Els jutges ja poden aplicar la sentència europea sobre les indemnitzacions als treballadors temporals
Hi ha incertesa sobre com i quan s'hi adaptarà la legislació espanyola, i també temor que quan es faci sigui per equiparar fixos i temporals a la baixa
La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s'adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
I encara més, els jutges mateixos estan obligats a tenir aquesta sentència en compte a l'hora d'emetre les seves, de sentències. Ho ha explicat a "Els matins" de TV3 l'advocat Guillermo García, del bufet Cuatrecasas, que ha afirmat que els jutges poden interpretar-ho de maneres diferents, però que ja poden basar-hi les sentències ara mateix:
"Exigirà una modificació legislativa, però el que sí que ja és possible és que els tribunals del social apliquin directament la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, que és vinculant per a tota la jurisprudència i per a tots els tribunals de tots els països. Ara mateix, en cas d'extinció d'un contracte temporal amb causa, no només els interins, sinó també els contractes que estan a 12 dies, un tribunal pot considerar que ha d'aplicar aquesta doctrina i per tant la indemnització mínima són aquests 20 dies per any treballat."
García ha admès, però, que cada tribunal pot fer la seva interpretació d'aquesta sentència, cosa que requerirà que s'unifiqui la doctrina sobre aquest tema, feina que haurà de fer, en últim terme, el Tribunal Suprem. Pel que fa a l'adaptació de la legislació espanyola, els diferents especialistes consultats han expressat el temor que es faci una equiparació de les indemnitzacions a la baixa.
La sentència elimina una discriminació històrica
Els magistrats que han redactat la sentència han precisat que la legislació espanyola s'oposa a la clàusula 4 de l'"Acord marc sobre el treball de durada determinada" adoptat el 1999 en una directiva europea. Segons aquest acord marc, els treballadors no poden rebre un tracte diferenciat en funció del tipus de contracte. La sentència ho expressa literalment així:
"El simple fet que aquest treballador hagi prestat els seus serveis en virtut d'un contracte d'interinitat no pot constituir una raó objectiva que permeti justificar la negativa a que el treballador tingui dret a la mencionada indemnització."
La sentència del tribunal de justícia de Luxemburg elimina, així, una discriminació històrica entre els treballadors fixos i els treballadors temporals i interins en cas d'acomiadament. Fins ara els treballadors fixos acomiadats per causa procedent tenien dret a cobrar 20 dies per any treballat, mentre que els temporals cobraven entre 8 i 12 dies. Pel que fa als interins, no tenien dret a res.
La demanda d'una treballadora interina ha motivat la sentència
L'origen del cas sobre el qual ha dictaminat la justícia europea és el d'una secretària del ministeri de Defensa, Ana de Diego Porras. Va ser interina durant nou anys i la van acomiadar sense cap mena de compensació econòmica, com és habitual en aquest tipus de contracte.
Disconforme amb això, va portar el seu cas a la justícia, i després de passar per tota la cadena de la judicatura espanyola, va acabar a Europa. Ara el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha dictaminat que De Diego té dret a una indemnització de 20 dies per any treballat, igual que si el seu contracte hagués estat fix.
El seu advocat, Luis García Botella, ha explicat a TV3 que la sentència sobre el cas d'Ana de Diego deixa en suspens bona part de la legislació laboral espanyola, que ara haurà d'adaptar-s'hi. Botella ha afegit que la sentència posa en qüestió l'actitud de les mateixes administracions:
"La sentència dinamita tota la forma de contractació que s'ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l'autonòmica i l'estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l'administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l'Estatut dels Treballadors, que per suposat s'ha de modificar per fer-se ressò d'aquesta sentència, sinó que també s'haurien de modificar les normes autonòmiques, perquè és una pràctica habitual de totes les administracions, amb independència de colors polítics."
