A la recerca de respostes als motius de radicalització dels joves de Ripoll

Mig any després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils, les víctimes encara tenen seqüeles tant físiques com emocionals.

Encara que sembli que la societat ha girat full, hi ha certs interrogants oberts que impedeixen que s'hagi fet el dol. El CIDOB, el Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, ha intentat trobar respostes als motius de radicalització dels joves de Ripoll, i les ha plasmat en un llibre que s'ha presentat aquest divendres a la tarda a Cambrils.

Què hem après dels atemptats a Barcelona i Cambrils? Moussa Bourekba investigador del CIDOB i Jordi Moreras professor d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili reflexionen sobre algunes conclusions:

Moussa Bourekba explica que ens trobem davant un imam i uns joves d'orígen marroquí que es trobaven en una mesquita:

"Es treuen una sèrie de conclusions. Sense haver tingut una reflexió més profunda de perquè aquests joves i que els va passar?"

Jordi Moreras afegeix que es podrien extreure moltes i molt bones idees:

"Sentir-se a banda, sentir-e apartats de la societat, de fin i tot arribar a un punt d'atacar a aquesta societat; que això, doncs, sigui present en altres joves".

Moussa Bourekba rebutja el mite de la radicalització exprés:

"Creiem que aquest mite diu el poc que sabem de la ideologia, del moviment i dels processos de reclutament que hi ha darrere d'aquesta màquina. El moviment jihadista està implantat a Europa des de fa tres dècades. i s'ha fet més gran amb Al-Qaeda i ara amb Estat Islàmic; amb els seus propis ideòlegs, amb una visió del món extremadament coherent i lògica, el que no vol dir que sigui moralment acceptable."

Jordi Moreras parla de revisar el model d'integració:

"El que toca fer amb el nostre model d'integració que ha funcionat durant dècades és revisar-lo. És, en tot cas, actualitzar-lo, donar-li mecanismes per poder avaluar aquestes situacions noves que apareixen".

Bourekba es pregunta si realment les persones que anomenem integrades formen part d'aquesta societat:

"Que entenem per integrats? Si per integrats ens referim a la dimensió legal o a la dimensió socioeconòmica de tenir un treball, d'anar a l'escola, de tenir una casa. Així molta gent està integrada. I no solament els protagonistes del 17 d'agost, sinó els protagonistes de molts altres atemptats d'Europa. Però la pregunta és: formen part de la societat?"