Identifiquen una proteïna que impedeix l'expansió de les cèl·lules del càncer de mama

Investigadors catalans lideren una recerca que permetrà saber el risc de recaiguda
Identifiquen una proteïna que impedeix l'expansió de les cèl·lules del càncer de mama

Identifiquen una proteïna que impedeix l'expansió de les cèl·lules del càncer de mama

Investigadors catalans lideren una recerca que permetrà saber el risc de recaiguda
Xavier Duran Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

MSK1. Darrere d'aquest nom precís i enigmàtic s'amaga una proteïna essencial: manté adormides les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama. És a dir, evita que aquest càncer s'escampi a altres parts de l'organisme.

El treball l'ha liderat el laboratori dirigit per Roger Gomis, investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. S'ha publicat a la revista "Nature Cell Biology".

Les metàstasis de càncer són lesions que es produeixen en altres teixits a partir de cèl·lules del tumor original. En el cas de càncer de mama, el temps que triga a produir-se varia molt d'una pacient a una altra. Però fins ara es coneixien molt poc els mecanismes responsables d'aquest procés.

Els investigadors es van centrar en el tipus més freqüent de tumor de mama, l'estrogen positiu (ER+), que representa el 80% dels casos. Té un llarg període de latència amb absència de símptomes, fins i tot d'anys.

La recerca feta a l'IRB juntament amb altres institucions ha permès identificar gens involucrats en el període de latència i que impedeixen que hi hagi metàstasi. Els gens dirigeixen la síntesi de proteïnes i, per tant, identificar els gens era esbrinar quines proteïnes podien estar implicades perquè la metàstasi s'iniciés o no.

L'equip ha identificat la proteïna MSK1 com un important regulador d'aquestes metàstasis dorments, analitzant mostres de diverses pacients. Els científics van constatar que si la proteïna no hi era o estava present en poca quantitat hi havia més probabilitats que la recurrència es produís en un temps breu. En canvi, les mostres clíniques on era present la proteïna corresponien a tumors que triguen molt més a fer metàstasi.

El període de latència pot durar fins i tot anys. Poder saber si el risc que es produeixi en un termini de temps és elevat o no reduiria aquesta incertesa i permetria ajustar el tractament. Aquesta és l'aplicació més directa que els investigadors consideren.

Però creuen que fins i tot serà possible intentar imitar la funció de la proteïna. Així es mantindrien les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim de temps possible.

TEMES:
Ciència Salut Càncer

VÍDEOS RELACIONATS