Els vídeos dels exconsellers davant Lamela: "No vam promoure mai cap acte violent"

Abans d'entrar a la presó, Junqueras i la resta de consellers van apel·lar a la seva defensa del pacifisme, en vídeos difosos per l'ACN

RedaccióActualitzat

Per primera vegada s'han difós imatges de les declaracions dels exconsellers davant l'Audiència Nacional. Són del 2 de novembre de l'any passat, abans d'entrar a la presó, i hi apareixen l'exvicepresident Oriol Junqueras i diversos exconsellers. Fins ara, només havíem tingut accés als àudios d'aquestes compareixences davant la jutge Carmen Lamela, però, aquest dilluns, l'Agència Catalana de Notícies ha fet públic tot l'enregistrament.

Tots els membres del govern que llavors van comparèixer davant de la jutge descarten l'ús de la violència en el procés sobiranista. Així ho van declarar Oriol Junqueras, Jordi Turull i Joaquim Forn.

 

 

En els vídeos, gravats amb la càmera de la sala d'interrogatoris, es pot veure la magistrada Lamela, de perfil a la dreta de la imatge; els dos fiscals, de cara a la càmera i a la part superior de la imatge; els advocats defensors, a la part baixa i d'esquena, i els interrogats, un per un, de perfil i a l'esquerra de la imatge, mirant a la magistrada.

L'exvicepresident i els exconsellers van intentar defensar-se de les acusacions de rebel·lió, sedició, desobediència, prevaricació i malversació. La majoria només van respondre al seu respectiu advocat, algun va contestar a la resta de defenses, i Santi Vila, que va ser l'únic a qui van imposar presó amb fiança, va respondre a la fiscalia i a la magistrada Lamela.

Els interrogatoris van durar uns cinc minuts cadascun, i els interrogats van respondre, bàsicament, que no havien tingut temps de preparar la defensa, que no havien participat en actes violents ni n'havien promogut i que no s'havia gastat cap diner públic en el referèndum.

L'exvicepresident Junqueras va refermar que mai no havia promogut actes violents ni hi havia participat "per convenciment personal". I va assegurar que hi havia una certificació de la intervenció de la Generalitat que assenyalava que totes les despeses del govern s'havien fet en el que estava pressupostat.

L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa també va apel·lar a la seva trajectòria, fins i tot religiosa, per assegurar que sempre havia apostat per la no-violència: "Soc mestra d'una escola cristiana concertada de Torroella de Montgrí; els meus principis són contraris a la violència, i en les declaracions no he parlat mai de violència, sinó de pacifisme."

 

 

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn va explicar que tant públicament com privadament sempre va ordenar als seus subordinats i als Mossos d'Esquadra, des que va ser nomenat, el juliol anterior, que es complissin els mandats judicials.

L'exconseller Carles Mundó es va estendre més que els seus companys, uns vuit minuts, però va anar en el mateix sentit. A més, va assegurar que, com a conseller de Justícia, no va veure compatible manifestar-se davant dels tribunals de justícia. De fet, va recordar que el TSJC havia descartat explícitament l'acusació per rebel·lió que havia fet Vox contra el govern el mes de setembre. També va assegurar que la partida pressupostària de 6,2 milions d'euros bloquejada pel TC no es va dedicar al referèndum.

L'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva va recordar que feia més de 25 anys que militava en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals sempre de manera pacífica i democràtica: "La violència no es pot considerar com a opció (···) Sempre hem defensat el dret d'expressió, els drets fonamentals, per via pacífica i democràtica."

 

 

Una posició unànime de l'executiu, que l'exconseller de la Presidència Jordi Turull va refermar dient que en tota la seva vida no havia participat en cap acte violent ni l'havia promogut. Sempre havia apostat per la "no-violència, la democràcia, les urnes, el civisme i el pacifisme", va dir en resposta a les preguntes del seu lletrat. L'exconseller de Territori Josep Rull i l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs van fer una declaració molt semblant.

La posició diferenciada de Santi Vila

Només Santi Vila es va desmarcar dels altres consellers. La seva declaració va durar més de mitja hora perquè va respondre a totes les parts. Va dir que mai no va participar en actes violents ni en va promoure, i que ell va negociar amb polítics de Madrid, que no va voler identificar, per intentar evitar "la situació de col·lapse".

 

Vila va explicar que el programa electoral de JxSí cap a la independència no contravenia la Constitució, perquè només volia promoure "iniciatives cíviques, mobilitzacions ciutadanes" per acabar forçant el govern espanyol a trobar una sortida dialogada. Així, el govern, segons ell, no va fer cap actuació política ni administrativa a favor de la independència, i va assegurar que ni ell ni cap membre del govern havien dedicat ni un euro públic al referèndum de l'1-O.

L'exconseller Vila va defensar que la independència és un projecte polític lícit, tot i que ell es va mostrar en contra en la manera d'arribar-hi. Per això, va reconèixer que els mesos anteriors havien estat "tensos" dins del govern, i va assegurar que la Constitució encara era vigent a Catalunya, perquè la declaració d'independència del 27 d'octubre no havia tingut "cap conseqüència pràctica", i es podia arribar a un diàleg dins del marc constitucional.

ARXIVAT A:
Oriol JunquerasJordi TurullJoaquim FornGovern empresonatCarles PuigdemontProcés catalàReferèndum 1-O
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut