El Suprem acusa els presos de voler "entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"

És l'argument de la sala 61 per rebutjar les recusacions dels jutges de l'1-O
El Suprem acusa els presos de voler "entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"

El Suprem acusa els presos de voler "entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"

És l'argument de la sala 61 per rebutjar les recusacions dels jutges de l'1-O
Actualitzat
Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial

Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial

La sala 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes, va rebutjar a principis de setembre per unanimitat les recusacions dels cinc magistrats que hauran de jutjar l'1 d'Octubre; unes recusacions presentades pels líders independentistes que estan en presó preventiva. Ara n'hem conegut els arguments.

Segons la sala, amb les recusacions, els líders independentistes buscaven un únic objectiu: "entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola" i "transmetre una imatge global de l'alt tribunal, donant a entendre que no és el fòrum idoni".

"La mera constatació que cap de les consideracions dels recusants es refereix específicament als magistrats recusats és raó suficient per rebutjar-les", s'assegura a la resolució, de 20 folis.

En la recusació, els líders independentistes argumentaven que els "valors, creences i ideologia" de la sala podrien entrar en "col·lisió" amb els dels processats i afectar la seva imparcialitat, ja que se "sotmeten" a una Constitució que els acusats "volen canviar". Però la sala 61 replica que els processats no ho seran pels seus objectius polítics, sinó pels "delictes greus" que van cometre per portar-los a terme.

"Que algú busqui un objectiu polític, com és la secessió de Catalunya, no exclou que pugui cometre delictes greus per aconseguir aquest fi. Sobre això versa únicament aquesta causa, no sobre objectius polítics."

L'alt tribunal qualifica de "genèriques" i faltades de "justificació" totes les consideracions esgrimides pels processats i assegura que "el sol fet d'haver participat en l'admissió a tramiti de la querella no implica, per si sol, contaminació", com sostenien les defenses dels encausats.

"No consta que els magistrats recusats fessin una altra cosa que rebre la querella, constatar que reunia les esmentades condicions requerides i passar l'assumpte a l'instructor que per torn corresponia", explica l'escrit.

Per últim, qualifiquen de "molt feble" l'argument amb què tres dels jutges que formen part del tribunal del procés -Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta i Juan Ramón Berdugo- van jutjar l'exconseller de Presidència Francesc Homs. Per la sala, els fets d'ara són "diferents" dels que van donar lloc a la condemna d'Homs, encara que "certament, la recerca de la secessió de Catalunya és el teló de fons dels dos assumptes".  

Escrit íntegre:

 

Acte de recusacions by Moderador Noticies Web on Scribd

TEMES:
Procés català Govern empresonat Referèndum 1-O