 12 d'agost del 2026.
