La plaga de la processionària s'estén de manera excepcional per la falta de gelades

Aquest any el fred arriba massa tard per aturar una plaga que ha sortit de mare: la processionària. L'any passat n'hi va haver més del que és habitual, però, aquest any, la calor de la tardor i l'hivern ha impedit la regulació natural que fan les gelades, i ara mateix es calcula que hi ha unes cent mil hectàrees afectades a tot Catalunya. Preocupa especialment l'afectació a les grans extensions boscoses del Berguedà, el Solsonès, el Moianès, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Fa tres mesos que ramaders i pagesos de les principals zones afectades pateixen els efectes de la processionària, amb urticàries constants o picor als ulls, i els veïns asseguren que mai havien vist res igual. El turisme rural també se n'ha ressentit, ja que els clients amb nens i animals de companyia són els principals afectats.  

Els experts justifiquen que l'avanç de la plaga a aquests nivells excepcionals són deguts a la tardor i l'hivern tant càlid que hem viscut, que ha permés l'extensió de la població d'erugues. De fet, com que no ha glaçat, han sobreviscut moltes més larves del que és habitual.

La processionària és un element natural que té el bosc per autoregular-se. El problema és quan n'hi ha tanta, que la convivència entre humans, bestiar i bosc es complica. I aquest podria no ser l'únic any excepcional. Les previsions del canvi climàtic, pel que fa a l'augment de les temperatures, suposarà la reducció de dies de gelada, i això és un element clau per a la processionària.

Quan la processionària és als arbres, es mengen les fulles dels pins i, en l'última fase larvària, baixen per començar la metamorfosi de crisàlide a papallona. La pitjor època és a finals de febrer, el març i l'abril. El millor és no acostar-se als pins en aquesta epoca. Excepcionalment, es fan tractamenst de fumigació des de l'aire. La mesura que està prohibida des de 2012, però encara se'n donen permisos excepcionals. Altres mètodes alternatius són les trampes de feromones, que atreuen les polilles mascles i s'evita la metamorfosi cap a eruga, o la introducció de fitosanitaris a l'arbre que les matarà.

L'efecte de les erugues de la processionària a la vegetació és que s'alimenten de les fulles del pi. No maten l'arbre, però el debiliten, el deixen sec. El que s'haurà de veure és com afectarà això en el risc d'incendi a l'estiu, i la pluja a la primavera serà clau. En qualsevol cas, però, els territoris més afectats demanen que es planifiquin fumigacions de cara a la pròxima temporada.

Les fumigacions s'han de fer a l'octubre i al novembre, i el que s'ha demostrat que és més eficaç és fer-les des de l'aire, amb avionetes. Aquesta tardor, la Generalitat ha tractat set mil hectàrees als boscos i hi ha gastat tres-cents cinquanta mil euros. Però no n'hi ha prou per a una processionària tant activa, i a partir del pròxim octubre es triplicarà la zona per fumigar.

Efectes de la processionària en humans i animals

Les erugues tenen mig milió de pèls urticants i s'ha d'evitar tocar-les. Si es toquen per accident, els experts alergòlegs recomanen, primer de tot rentar la zona amb aigua i sabó, i si els efectes perduren, es pot aplicar algun antiistaminic o corticoide.

Entrar en contacte amb la processionària pot ser més greu per les persones que en són al·lèrgiques, però sortosament n'hi ha pocs casos. Amb els animals, sobretot amb els gossos, les conseqïuencies poden ser molt més greus perquè tenen per costum tocar-les amb la boca. En alguns casos, el gos pot arribar a perdre part de la llengua després de patir una necrosi. Els veterinaris expliquen que mai havien vist tants casos de gossos que s'han topat amb una eruga.

La processionària a les ciutats

La fumigació no serveix per a totes les zones afectades, com ara dins de les ciutats, als parcs urbans, on s'ha disparat la plaga.

Un dels parcs urbans afectats és el Parc del Migdia de Girona, on els veïns han trucat centenars de vegades i ha enviat instàncies a l'Ajuntament perquè actuï contra aquesta plaga. Solen venir aquí amb els seus fills a jugar i també a passejar amb els gossos i han d'anar amb molta cura perquè no s'acostin a les erugues, ja que temen la reacció al·lèrgica que els pot provocar.

Denuncien la poca efectivitat de les mesures que s'han pres fins ara, com retirar alguns dels nius que omplen els arbres o les trampes que hi han posat. De fet, cada dia van al parc equipats amb bosses de plàstic, no només per recollir els excrements dels gossos, sinó també per recollir les erugues que troben per terra. L'Ajuntament assegura que aquest any ha estat excepcional per la meteorologia i que ja estan implantant nous mètodes de lluita contra la plaga amb depredadors naturals, posant nius de rat-penats als parcs afectats i jugar així amb la biodiversitat.

A causa dels potents efectes urticants del pèl de l'eruga de la processionària del pi, és del tot recomanable deixar les actuacions en mans d'experts.

Puigcerdà és també una de les zones més afectades per aquest lepidòpter, i els equips de jardineria ja han actuat aquests dies a l'entorn del llac de Puigcerdà, retirant nius abans que les erugues l'abandonin. Les bones temperatures de l'hivern han fet avançar un parell de mesos la sortida de l'eruga del niu.

Els tractaments i les fumigacions són molt cars, i per això és important que s'hi impliquin les administracions, i no deixar-los només en mans dels propietaris forestals. A banda del mal a les fulles dels pins, que, en general, tornen a rebrotar, la processionària es pot considerar un problema de salut pública, ja que provoquen urticàries i al·lèrgies a les persones i als animals.