Què convé més: separació de béns o societat de guanys?

La sentència per la qual un home haurà d'indemnitzar la seva exdona per les feines de casa posa damunt la taula els règims econòmics que s'apliquen als matrimonis
Què convé més: separació de béns o societat de guanys?

Què convé més: separació de béns o societat de guanys?

La sentència per la qual un home haurà d'indemnitzar la seva exdona per les feines de casa posa damunt la taula els règims econòmics que s'apliquen als matrimonis
Redacció
Joan Sacristán, president de la secció de Dret Civil de l'Advocacia de Barcelona

Joan Sacristán, president de la secció de Dret Civil de l'Advocacia de Barcelona

Amb motiu de la sentència per la qual un home haurà d'indemnitzar la seva exdona per les feines de casa que va fer durant els 6 anys en què van viure junts –en total, li haurà de pagar 23.628 euros, segons la sentència d'un jutjat de Cantàbria– el programa "Els Matins" ha parlat amb Joan Sacristán, president de la secció de Dret Civil de l'Advocacia de Barcelona, que ha explicat en què consisteixen aquests règims econòmics que s'apliquen als matrimonis.

En aquest cas, la parella estava casada en règim de separació de béns; es van separar i l'home va contractar una persona per fer el servei domèstic. El 2007 es van donar una segona oportunitat i van tornar a viure junts. L'home va acomiadar la persona de fer feines que tenia contractada perquè la feina domèstica ja la feia la seva dona. I així va ser durant sis anys, fins que al 2013 es van separar definitivament.

Durant 6 anys, ell va treballar fora de casa, va incrementar el patrimoni personal i es va estalviar pagar el servei domèstic. Ella, en canvi, es va haver de quedar a casa i no va guanyar ni un cèntim. Ara, la sentència obliga l'home a pagar a la seva ex sis anys de sou: en concret, el 50% del salari mínim interprofessional.

Joan Sacristán, president de la secció de Dret Civil de l'Advocacia de Barcelona, ha explicat que l'article 1438 del Codi Civil espanyol preveu aquesta situació: quan una de les parts de la parella treballa per a la casa té dret a una compensació. I això és el que aquesta sentència ha fixat.

La compensació és necessària en el cas de règim de separació de béns, però no en el règim de separació de guanys. Sacristán assegura que en el sistema de guanys fem comuns els béns que adquirim durant el matrimoni i, per tant, ja no és necessària, aquesta compensació. Perquè si la meva esposa o marit està treballant, aquests béns passen a tenir la consideració de guanys i, per tant, són comuns. En el cas de règim de separació de béns es produeix aquesta compensació, perquè tenim dos patrimonis separats: un està treballant i l'altre no i, per tant, això s'ha de compensar. Així ho veu el legislador català.

Separació de béns

A Catalunya, si no es diu el contrari, quan una parella es casa s'aplica directament el règim de separació de béns i s'utilitzen molt poc les capitulacions. El que està passant a la resta de l'estat, tal com explica l'advocat Joan Sacristán, és justament el contrari. "Volen sortir dels sistemes de guanys per entrar en sistemes de separació de béns, perquè això implica separació de patrimoni: a Catalunya és on tenim la regulació més àmplia i minuciosa, quant a la compensació".

Capitulacions matrimonials

Les capitulacions matrimonials es poden atorgar abans de contraure matrimoni o durant la vigència del matrimoni. És un document públic i s'ha d'atorgar davant de notari. No serveix un document privat.

Un pacte prenupcial no deixa de ser la fixació d'unes capitulacions matrimonials per protegir els nostres patrimonis. Sacristán explica que es tracta d'establir "què tenim quan ens casem i que tindrem mentre estiguem casats". En el règim de comunitat el problema que tenim és que ho fem tot junt, i passa a ser tot conjunt. Amb la separació de béns queda tot separat, però el legislador diu que, depenent de la situació, després ja ho compensarem.

Defunció d'un membre del matrimoni

En el règim de guanys, en el cas de defunció d'un membre del matrimoni, el règim de guanys es dissol i els hereus del difunt tindran dret a la participació que els correspongui, d'aquella meitat indivisa del règim de guanys. L' altra meitat correspon al cònjuge que continua viu.