Nova via per millorar el tractament personalitzat de tumors cerebrals
Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València han trobat una via per adaptar les teràpies segons les característiques específiques dels glioblastomes, un dels tipus de càncer més agressius que existeixen. L'estudi va rebre finançament de La Marató 2012
Un estudi liderat des de l'Institut ÍTACA de la Universitat Politècnica de València obre una nova via per millorar el tractament personalitzat en pacients amb glioblastoma, un dels tipus de càncer més agressius que hi ha actualment. Així, l'aplicació a la pràctica clínica dels resultats d'aquest estudi, en què també han participat l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) i l'Hospital Clínic de Barcelona, i que s'ha publicat a la revista Cancers, ajudaria a adaptar les teràpies segons les característiques específiques de cada tumor cerebral.
La investigació es va centrar a avaluar l'eficàcia del bevacizumab (BVZ) en el tractament del glioblastoma (GBM). Aquest medicament està dissenyat per bloquejar la formació de nous vasos sanguinis al tumor, si bé, segons explica Maria del Mar Álvarez-Torres, doctora per la Universitat Politècnica de València, l'efectivitat d'aquest tractament està en dubte pel fet que no millora la supervivència de tots els pacients que el reben. Per això, assenyala que la variabilitat de les respostes dels pacients ha generat interrogants sobre la utilitat generalitzada d'aquest medicament en aquesta forma agressiva de càncer cerebral. En aquest treball, es proposa l'ús del volum sanguini cerebral (rCBV) com a marcador predictiu per identificar aquells pacients de GBM que es podrien beneficiar en termes de supervivència d'aquest tractament.
A l'estudi, l'equip de la UPV, l'IGTP, l'ICO i el Clínic de Barcelona va dur a terme un estudi retrospectiu amb més de 100 pacients. El bevacizumab (BVZ) es va mostrar més beneficiós en aquells pacients amb tumors moderadament vasculars, amb una supervivència mitjana de 10 mesos més després de l'aplicació del tractament. Això suggereix que la vascularitat original del tumor podria ser un indicador crucial per preveure qui es beneficiaria més del bevacizumab a partir de la progressió del tumor. En aquest sentit, aclareix que han comprovat que la introducció del marcador rCBV permet identificar específicament aquells pacients amb tumors moderadament vascularitzats als quals el tractament amb bevacizumab els aniria millor. "Això no només millora l'eficàcia del tractament, sinó que també ofereix l'oportunitat d'explorar opcions més beneficioses per als pacients els tumors dels quals no responen favorablement al medicament, fet que optimitzaria la gestió de recursos i milloraria els resultats clínics", apunta Álvarez-Torres.
Mètode no invasiu, sense risc i eficient
El càlcul de l'rCBV es va dur a terme a partir d'imatges de ressonància magnètica utilitzant una tecnologia basada en intel·ligència artificial desenvolupada a la UPV. Es tracta, doncs, d'una alternativa no invasiva i sense riscos addicionals per als pacients. A més, en utilitzar dades de diagnòstic estàndard, evita costos addicionals i estalvia temps en proves addicionals. "La nostra proposta és una opció eficientment i econòmicament viable per millorar la selecció del tractament. Però, per sobre de tot, permet la identificació primerenca de pacients amb glioblastoma que es beneficiaran més del bevacizumab, de manera que facilitarà la personalització del tractament i en millorarà les perspectives", destaca Álvarez-Torres.
Segons explica, els passos següents en la investigació se centraran a validar els resultats amb grups de pacients més amplis. A més, assenyala que considerar altres factors com l'edat del pacient, i incorporar una anàlisi continuada de les imatges de seguiment podria ajudar a millorar l'estratificació de pacients. "Aquests avenços podrien aplanar el camí cap a un enfocament més personalitzat en el tractament per a pacients amb glioblastoma, i en milloraria el pronòstic i la qualitat de vida", ressalta.
Projecte Gliocat
Aquest treball és el resultat de la col·laboració entre diversos centres que formen part del projecte Gliocat, amb el suport de La Marató del 2012, que va permetre recopilar retrospectivament una àmplia gamma de dades clíniques, moleculars i radiològiques de 432 pacients diagnosticats i tractats homogèniament de glioblastoma en sis centres de Catalunya entre el 2004 i el 2013.
Específicament, les imatges radiològiques del diagnòstic es van emmagatzemar en una plataforma que permet fer estudis per comprendre les característiques de la malaltia i obtenir dades sobre el pronòstic i la resposta al tractament. En aquest sentit, Carme Balañà, de l'Institut Català d'Oncologia, conclou, arran d'un estudi que aplica programari basat en intel·ligència artificial: "Vam identificar una característica radiològica: el volum sanguini cerebral relatiu o rCBV a la RMN prequirúrgica, com a factor predictiu de resposta al fàrmac antiangiogènic bevacizumab. Si això es confirma en estudis més amplis, podria ser útil per identificar aquells pacients que es poden beneficiar del fàrmac. La nostra investigació aporta, per tant, una nova dada útil en l'objectiu de la medicina personalitzada basada en biomarcadors predictius".
