Boris Pahor, un dels últims testimonis de l'horror nazi, mor als 108 anys

L'escriptor Boris Pahor, un dels grans autors en llengua eslovena, ha mort als 108 anys a Trieste.

Era un dels últims supervivents de l'horror dels camps nazis, que va descriure en novel·les i contes. La seva obra literària, un cant contra els totalitarismes, el situa a l'alçada de Primo Levi, Imre Kertész, Elie Wiesel, Charlotte Delbo, Jorge Semprún o Joaquim Amat-Piniella.  

Va escriure sempre en eslovè, la llengua que es parla a la regió on va néixer. La seva obra, formada per una trentena d'obres de ficció i no ficció, narra el convuls segle XX al nord-oest d'Itàlia.

Ho fa des de la seva posició de militant antifeixista i ciutadà de la minoria eslovena, rebutjant els totalitarismes i el que va definir com "consciència gandula", la dels que van mirar cap a una altra banda davant les atrocitats del nazisme.

En català, hi ha publicades la novel·la "Necròpolis" i el recull de relats "La pira al port".

Quan es va publicar "La pira al port", la traductora d'aquesta obra al català, Simona Skrabec, i el filòsof Xavier Antich van parlar al "Més 324" sobre l'obra de Pahor, a qui van definir com "un gegant literari":

"L'home que veure masses coses"

Va néixer el 26 d'agost del 1913 a Trieste, una ciutat que en aquell moment formava part de l'Imperi austrohongarès. Acabada la Primera Guerra Mundial, quan ell encara era un infant, Trieste va passar a formar part d'Itàlia.

La biografia de Pahor recull bona part de la història del segle XX europeu. Va patir la persecució del feixisme de Mussolini, la deportació als camps nazis i la proscripció a la Iugoslàvia comunista de Tito.

Quan tenia set anys, va veure com feixistes italians incendiaven el Narodni Dom, la Casa de la Cultura eslovena de Trieste. Aquest fet el va marcar profundament i el va narrar al conte "La pira al port", que va donar nom a un dels seus llibres de narrativa més coneguts.

Durant la Segona Guerra Mundial va lluitar a Líbia, i més tard va unir-se al Front d'Alliberament Nacional d'Eslovènia. Va ser detingut i entregat a la Gestapo.

Va estar a diversos camps de concentració: a Struthof-Natzweiler, a França; i a Mittelbau-Dora, Dachau i Bergen-Belsen, a Alemanya. A tot arreu va aconseguir sobreviure, en part perquè van assignar-lo a la infermeria. A la novel·la autobiogràfica "Necròpolis" va relatar els horrors de la guerra i els camps de concentració.

L'any 2019, la BBC va elaborar un documental sobre la vida de Pahor, titulat "L'home que va veure masses coses". El treball recorria la vida de l'aleshores considerat "el supervivent conegut dels camps de concentració nazis de més edat":

Reconeixement tardà

Màxim exponent de la literatura eslovena, a Pahor el reconeixement li va arribar molt tard. L'any 1992, quan Eslovènia ja era independent, va rebre el premi Preseren, el guardó més important de la cultura del país.

"Necròpolis" es va traduir a l'italià quan havien passat 30 anys des de la seva publicació en eslovè. No va ser fins al 2008, quan Pahor tenia 95 anys, que la va publicar una de les editorials més grans del país, amb un pròleg de Claudio Magris, que la qualificava com una de les obres mestres del segle XX.

El 2007 va rebre la Legió d'Honor francesa i el 2020 el títol de Cavaller de la Creu de l'Ordre del Mèrit de la República Italiana.

El president italià, Sergio Mattarella, l'ha definit com un "testimoni i víctima dels horrors de les guerres, dels nacionalismes exacerbats i les ideologies totalitàries".

"Amb Boris Pahor perdem a un gran escriptor, a un gegant del segle XX que va saber relatar, amb mestratge, lucidesa i sense mitges tintes, l'horror dels camps de concentració i la deportació, i va condemnar tota forma de totalitarisme", ha escrit el ministre de Cultura italià, Dario Franceschini.

#BorisPahor, il ministro @dariofrance: «Perdiamo un grande scrittore, un gigante del Novecento che ha saputo raccontare con maestria l'orrore del lager e condannare ogni forma di totalitarismo. Mi stringo al dolore dei familiari e dei tanti amici». https://t.co/z8yrYedI6j #MiC pic.twitter.com/WWfVFohZAM

— Ministero della Cultura (@MiC_Italia) May 30, 2022