Mas, Ortega i Rigau tenen intenció de continuar fent política malgrat la condemna
Mas afirma que el compromís, ara, és fer el referèndum, no unes eleccions
L'expresident de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau tenen intenció de continuar fent política malgrat la condemna d'inhabilitació per haver organitzat el 9-N. De fet, l'exconsellera i actual diputada de Junts pel Sí Irene Rigau afirma en una entrevista a RAC 1 que no pensa abandonar l'escó, i l'exvicepresidenta Joana Ortega, ara mateix retirada de la política activa, no descarta res, ni treballar amb el PDeCAT o concórrer com a candidata a l'alcaldia de Barcelona. "No ho he pensat, però no ho descarto", ha dit.
Ortega, que s'ha mostrat "enfadada, atònita i indignada després de la sentència", ha afirmat que la decisió del TSJC l'anima a tornar a la política activa i ha admès que ha après que, en política, no es pot dir mai que alguna cosa no es farà.
L'expresident Mas, per la seva banda, té clar que en l'actual règim jurídic espanyol, com ja va dir aquest dilluns al "Telenotícies vespre", no pot ser candidat del seu partit a la Generalitat.
"No em podré tornar a presentar durant els propers dos anys mentre estiguem sota el règim jurídic espanyol. Si aconseguim fer el tomb i el projecte sobiranista arriba a bon port, i l'estat català futur substitueix l'estat espanyol, jo estaria sotmès a la jurisdicció catalana."
De tota manera, afirma que el compromís, ara, és fer el referèndum:
"No estem en el marc d'unes eleccions i menys autonòmiques. Estem en el marc d'un referèndum, que és el que s'ha de fer aquest any. Jo entenc que aquest any no haurien d'haver-hi eleccions, claríssimament. Aquest any, el que hi ha d'haver és el referèndum."
L'expresident Mas ha assegurat que, mentre duri la inhabilitació, seguirà fent política com fins ara: "De la manera en què ho estic fent, que no és en la primera línia".
Mas diu que el sobiranisme "ha de saber aprofitar" la sentència del 9-N
Mas ha dit també que el sobiranisme "ha de saber aprofitar que, per primera vegada, un govern triat democràticament sigui en part inhabilitat", després de la sentència per l'organització del procés participatiu del 9-N.
Preguntat per si la resposta ha de materialitzar-se en mobilitzacions ciutadanes o amb la convocatòria d'una altra consulta, l'expresident ha assegurat que mobilitzacions i urnes han d'anar juntes.
"No tindria sentit que només hi hagués carrer si no estigués acompanyat de les urnes, però amb les urnes només no n'hi ha prou."
