Roberto Dueñas s'acomiada en un acte molt emotiu després de 12 temporades jugant a l'ACB
Després de 12 temporades jugant a l'ACB, Roberto Dueñas ha dit adéu a la competició activa. Ho ha fet aquest dilluns, en un acte molt emotiu i acompanyat d'algunes de les persones que han compartit moments de la seva carrera esportiva. Amb 31 anys, els problemes físics han precipitat la retirada del jugador en actiu que havia guanyat més títols de Lliga, 6. Roberto Dueñas va jugar 10 anys al Barça, un a l'Akasvayu i un al DKV Joventut. En aquest temps s'havia guanyat el respecte i l'admiració de tothom, un reconeixement que, el dia del seu comiat, s'ha tornat a posar de manifest amb una gran ovació.
La retirada de Dueñas no ha estat una sorpresa perquè ja corria el rumor des de fa uns dies, però sí que ha estat un acte emotiu. Dueñas ha explicat per què ha decidit deixar el bàsquet després de 12 temporades a l'elit, entre el Barça, l'Akasvayu i la Penya. A Dueñas l'han acompanyat a la seu de l'ACB molts companys i amics, entre ells Juan Carlos Navarro, Nacho Rodríguez, Manel Bosch, Marc Gasol, Rodrigo de la Fuente, Roger Grimau i Gregor Fucka.
També hi han estat presents exjugadors com Joan Creus o Nacho Solozábal; Joan Montes, el president del Joventut, Jordi Villacampa; el gerent de l'Akasvayu, Antonio Maceiras, i per part del Barça, el director general de les seccions, Francesc Solanelles. Sandro Rosell, que va tenir molta relació amb Dueñas a la seva època a Nike, tampoc s'ha volgut perdre el comiat del jugador madrileny.
Dueñas posa fi d'aquesta manera a 12 temporades a l'elit. Marxa el sostre de l'ACB amb els seus 2 metres i 21 centímetres i després d'haver guanyat una Copa d'Europa, 6 lligues, 1 Korac i dues copes del rei, un palmarès impressionant.
La carrera del sostre de l'ACB
Any 1995. Un jove madrileny de nom Roberto Dueñas, de 2 metres i 21 centímetres establert a Barcelona, agafa un autobús per anar al gimnàs. S'està forjant un dels millors pivots del bàsquet europeu. Després d'una temporada al Cornellà i disputant alguns partits amb el primer equip del Barça, fa el salt definitiu a l'ACB la temporada 1996-1997. L'èxit l'acompanya des del principi: el Barça guanya la Lliga i, a més, és escollit millor jugador de la final.
El 2003 arriba el premi més desitjat, amb el títol de l'Eurolliga al Palau Sant Jordi. L'any 2005 s'acaba la seva època blaugrana i es trasllada a Girona. Després d'una temporada a l'Akasvayu, arriba al DKV Joventut de la mà d'Aíto García Reneses, el seu primer entrenador al Barça, i que, curiosament, s'acabarà convertint en l'últim tècnic de la seva gran carrera. Coses del destí.
