La Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia detecta un augment de la catalanofòbia arran del referèndum de l'1-O
La Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia detecta un augment de la catalanofòbia arran del referèndum de l'1-O
Madrid

La islamofòbia pels atemptats de l'estiu es converteix en catalanofòbia arran de l'1-O

Ho destaca la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, que diu que els mateixos que van atacar els musulmans a les xarxes van centrar-se després en la catalanofòbia

RedaccióActualitzat

Els atemptats de l'estiu a Barcelona i Cambrils van disparar la islamofòbia a tot l'Estat. Aquest odi contra els musulmans, però, es va desviar i es va convertir en catalanofòbia a partir de l'1 d'octubre pel referèndum i la declaració d'independència.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe presentat aquest divendres a Madrid per la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia. Ho explica la presidenta, Isabel Romero:

"Arran dels atemptats de Catalunya hi va haver un moment àlgid sobretot de ciberodi i d'alguns atacs. Però de sobte, quan, un altre cop Catalunya, sembla immers en el tema del procés i la convocatòria del referèndum, doncs baixen sensiblement tots els temes d'islamofòbia per internet i aquesta mateixa gent se centra en la catalanofòbia"

Aquest estudi constata també que a Catalunya és la comunitat autònoma on es registren més incidents contra els que segueixen l'Islam.

La Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia ha documentat un total de 546 incidents al llarg del 2017, la majoria d'ells en mitjans en línia i xarxes socials. Dels 160 incidents en mitjans urbans a tot Espanya, gairebé el 32% van passar a Catalunya, unes xifres que els autors de l'informe vinculen amb els atemptats d'agost, si bé adverteixen que es tracta d'una comunitat autònoma "conflictiva" en aquesta qüestió.

Segons l'informe, entre els objectius dels atacs estan en primer lloc les dones musulmanes, a les quals és més fàcil d'identificar per l'ús del hijab. També són freqüents, assenyala, les accions contra els menors i les mesquites.

Anar al contingut