Netflix estrenarà el documental "Dos Cataluñas" subtitulat en 42 llengües

S'estrenarà el 28 de setembre i narra durant 2 hores l'1-O, les eleccions del 21-D i l'aplicació de l'article 155

RedaccióActualitzat

Netflix ha abordat la situació política catalana en el documental "Dos Cataluñas", en el qual narra episodis succeïts en els últims mesos com la jornada de l'1-O, les eleccions del 21-D i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i que estarà disponible a partir del 28 de setembre per a 130 milions d'abonats en 190 països i subtitulat en 42 llengües.

El film, produït per Rafael Portela i dirigit per Álvaro Longoria i Gerardo Olivares, de gairebé dues hores de durada, es vertebra entorn de 85 entrevistes a personalitats com Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Raül Romeva, Miquel Iceta, Elsa Artadi, Jordi Turull, Marta Rovira, Xavier Domènech, David Fernández, Ada Colau, John Carlin, Raphael Minder, Iñaki Gabilondo o Pablo Simón.

Longoria ha ressaltat que han intentat mostrar la política catalana de manera objectiva i per a tots els públics, tant el nacional com l'internacional.

Amb una audiència potencial de 130 milions d'espectadors a Netflix, "Dos Cataluñas" va ser concebut, segons els seus creadors, com una resposta al tractament que van fer els mitjans internacionals dels fets de l'1 d'octubre.

"Ens vam adonar que no s'estava narrant bé què estava passant; hi havia molta manipulació i simplificació. Aleshores vam pensar que seria interessant buscar la manera d'explicar-ho amb profunditat."

En paraules d'un altre dels seus directors, Gerardo Olivares, "feia falta explicar el que passava intentant que cadascú es posés en les sabates del que pensa diferent", i donant cabuda a tothom perquè l'espectador obtingui les seves pròpies conclusions, sense imposar res.

Per la seva banda, el productor, Rafael Portela, ha explicat que han utilitzat imatges de més de 40 mitjans, tant nacionals com internacionals, així com arxius propis i vídeos de particulars per il·lustrar cadascuna de les qüestions tractades.

L'equip del documental ha revelat, a més, que els hauria agradat "entrevistar els polítics que estaven empresonats en aquell moment", però que malgrat les gestions que van dur a terme els va resultar "impossible". Tampoc van poder conversar amb l'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè no van obtenir cap resposta a la petició.

A la recerca de l'objectivitat, tots dos directors coincideixen a posar en valor la importància de la imparcialitat a l'hora de crear i rodar el documental:

"Hem fet un gran esforç per incloure-hi tots els punts de vista i hem aconseguit no adoctrinar."

 

"Dos Cataluñas"

El títol del documental no significa que ells defensin l'existència de "dues Catalunyes", ja que, asseguren, "hi ha moltes Catalunyes i molts punts de vista diferents". Segons el seus directors, ara mateix "hi ha una fractura social que t'obliga a posicionar-te d'un bàndol o de l'altre" i comenta que "això de l'equidistància no està gaire ben vist".

Després del rodatge, els directors coincideixen que no ha canviat la seva percepció respecte a Catalunya, però sí que els ha ajuda a entendre millor "què està passant i, sobretot, quin és l'origen de tot plegat".

Respecte al títol, han indicat que volien expressar la idea que a Catalunya hi ha dos blocs enfrontats políticament, que és a una de les conclusions a les quals han arribat: "És cert que no només hi ha dos Catalunyes, n'hi ha moltes més, però sí que és veritat que hem vist dues posicions enfrontades".

I han afirmat que "veient la situació des de fora, el lògic és que la solució passi per un diàleg".

"La gent de l'escala" i "El xoc"

TV3 estrenarà el dia 1 d'octubre dos documentals. El primer és "La gent de l'escala". Produït per TV3, explica la càrrega policial que hi va haver a l'escola Pau Claris de Barcelina. 

El segon, d'Enric Vilageliu, és "El xoc". Retrata els esdeveniments polítics del 6 de setembre al 27 d'octubre del 2017 a Catalunya i mostra què va passar al Parlament i al carrer, amb un seguiment de les autoritats que van decidir convocar un referèndum d'autodeterminació.

ARXIVAT A:
Procés catalàReferèndum 1-O
Anar al contingut