Madrid

Llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira

Aquest dimarts, el magistrat donarà a conèixer quants dies té de termini per pagar la fiança

Actualitzat

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira per risc de reiteració delictiva. És el que havien demanat tant la fiscalia com l'advocat de l'Estat, mentre que Vox va demanar presó sense fiança.

Aquest dimarts, el magistrat donarà a conèixer els raonaments jurídics i quants dies té Rovira de termini per pagar la fiança. Una fiança que seria abonada entre dimecres i dijous per la Caixa de Solidaritat, promoguda per l'ANC i Òmnium, tal com ja han fet amb tots els encausats en el procés.

Rovira hauria assegurat que el 27-O va ser una manifestació simbòlica

La secretària general d'Esquerra ha declarat des de les 9 del matí davant del jutge del Suprem, que l'ha interrogat com a investigada per formar part del comitè estratègic per a l'organització de l'1 d'octubre.

Rovira ha contestat a les preguntes del jutge i del fiscal. I, entre altres coses, ha declarat que va demanar a Carles Puigdemont que aturés l'1-O per la violència policial, però que el president s'hi va negar. Segons ha explicat, Puigdemont va argumentar que hi havia molta gent fent cua en els col·legis electorals i la situació podria veure's agreujada.

La republicana també hauria dit davant del jutge que la declaració d'independència del Parlament del 27 d'octubre va ser una manifestació de voluntat política de caràcter simbòlic.

Fonts presents a la declaració també asseguren que Rovira ha manifestat davant del jutge que no té cap càrrec de gestió, sinó només "tasques polítiques" i que "no ha estat ponent ni res de cap llei del referèndum". També ha dit que va tractar d'assistir a totes les reunions a les quals va ser convocada per Puigdemont amb relació al procés.

A més, hauria manifestat que "no existeix el comitè estratègic citat en el document 'Enfocats'", que va ser intervingut a l'ex-secretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové, mà dreta de Junqueras. Per Rovira, el que Jové apunti és "la seva percepció".

 

En defensa dels seus drets com a diputats

A les portes del Suprem, després de declarar, Rovira ha defensat l'exercici dels seus drets com a diputada, sense valorar res més ni respondre a preguntes.

"Hem vingut a defensar els drets com a diputats del Parlament de Catalunya (...). Al mateix temps, en exercici de les funcions que ens són atribuïdes al Parlament de Catalunya, hem defensat el dret de votar i d'expressar les opinions dels ciutadans de Catalunya en un estat democràtic i de dret".

 

Acompanyada pels aplaudiments de desenes de persones, Rovira ha abandonat el Suprem en una furgoneta de color platejat que l'esperava a les portes de la seu judicial, on ha arribat cap a dos quarts de nou del matí.

 

Quan ha entrat al Suprem, Rovira s'ha mostrat "tot el tranquil·la que es pot estar en aquestes situacions".

 

A quarts d'onze de la nit, Rovira ha arribat a l'aeroport del Prat, on l'han rebuda alguns simpatitzants.

 

 

JxCat, ERC i la CUP denuncien la judicialització del procés

Representants de partits independentistes s'han concentrat a les portes del Suprem, des d'on han tornat a denunciar la judicialització del procés. El diputat d'Esquerra Sergi Sabrià ha denunciat que es tracta d'"una causa general contra tot l'independentisme".

"Ens tornem a trobar aquí, una vegada més, en el que se'ns dubte és una causa general contra tot l'independentisme. Ens trobem aquí amb l'esperança que el resultat sigui positiu, però també sabent que els criteris no sempre han estat jurídics i, per tant, pendents de com acabi el dia".

 

 

Mireia Boya, de la CUP, ha assegurat que es tracta d'un "judici polític" i que les proves aportades "no tenen cap tipus de validesa".

"Nosaltres considerem que això és un judici polític perquè processalment i jurídicament no s'aguanta per enlloc. Les proves que ho fonamenten tot per nosaltres no tenen cap tipus de validesa ni formalitat.  L'atestat de la Guàrdia Civil –que són precisament ells els que pegaven a la gent a les portes dels col·legis electorals quan defensaven el dret a sufragi, són els de 'a por ellos'– és totalment parcial. I, per tant, no el podem acceptar de cap de les maneres".

 

 

El portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha criticat "aquesta anormalitat judicial".  Per Pujol, l'estat de dret ha oblidat l'article 1 de la Constitució, que recull que Espanya és un "estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític", per centrar-se "d'una manera embogida" en l'article 2, que recull que la Constitució es fonamenta en la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".

"Que els representants del poble de Catalunya, escollits electes el 21 de desembre, haurien d'estar pendents de les coses del Parlament i no pas d'aquesta anormalitat judicial. Vivim en un estat de dret que ha oblidat l'article 1 de la Constitució i que s'ha centrat només en l'article 2 d'una manera embogida".

 

 

A les portes del Suprem s'hi han aplegat algunes persones amb banderes espanyoles:

 

 

Torrent: "Molta força a tots cinc"

El president del Parlament, Roger Torrent, s'ha fet ressò de la causa i ha desitjat "molta força" per a tots els encausats que declaren aquesta setmana, amb especial atenció a Rovira:

 

 

Mostres de suport des de Soto del Real

Des de la presó de Soto del Real, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart els han donat suport.

 

 

 

Setmana de declaracions al Suprem

La compareixença de Marta Rovira, juntament amb la de Marta Pascal, han obert el torn de les declaracions previstes aquesta setmana davant del jutge.  Aquest dimarts serà el torn d'Artur Mas i Neus Lloveras, i dimecres, d'Anna Gabriel, de la CUP, que prepara la seva defensa des de Ginebra i manté la incògnita sobre la seva compareixença. Unes declaracions que arriben enmig de les negociacions per a la investidura i un nou govern, que justament s'han alentit a l'espera del que decideixi el jutge Pablo Llarena: deixar-los en llibertat, amb mesures cautelars, o fins i tot empresonar-los.

Els investigats citats a declarar aquesta setmana es van incorporar a la causa contra l'1 d'octubre del Suprem just abans de Nadal. El jutge Pablo Llarena considera que formaven part del pla per declarar la independència de Catalunya de forma unilateral.

El jutge creu que eren part de l'anomenat comitè estratègic que apareix al document "Enfocats". Segons el jutge, participaven a les reunions per preparar el full de ruta sobiranista com a líders polítics i membres dels grups parlamentaris.

ARXIVAT A:
Procés catalàArticle 155Referèndum 1-OMarta Rovira
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut