Debat sobre el futur dels edificis científics del Parc de la Ciutadella

El Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons són dos edificis del Parc de la Ciutadella de Barcelona amb un segle o més de dedicació a les ciències naturals. Des del trasllat al Museu Blau del Fòrum de les exposicions públiques, s'han plantejat propostes i també interrogants sobre l'ús futur dels edificis històrics. Un debat en què ha participat la comunitat científica, que demana que no s'oblidi la llarga dedicació del parc a la ciència.

El Castell dels Tres Dragons, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Montaner, és la seu científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però des del trasllat de les exposicions al Museu Blau del Fòrum, les vitrines estan tapades i a les sales s'emmagatzemen les col·leccions. L'edifici està tancat al públic, però la biblioteca és oberta per fer consultes i recerca; i també les col·leccions, amb quatre milions de peces, de les quals només unes quatre mil s'exposen al Museu Blau.

Al Castell dels Tres Dragons, sobretot al soterrani, hi treballen uns quaranta investigadors. Als laboratoris de conservació es preparen pells, plomes i esquelets per a l'estudi científic. Hi ha milers de peces, amb animals procedents de donacions o del veí parc zoològic, que s'analitzen amb procediments com l'escàner de tres dimensions. Els investigadors també estudien animals vius, com demostra la recerca comparativa del comportament dels ocells del camp i els de la ciutat.

El Museu Martorell i la història de la ciència

A prop hi ha el Museu Martorell, primer museu públic de Barcelona, inaugurat el 1882 per exhibir donacions de particulars i curiositats científiques. Forma part del Museu de Ciències Naturals i també està tancat al públic. Les col·leccions de geologia s'estan embalant per traslladar-les al Castell dels Tres Dragons.

Hi ha un projecte per fer del Museu Martorell un espai per conèixer l'evolució dels museus científics, i perquè aculli la important col·lecció del gabinet dels germans Salvador, que es pot visitar actualment al Jardí Botànic de Barcelona. Serviria per mostrar com al llarg dels segles s'han explicat les ciències naturals en els museus del món. Per Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals, això permetria "tenir una museografia moderna al Museu Blau, i explicar com ha evolucionat la museografia científica al Museu Martorell, amb l'essència romàntica de museu dintre el museu."

El futur dels edificis històrics

Però de moment els dos edificis viuen en una provisionalitat que es pot allargar en el temps. Per Anna Omedes, això els obligarà a adaptar-se: "Haurem de reorganitzar-nos de manera que la part científica estigui concentrada en el Castell dels Tres Dragons, d'una manera provisional, però les provisionalitats a vegades són llargues i per tant el que estem fent és mirar de reinstal·lar-ho tot de la millor manera possible. El que és important i el que a tots ens fa molta por és deixar de fer l'activitat que fem normalment. Hi ha coses que no es poden deixar de fer, com les qüestions de conservació preventiva de les col·leccions, i també hi ha projectes que estan endegats i que de sobte parar-los dos anys vol dir que els perds."

L'Ajuntament de Barcelona preveu la construcció d'un edifici nou en un solar al Fòrum, a prop del Museu Blau, que hauria de construir la Generalitat dins el projecte de la creació del Museu de Ciències Naturals de Catalunya. L'edifici acolliria les col·leccions, la recerca científica i l'administració. La proximitat del Museu Blau facilitaria el treball i la coordinació. El Castell dels Tres Dragons, l'edifici històric, quedaria lliure, i l'Ajuntament es planteja donar-li un ús ben diferent.

Segons Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura: "Al castell dels Tres Dragons estem pensant i estem elaborant un projecte per crear-hi un espai orientat bàsicament al públic familiar, sobretot a les criatures, al voltant dels món de la literatura infantil, el món dels contes i la imaginació, el món dels personatges, etc. Creiem que aquest espai, tant per la tipologia com pel mateix nom de l'edifici, el Castell dels Tres Dragons, i pel lloc on està situat, amb un entorn pacificat pel trànsit com és el Parc de la Ciutadella, pot ser un espai molt bonic."

Fa temps que hi ha un intens debat sobre el Parc de la Ciutadella i el destí dels edificis, amb jornades organitzades pel Museu de Ciències Naturals i per altres entitats científiques com l'IEC o el CSIC, amb la participació d'investigadors de la història de la ciència. Reclamen que els projectes de futur no oblidin el lligam del Parc de la Ciutadella amb la ciència.

Com explica Laura Valls, investigadora al CSIC: "El parc, des del seu origen, el projecte de Fontseré de l'any 1872, quan es va enderrocar la ciutadella militar i es decideix construir un parc públic a la ciutat, ja tenia aquest vincle amb la natura i les ciències naturals. El que nosaltres reivindiquem és que es posi en valor aquest vincle que ja van tenir el parc mateix i els edificis que s'hi van construir amb les ciències naturals i amb la natura. Que es pogués restaurar els edificis, posar-los a punt perquè la gent els pugui visitar, que estigui obert als ciutadans, però fugint de dictats o imperatius més turístics o economicistes "

Els diversos edificis configuraven un eix dedicat a la ciència, inspirat en el model del Jardí de les Plantes de París. El 1892 al parc es va crear el primer zoològic, i el 1917 s'hi va crear el Museu de Ciències Naturals de Catalunya, amb seu al Castell dels Tres Dragons. A la cascada monumental encara es pot veure la porta d'accés al que va ser el primer aquari de Barcelona, on el públic s'acostava als misteris de la naturalesa. Hi ha més referències científiques al parc, com l'escultura del mamut, del 1907.

Historiadors de la ciència i entitats veïnals també denuncien el mal estat de conservació d'espais com l'hivernacle, tancat al públic des de fa vuit anys.