La donació d'os i cartílag pot canviar la vida a joves amb forts dolors de genoll
Es tracta d'un mètode alternatiu a les pròtesis que s'està provant des de l'agost a Catalunya
Aquesta és la història de com un donant de teixits pot canviar la vida a una persona. Parlem, en concret, del trasplantament d'os i cartílag fresc del genoll, una tècnica que es va començar a fer l'agost passat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, tot i que fa dècades que es fa als Estats Units.
Es tracta d'una operació indicada per a persones joves, de menys de 45 anys, amb dolors tan forts que els impedeixen dur una vida normal.
És el que li passa a l'Emilie, que només té 27 anys. Té artrosi, una malaltia freqüent en la gent gran, però que de vegades també afecta persones tan joves com ella.
En el seu cas l'artrosi es deu a una mala forma dels ossos del genoll, que provoca fregament i, per tant, es desgasten a una velocitat molt superior del que és habitual.
"El dolor és imprevisible. Puc estar caminant i se'm bloqueja el genoll, no puc fer cap moviment i m'he d'aturar. No puc caminar de forma segura, no puc córrer, no puc doblegar-me, posar-me de genolls. No puc fer res."
Si fos una àvia, l'Emilie entraria en llista d'espera perquè li posessin una pròtesi. Però les pròtesis, per a la gent jove, no són una bona opció.
Caduquen cap als 15 anys i cada cop que se substitueixen limiten més el pacient, tal com explica Pablo Gelber, traumatòleg expert en cirurgia complexa del genoll de l'Hospital de Sant Pau:
"Les pròtesis no estan fetes perquè el pacient faci una vida totalment normal. Una persona als 20 o 30 anys és molt més activa que als 70. Als 70, una persona en pot tenir prou amb caminar bé i pujar escales; evidentment, un pacient més jove demana molt més que això."
L'alternativa pot ser el trasplantament d'os i cartílag fresc. Des del mes d'agost passat a l'Hospital de Sant Pau n'han fet set. L'Emilie serà la vuitena. De moment, els resultats són molt prometedors, tal com destaca Pablo Gelber:
"Els resultats encara són precoços. Clínicament no es pot parlar de resultats amb tan poc temps, però per ara els resultats dels set pacients que hem operat són extraordinàriament superiors als tractaments que fèiem abans."
I finalment arriba el dia que li pot canviar la vida a l'Emilie. S'ha hagut d'esperar vuit mesos abans que hi hagi un donant adequat per a ella. No és fàcil trobar el donant adient, tal com explica Òscar Fariñas, responsable del Banc de Teixit Muscoesquelètic:
"L'edat del donant és molt restringida, perquè amb els anys aquest cartílag degenera. Per altra banda, la mida i la forma d'aquest teixit s'ha d'assemblar el màxim possible a la part lesionada del receptor."
De fet, a Catalunya hi pot haver uns 50 donants cada any, però només un de cada quatre acaben sent vàlids. S'estan trobant més cartílags en mal estat del que esperaven, per traumatismes anteriors o per desgast, sobretot a causa del sobrepès, però també per un excés d'exercici.
Precisament, les limitacions logístiques per tractar els teixits donats és el que ha fet que els trasplantaments d'os i cartílag fresc no s'hagin fet fins ara a Catalunya.
Normalment, els teixits es congelen i es poden conservar anys fins que es trasplanten. És el cas de l'os, però no del cartílag, perquè si es congela es mor. Òscar Fariñas destaca que com a molt tenen 15 dies.
"És un procés que requereix molta rapidesa. Des del moment que es produeix la donació, tenim 24 hores per avaluar i processar el teixit i aleshores només tenim 15 dies per fer el trasplantament."
Gelber explica que l'operació és laboriosa perquè és "molt manual". Consisteix a retirar la part danyada de la pacient i col·locar-li l'empelt:
"El més complicat és que és una cirurgia molt manual. La superfície és molt irregular i s'ha d'anar molt a poc a poc perquè coincideixin el que traiem i el que posem."
Un cop col·locat és la mateixa sang de la receptora la que envaeix l'os del donant i actua com una pega per enganxar-lo. Al cartílag hi queden les cèl·lules vives del donant, confinades a dins. En general, hi ha poques possibilitats de fer rebuig, segons Gelber:
"Li deixarem una anestèsia posada perquè no tingui dolor, però des de demà ja podrà començar a moure el genoll. De fet, és bo que ho faci perquè millora la supervivència de l'empelt que es mogui de forma immediata".
A l'Emilie l'espera una llarga rehabilitació. Abans de mig any no podrà fer cap activitat una mica intensa, però en dos o tres mesos sí que podrà fer una vida força normal, sense el fort dolor que tenia. Una vida, en definitiva, molt més pròpia de la seva edat.
- ARXIVAT A:
- Salut
